ENTREVISTES
El llaç escorredor
Pili Capellades, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, setembre 1998, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
[Feta al Teatre Principal de BCN]
"Els pares són els crítics més crítics"
La música la porta el vent i a Capellades hi ha molins de partitures. Experts en maratons de cordes vocals, a ella i vint més els diuen els Més Petits. És una dels quatre fundadors del grup. Saben que un cop de Guix és com un Manu musicali.
¿A El Musical Més Petit hi ha la bona partitura?
Estem en molt bones mans, les de Manu Guix, i sempre té molt bones coses a fer.
¿Tu, jo, ell, ella, Webber, Shönberg, Flotats, Focus... i qui més...?
I nosaltres! Sense nosaltres, què faríem? Tenim una companyia fantàstica.
¿Després d'un Mozart faríeu un Quixot?
Depèn de qui ens ho proposés. No crec que el féssim per intenció pròpia...
¿Ni que Capellades sigui terra de molins paperers?
Vaja!, a Capellades només hi he estat un cop i va ser aquest estiu per accident.
¿I t'han dit mai l'Anoia de Capellades, per allò de la comarca?
Com que sóc de Barcelona, per ara no s'ha adonat ningú de la coincidència.
¿Si dels plecs de paper de barba de Capellades, a l'Argentina en diuen 'capelladins', dels que ja s'afaiten la barba al Musical Més Petit també en dieu 'capelladins'?
Aquests ja fa temps que s'afaiten. Són madurs. Són petits musicals, però no tant.
¿Et sents com una marassa per ser una de les fundadores del grup?
Quan algú té intencions de marxar de la companyia, sempre diem que, quan torni, el fill el deixarem bé. Una mica d'instint maternal o paternal existeix.
¿Llençar-se al Principal, ran de mar, sense flotador, després del TNC, és un risc?
Ho és, però també hem d'agafar-ho pel costat divertit i passar-ho bé. L'espectacle que fem és una festa. Si només haguéssim volgut córrer un risc, no l'hauríem fet.
¿Els presentadors de l'espectacle al Principal tenen accions a Mark & Spencer o al Corte Inglés amb tanta Setmana Fantàstica de camises?
Em sembla que se les han comprades totes amb els propis diners.
¿Les vostres estrenes apleguen més pares, mares i tietes per metre quadrat que cap?
Segur que sí. I també són les més difícils, perquè els pares són els crítics més crítics. El dia de l'estrena estan tots molt secs. Són els crítics més durs.
¿Lluny de la Nova Cançó i del Rock Català, on heu après a cantar?
Cadascú ve d'un lloc diferent. Ho hem fet escoltant gent de fora, investigant, treballant la tècnica lírica amb Susanna Domènech, una quarta fundadora del grup, i amb altres professors de cant, fent una barreja de tot, i crec que hem trobat una línia interessant. Creiem que anem per bon camí.
¿Només un pianista per a tanta gent no és una explotació?
Quan fa uns dies es va fer mal el Manu Guix, en un bis al piano, dèiem que potser si que l'hem explotat massa, que necessitaria una ajuda, almenys per als assajos.
¿Amb 22 intèrprets, no hi hauria nits al Principal que, en comptes de cantar, faríeu un partit de futbol?
Hi ha molts pocs de la companyia que els agradi el futbol. No em parlem gaire, ni després d'un partit del Barça. No són gaire futbolístics, aquesta colla.
¿Tres cançons que desitjaries que us demanessin cada nit, del centenar que teniu?
M'encantaria que sortís 'Un cop més...'; que sortís alguna cosa de 'Rent'... i alguna de 'Crazy for you', per exemple.
¿El compacte del grup ('Desert Blanc'), que coeditarà l'emissora RAC 105, no corre perill de ratllar-se, amb tant de RAC, RAC?
Esperem que no, que el que passa a l'emissora se solucioni i el disc no se'n ressenti.
¿Un Nadal 'Blanc', amb la Rambla com un 'Desert', sortint del Principal, després d'una funció, amb un abric de pells, i amb un mite de Broadway de bracet, és un somni de pel.lícula... o millor agafar el Bus Nocturn de color groc?
Jo prefereixo sortir ben abrigada, amb la moto, i anar-me'n a veure el mar, sense cap estrella al costat, senzillament amb una bona companyia.
¿Què en penses de l'actriu Pili Capellades?
Veig que està aprenent. Que té molta il.lusió per saber més, amb ganes de tirar endavant i de seguir amb El Musical Més Petit, sigui com sigui.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Com a mínim m'agradaria poder arribar-hi. En un dia, sense que t'ho esperis, poden passar tantes coses! Després, continuar sent, tant com pugui, una persona.
Tornar a Teatre