ENTREVISTES
El llaç escorredor
Rosa Galindo, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, ?, amb reportatge gràfic de Josep Losada]
[Feta al Teatre Victòria]
"La il.lusió de viure fa fer moltes coses"
Òpera. Cançó. Musical. Cabaret. Tot per caçar pirates en un safari amb biscuter. Fa d'heroïna de còmic i de protagonista de ficció. Filla d'un mariscal navegant de globus, es deixa envolar, ni que sigui en braços d'un rocker, disfressat de pirata bo.
¿Vaixell, globus aerostàtic o biscuter?
Biscuter, perquè és el porto jo a 'Els Pirates'. Bé, no. M'empenyen. I per això em diuen 'fitipaldi'.
¿El biscuter, doncs, torna a ser el cotxe del present i serà el del futur?
Crec que és un clàssic, intemporal, per sempre.
¿Què fa una noia com cal, de nom Marta, en una cala entre pirates?
Doncs, intentar lligar-se el pirata bo i guapíssim, que és Carles Sabater [Frederic de 'Els Pirates'].
¿Per a tota la vida, el garfi d'un pirata o el tricorni d'un guàrdia civil?
Mmm... Ni el garfi ni el tricorni. Però sí, un pirata.
¿Si als anys seixanta, tothom era hippy, com és que en aquesta mena de Penzance del Victòria tots són 'hippirates'?
Doncs, perquè s'ha fet una gran barreja d'elements, com a les festes, i hi ha de tot.
¿Què passaria si es fes un musical amb 'Les pirates' enlloc de 'Els pirates'?
Seria bastant diferent. Potser perquè els homes i les dones són bastant diferents. Tot i que a mi m'agraden les persones. Però si ens posem a triar, i estirem dels tòpics, hi ha diferències.
¿Coneixes un tal 'Cabaret Jerôme Savary'?
Sí, el conec molt, i crec que va ser un muntatge que ens va oferir alguna cosa molt especial, potser pel moment [Jocs 92] o per l'energia de tots els que hi treballàvem.
¿Encara 'Cal dir-ho', què ha fet Josep M. Flotats, o no?
Jo crec que ja no cal dir-ho gaire. Però recordo Labiche com una experiència molt important i ho valoro molt com a una gran oportunitat de fer una interpretació quan no havia fet gairebé res.
¿Si et dic que un 'Company' m'ha donat records per a tu, què?
Ui!, et diré que els hi tornis amb tot el meu amor, perquè me l'estimo moltíssim.
¿Com s'explica que a Roma hi pugui haver un 'Golfus' si no tenen aigua?
Un, no! Molts i molts, de 'golfus', i molt macos tots.
¿'Es per això' que, venint de Madrid, vas fer 'La verbena de la Paloma'?
'La Verbena de la Paloma' la vaig fer perquè vaig anar gairebé per casualitat al càsting i crec que no em vaig equivocar fent-ho. I 'És per això' és tot el fruit de moltes coses que volia dir i de tota la meva energia i la de molts companys que em van ajudar a fer l'espectacle a Atenbrut. És potser on he estat més jo mateixa.
¿A l'escenari, cantar o parlar?
Crec que no hi ha gaire diferència. Tot és comunicar-se. La manera com comunicar-se és gairebé una anècdota.
¿Per cantar, una mica de Gilbert i una mica de Sullivan?
Bé, molt bé. Sembla que no fan res, que és molt agradable i molt divertit, però els dos són ben punyeteros, i difícils de cantar.
¿Per parlar, un tros de Bru o un tros de Sala?
Crec que si no ho ajuntem tot, no acaba de ser ben bé el text. Per poder-lo dir ha de ser Bru de Sala.
¿Les teves mestres de cant del Liceu et diuen mai que estàs 'pirada' quan et veuen entre pirates?
Elles ja em deien que acabaria així. Que es veia venir. I no només elles, sinó professores de fa quinze anys que ja em deien que, quan fes teatre, em vindrien a veure. De petita, diuen que ja era així.
¿Em podries dir què té a veure la Filologia Romànica amb l'òpera, la cançó, el musical i el cabaret?
Crec que tot plegat és una esquizofrènia, la il.lusió de viure, de fer moltes coses, per això en vaig estudiar.
¿T'esperen molts Frederics amb el pegat a l'ull, cada nit, a la porta del Victòria, a la sortida de 'Els Pirates'?
Depèn, hi ha dies que algun. Però molts dies me'n vaig soleta cap a casa, molt abrigada, a veure la meva gosseta.
¿Què en penses de la cantant i actriu Rosa Galindo?
La veig amb moltes ganes de treballar, evolucionant, aprenent i fent el camí d'una professió difícil, dura i meravellosa a la vegada, però que no canviaria per res.
¿Què voldries ser al segle XXI?
Seguir amb aquest mateix camí d'evolució. Jo em vull morir fent el que estic fent ara. I si em puc enriquir una mica més, millor.
Tornar a Teatre