Pels encontorns de la central elèctrica municipal, ens topàrem en Billyboy i els seus cinc drugs. Ara bé, en aquells temps, germans meus, les colles eren generalment de quatre o de cinc, car era un nombre adient per mobilitzar-se en cotxe --quatre era el nombre ideal per encabir-se còmodament en un vehicle-- i sis, el límit màxim d'una banda. De vegades les bandes s'aplegaven per tal de formar un exèrcit malenqui per emprendre una bona guerra nocturna, però en general valia més sortir a rondar en ardats reduïts. Només de veure la llista grassa i somrient d'en Billyboy se'm revoltava l'estómac, i sempre exhalava aquella von d'oli molt ranci que s'ha fet servir per fregir una i altra volta, fins i tot quan anava vestit amb la seva millor plati, com ara. Ens vidaren al mateix temps que nosaltres a ells, i ens vam quedar contemplant-nos en absolut silenci. La cosa aniria de debò: tiraríem mà del nos, de la usa i de la britva, i no solament ens les hauríem amb els punys i les botes. En Billyboy i els seus drugs suspengueren la feina que tenien entre mans, la qual consistia a fer-li alguna cosa a una devotxca joveneta i ploramiques que tenien allà, i que no passaria dels deu anys, la qual no parava de critxar amb la plati encara posada. En Billyboy l'aferrava d'una ruca, i el seu lloctinent, en Leo, de l'altra. probablement representaven l'escena de les esloves porques, abans de passar a la d'una malenca ultraviolència. Quan ens vidaren arribar, soltaren la petita ptitsa plorinyosa --on l'havien trobada n'hi havien moltes més--, i la noieta fugí corrent, les primeres cames blanques espitllant en la fosca, sense parar de bramar oh oh oh. Jo vaig dir amb un somriure ampli i drug:
--Bé, que em pengin si no és el fofo i pudent cabró de Billyboy en verinosa persona. ¿Com estàs, ampollota d'oli de cuina barat? Apropa't, que te'n clavaré una als jarblons, si és que en tens, eunuc greixinós!
I tot seguit començà la conya.