I. Primeres referències a la desaparició d'un conjunt musical
El «Panoràmic», vaixell de gran calat per al transport de càrrega i passatge, va perdre el governall dos graus al sud de les illes Mestresses. El cel i l'aigua gairebé es tocaven i tots dos tenien un color semblant, amb lluentors de plumbagina aèria.
Dret en el pont de comandament el capità Maurici va fer tornaveu amb les mans cridà: «Tanqueu les escotilles! Llanceu al mar la mercaderia estibada a babord!» Després, va treure's la gorra de plat, contemplà melangiosament l'ensenya de la companyia i va alçar els ulls a poc a poc, donant una trista mirada circular a les xemeneies, al pas masteler, a tot l'arbrat --d'una polida i alada arquitectura-- i a la fosca massa celeste que s'havia congriat per ajupir aquell petit món flotant i la seva dolguda gent.
Jo, que coneixia el capità Maurici de tants anys, vaig fer-li un gest ple d'expressió, assenyalant-li que es tornés a posar la gorra. Perquè, en aquells instants, contemplar el capità descobert produïa una penosa sensació de desemparament. Ell m'obeí --estranya paradoxa!-- i en veure'l novament segur i aplomat, amb les mans agafades al darrera, vaig descendir a la coberta de segona, on dues dones víctimes de l'histerisme lluitaven amb la marineria. La porta de la meva cabina era oberta, i a peu dret (aguantant-la amb una mà perquè l'escorament no la tanqués) m'esperava l'Olga, la rosada i bonica, el meu amor d'aleshores. Premia un mocador suís, i, quan pel meu capteniment comprengué la gravetat de la situació, s'eixugà una llàgrima i em va reconvenir, perquè la idea d'embarcar-nos havia estat meva. Sense contestar, vaig ajudar-la a posar-se el salvavides, que, per un inexplicable privilegi assignat a la bellesa, augmentà el natural atractiu de la noia.
A les deu, hora de l'est, el capità va encarregar una muda completa, recomanant que li fos preparat un coll d'aletes ben fort de midó, i digué al seu assistent que li apariés l'uniforme de gala, amb les condecoracions de vestir. M'adonava de l'ominós significat d'aquests preparatius i m'entristia pel meu idil.li en perill, tot just acabat de néixer.
Fragment de «La ciutat cansada», una de les quatre novel·les que Pere Calders va deixar inacabades. Publicació d'Edicions 62, Barcelona, 2008.