Frances Scott Fitzgerald va néixer a Minnesota l'any 1896. Va morir prematurament als 44 anys, el 1940. És considerat un dels narradors nord-americans més importants de la seva generació. Va estudiar a Princeton i va ser combatent en la Primera Guerra Mundial. La seva producció va ser inevitablement breu. És autor de cinc novel.les: 'This Side of Paradise' (1920); 'The Beatiful and the Damnned' (1922); 'The Grat Gatsby' (1925); 'Tender is the Night' (1934) i 'The Last Tycoon', obra inacabada que es va publicar pòstumament. 'Tendra és la nit' és la història d'un prestigiós psiquiatre que, en la seva estada europea, coneix una pacient amb qui és casa. Es tracta d'una història romànticament atractiva i alhora endeminodiadament corruptora. La figura del protagonista, home assenyat i impecable, intel.ligent i amable amb tothom, és el retrat del nord-americà idealista i una mica ingenu que, en arribar al cim de la seva maduresa, és incapaç d'afrontar les dificultats que troba en la vida. L'última versió va ser establerta per Malcolm Cowley (crític, poeta i amic de Fitzgerald) i publicada l'any 1951, als onze anys de la mort de l'autor. Cowley va seguir les indicacions que el mateix Fitzgerald va deixar escrites en el seu exemplar personal de la primera edició de la novel.la publicada per Charles Acribner's Sons de Nova York l'any 1934. Aquest exemplar de la novel.la es troba entre notes i esborranys i fragments d'altres versions de l'obra a la Sala de Manuscrits de la Princenton University Library, i encapçalant la portadella del Primer Llibre hi ha la següent nota manuscrita de l'autor: «Aquesta és la versió final del llibre com a mi m'agradaria que quedés.»
Pel novembre les onades s'ennegriren i anaven a esmicolar-se contra els rompents que vorejaven la carretera de la costa, la vida estiuenca que fins ara havia sobreviscut desaparegué i les platges esdevingueren malenconioses i desolades sota el mestral i la pluja. L'hotel de Gausse era tancat per reformes i ampliació, i la bastimentada del casino d'estiu, a Juan-les-Pins, s'acreixia i eixamplava i agafava un aspecte més formidable. Si mai anaven a Cannes o a Niça, Dick i Nicole coneixien gent nova: membres d'orquestres, fondistes, entusiastes de l'horticultura, naviliers --Dick havia comprat una llanxa vella-- i membres del Syndicat d'Initiave. Ara coneixien millor llurs criats i es decidien a prendre cura personalment de l'educació de la quitxalla. Pel desembre Nicole semblava trobar-se completament refeta i, quan s'escolà un mes sense cap tensió, sense llavis tibats ni somriures sense motiu, sense cap remarca punxant, es traslladaren als Alps suïssos per tal de passar-hi les vacances de Nadal.
(...)
Un matí de juliol, Dick es despertà a les cinc, després d'un llarg somni de guerra, es dirigí a la finestra i restà mirant el llac de Zug. El seu somni havia començat en una ombrosa majestat: uniformes blaus de l'armada travessaven una plaça fosca, darrera d'unes bandes que tocaven el segon moviment de 'L'amor de les taronges', de Prokofiev. Després, van aparèixer cotxes de bombers, símbols de desastre, i una esglaiadora revolta dels mutilats a l'establiment de socors. Tornà a la seva tauleta de nit i, vora el llum, n'escriví una nota que acabava amb una frase mig burleta: «Shock de les bombes produït en el no-combatent.»
En seure de nou al llit sentí com si la cambra, la casa i la nit fossin buides. A la cambra veïna. Nicole mormolava alguna cosa desolada i ell s'entristí per qualsevol possible solitud que ell pogués sentir en el seu son. Per a ell el temps romania immòbil i, de sobte, en un instant que s'esdevenia dins un termini de diversos anys s'accelerava en un rampell violent, com quan hom fa el rebobinament d'una pel.lícula; però per a Nicole, els anys s'escolaven controlats pel rellotge i el calendari i els aniversaris, afegint-s'hi, a més, l'amargor d'una bellesa que es marciria.
