Georges Simenon va néixer a Lieja (Bèlgica) el 1903 i va morir a Lausana el 1987. Inicialment va exercir de periodista a la 'Gaceta de Lieja' i l'any 1921 va publicar, sota el pseudònim de Georges Sim la seva primera novel.la, 'Au Pont des Arches'. L'any 1922 es va traslladar a París on va editar fins al 1936 més de mil contes i va iniciar la publicació de novel.les de tipus popular que durant deu anys arribarà al nombre d'un centenar amb disset pseudònims. El 1929 escriu 'Pietr le Leton', la primera novel.la de la sèrie del comissari Maigret, que prossegueix ininterrompudament fins al 1934. Després va començar a escriure novel.les de caràcter psicològic en les quals es barregen elements policials. L'any 1943 va ressuscitar el seu personatge més famós amb 'Maigret revient', a la qual van seguir altres novel.les i narracions protagonitzades pel comissari més llegit en francès durant el segle XX. Durant la Segona Guerra Mundial va residir als Estats Units i acabada la guerra va retornar a Europa i es va establir al castell d'Échandens, prop de Lausana, al llac Leman de Suïssa. La popularitat de Georges Simenon es confirma amb xifres: va publicar 300 novel.les, una vuitantena de les quals estan protagonitzades pel comissari Maigret. El tiratge global de les seves novel.les es calcula que sobrepassa els 500 milions d'exemplars. Se n'han fet 52 adaptacions cinematogràfiques i 211 de televisives. Això vol dir que Maigret ha estat interpretat per una cinquantena d'actors diferents. André Gide deia ja el 1937 de Georges Simenon: "És un gran novel.lista, sense cap mena de dubte, el més autèntic en francès d'aquests moments." El fet que escrivís novel.les de detectius no s'ha d'interpretar que el seu estil fos planer. Experts en la seva obra i professors d'universitat asseguren que recomanar Simenon no és fàcil perquè cal advertir que no té un llenguatge fàcil i que és capaç de descriure un ambient aristocràtic com un de rural amb la mateixa riquesa i amb un registre terminològic a vegades molt tècnic. L'any 2003 ha estat el de la revitalització de Georges Simenon arran dels actes de commemoració del centenari del seu naixement. 'L'home que mirava passar els trens' va ser publicada el 1938.
El porter del Carlton l'havia pres per un foll; perquè no s'enutjava en descobrir-la en el moment d'escorcollar-li les butxaques, Jeanne Rozier l'havia pres per un marxant de cocaïna. En el fons, això era bo. Massa molèsties que s'havia pres, durant quaranta anys, perquè el prenguessin per Kees Popinga i perquè cap dels seus gestos no fos diferent del que havia d'ésser.
--Tinc son... --murmurà, sense contestar a la seva companya, que s'havia atansat al llit.
Popinga llegia en els seus ulls verdosos, tornassolats, de fera salvatge, alguna cosa més que simple curiositat. Jeanne estava intrigada. La irritava haver-se'n d'anar sense haver esbrinat res. Posant un genoll damunt el llit, murmurà:
--No vols que torni a ficar-me al llit, un moment?
--No val la pena!
Jeanne tenia a les mans els bitllets que li havia pres de les butxaques i els posà damunt la taula, d'un gest ostensible.
--Te'ls deixo aquí, ho veus?... Escolta... ¿puc agafar-ne un d'aquests?
Popinga no estava prou adormit per no adonar-se que era un bitllet de mil, el que li prenia, però, quina importància tenia? S'endormiscà de seguida.
Jeanne Rozier només va haver de caminar dos-cents metres enmig del fred del matí i poujar tres pisos per arribar a casa seva, un apartament moblat de la rue Fromentin, on ancà la porta sense fer soroll, posà llet en un platet per al gat, es despullà amb gestos minuciosos i es ficà en un llit on ja hi havia un home.
--Fes-te una mica enllà, Louis...
Louis s'apartà, remugant.
--Acabo de deixar un tipus molt estrany... Gairebé em feia por...
Però Louis no l'escoltava i, després de passar un quart amb els ulls fits en l'escletxa de la cortina, Jeanne Rozier també es va adormir, definitivament, aquesta vegada en el seu llit, en l'escalfor de Louis, que portava un pijama de seda.
