Començava a passar ànsia quan, finalment, al capvespre, els altres van arribar. Semblaven tenir mala consciència per haver passat un dia tan esplèndid. El cotxe de lloguer, ja l'havien tornat. Van arribar a la casa pel jardí, carregats de bosses i paperines. L'Anita duia un barret de palla i l'Stefan un estel de colors. La Maria em va fer un petó fugaç a la boca. Estava acalorada del llarg viatge en cotxe i feia pudor de suor. Vam baixar a la platja, on ara hi havia poca gent. El sol era a tocar de l'horitzó. Els altres van córrer a ficar-se a l'aigua soma. Jo em vaig asseure a la sorra, fumant i mirant com els altres s'esquitxaven. L'Anita no s'havia tret el barret nou. Al cap d'una estona van sortir de l'aigua. La Maria es va quedar prou meu i es va eixugar. Li veia la silueta a contrallum. En acabat em va llançar al cap la tovallola mullada i va dir:
--I, doncs, ¿què, sonso? ¿Has passat un bon dia? Va ser aleshores quan tots tres vam començar a explicar l'excursió.