Dossiers
Reedicions singulars amb commemoració inclosa


Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó,
Sebastià Sorribas, Xesco Boix, Editorial La Galera i Editorial Cruïlla
i els seus llibres bufen espelmes amb la satisfacció de la feina feta

Andreu Sotorra

El 2009 és un any d'aniversaris pel que fa a llibres publicats. Esclar que algú pot dir que sempre es compleix l'aniversari de la publicació d'algun llibre, però en aquest cas es tracta de mitja dotzena de llibres que han marcat els lectors de més d'una generació i que continuen encara en catàleg.


El 25è aniversari del Vaixell de Vapor i la fundació de l'Editorial Cruïlla i la reedició documentada de la novel·la L'Ocell de foc, d'Emili Teixidor



L'editorial Cruïlla ha commemorat el 25è aniversari de la seva fundació i també de la creació de la col·lecció infantil El Vaixell de Vapor. Quatre sèries (blanca, blava, taronja i vermella) amb un total d'uns 450 títols fins ara. La sèrie Vermella va ser iniciada amb la novel·la L'ocell de foc, d'Emili Teixidor. En realitat, la novel·la havia estat publicada el 1972 a les desaparegudes col·lecció El Nus i Editorial Laia. L'any 1984, amb l'hecatombe de l'Editorial Laia, la novel·la es va reeditar a El Vaixell de Vapor, amb el número 1 de la sèrie Vermella. Les circumstàncies i els daltabaixos editorials de l'època fan que sigui difícil assegurar amb garanties el nombre d'exemplars editats, però l'autor ha calculat en alguna ocasió que ara ja es podien haver superat els 500.000 exemplars, xifra a la qual l'Editorial Cruïlla ha donat també crèdit.


Per commemorar el 25è aniversari, Cruïlla ha reeditat la novel·la en una edició especial, en cartoné, en paper cuixé, amb gravats, reproduccions d'imatges, fotografies i amb comentaris a càrrec de Llorenç Soldevila i una àmplia documentació a càrrec d'Elisabet Barceló. Un volum que entra en l'antologia de les prestatgeries més selectes i que reforça el caràcter de clàssic de la novel·la i també el paper pioner d'Emili Teixidor en la novel·la per a joves.


Les aventures de L'Ocell de foc, àlias d'un noi amb la identitat rigorasament guardada en secret, fan viatjar el lector pel temps de la infantesa del rei Jaume I i la croada contra els càtars, per castells, camins i monestirs, en companyia de joglars, trobadors i bruixots, dames i cavallers, saltejadors de camins, embolcallats del perfum suau de l'amor cortès i la fortor de la pesta.




25 anys de la mort de Xesco Boix i L'arbre generós




L'Editorial La Galera commemora els 25 anys de la mort de Xesco Boix amb la reedició també en cartoné del llibre de contes i cançons L'arbre generós. La generació que en aquest 2009 té entre 30 i 40 anys es considera la generació que va viure els deu anys en què Xesco Boix va escampar el seu repertori de cançons i contes entre els infants de l'època. L'editorial ha fet la reedició pensant en els fills d'aquells que van créixer amb Xesco Boix. N'ha respectat les il·lustracions originals, fetes per Pilarín Bayés, només amb un afegit retocat de color.


Xesco Boix, que va fer gairebé sis mil actuacions, va ser un referent per als contacontes d'arreu de Catalunya, juntament amb la seva tasca de recuperació del folklore musical popular. Les seves cançons encara fan ballar avui milers d'infants. El contes reeditats mostres el Xesco Boix més conegut, que combinava el folklore importat dels Estats Units amb la tradició pròpia. Per això hi apareixen contes com La sopa de pedres, La rondalla mallorquina, La flor romanial, El conte del gat, La faula de La Fontaine, El colom i la formiga, el conte de Pete Seeger, Abiyoyo, El pollet, La tortuga Filomena o En Patufet.


Alguns contacontes actuals parlen en el llibre de qui era Xesco Boix, creador del Grup de Folk, l'any 1966, fundador del grup Ara va de bo, i vinculat a grups com El Sac o Els cinc dits de la mà, Xesco Boix va enregistrar 35 discos i va publicar una desena de llibres. La seva feina d'animació es va convertir en el símbol d'una lluita pacífica amb una guitarra, les cançons i el desig de canviar i acabar amb la repressió de la Dictadura franquista.




Rovelló, La colla dels deu, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira, i Viatge al país dels lacets acumulen 400.000 exemplars venuts i 107 edicions en 40 anys dins el catàleg de l'Editorial La Galera


Per commemorar el 40è aniversari de la publicació de quatre novel·les que van marcar el que seria una intensa feina de l'Editorial La Galera, que ara ha continuat dins el grup d'Enciclopèdia Catalana, s'han reeditat em cartoné, amb uns pròlegs escrits per a l'ocasió, quatre novel·les que parteixen del premi Josep M. Folch i Torres.




La novel·la Rovelló, de Josep Vallverdú, va guanyar el premi l'any 1968 i es va publicar el 1969. El personatge, portat a la televisió i el cinema per Antonio D'Ocon, és un dels referents de molts infants actuals, però també ha estat recordat pels pares que fa quaranta anys van fer de Rovelló una de les seves primeres lectures. Les il·lustracions, de Narmas, resisteixen el pas del temps, com el text, i les aventures del gos que afronta amb valentia els entrebancs que se li presenten continua sent apreciada com aleshores.




La novel·la La colla dels deu, de Joaquim Carbó, és una altra de les reedicions especials. Una colla de companys s'ajuden i s'ho passen bé. Arriben un parell de nois nous a la seva classe. Un d'ells, arrogant i provocador, demana a crits que li donin una lliçó, però un fet ho capgira tot: una història tèrbola farà que la colla hagi de treballar contra la injustícia, sense preocupar-se dels perills. En una línia educativa, el pas dels anys no ha tret el dubte de les diferències que es produeixen entre el desig de voler un món millor i les dificultats d'aconseguir-ho.




La novel·la Dídac, Berta i la màquina de lligar boira, d’Emili Teixidor, és un altre clàssic de la mateixa generació on l'autor critica el poder de les màquines tot defensant la força dels homes, els animals o el mediambient, entre d’altres valors universals i atemporals. L’impacte de les màquines de fer diners, del comerç, la publicitat i la televisió són alguns exemples dels quals es fa referència a l’obra. Teixidor alerta que les màquines han d’estar al nostre servei, no nosaltres al servei de les màquines.




La novel·la Viatge al país dels lacets, de Sebastià Sorribas (1928-2007), serveix també per recordar el seu autor, mor fa dos anys. Sebastià Sorribas, més conegut amb la seva primera i popular novel·la El zoo d’en Pitus, que va guanyar el premi Josep M. Folch i Torres l’any 1965, va aportar amb aquests personatges, il·lustrats per Pilarín Bayés, les aventures dels laïtes, ambientades a la prehistòria, cap a l'era neolítica. Els laïtes vivien on ara hi ha Barcelona, al peu de Montjuïc. Aquests eren supersticiosos i no volien tenir tractes amb els forasters. Però els infants somniaven conèixer altra gent i altres terres. La història d’aquest llibre explica com uns laïtes, la Bora i el Piru entre d’altres, fan realitat aquest somni, arran de ser expulsats temporalment pel bruixot de la tribu. Aleshores, els protagonistes inicien l’aventura de la seva vida tot començant una expedició terra endins i així, descobreixen què hi ha més enllà del seu petit món. Acompanyats d'en Tunk, un lacet que els guia, remuntaran el gran riu Llòbrec, l'actual Llobregat, i viuran grans peripècies.

---

| Hemeroteca | [Autors amb pàgina web] | [Autors amb obra publicada] | [Home] |