Exsecretari lletraferit critica durament secretària lletraferida
L'exsecretari del Centre Català del PEN ha criticat durament un estudi literari de la secretària de l'Associació d'Escriptors en LLengua Catalana. És evident que hi ha gremis més antropòfags que uns altres. El gremi dels lletraferits, però, s'emporta el que en diuen "la palma" o "la ploma". En un article del crític Sam Abrams ("Maria-Mercè Marçal és de tots/es". Secció Diàleg, diari Avui, 22.03.02) es posa de manifest aquesta tendència, tot i els raonaments de l'autor que, de tota manera, no han estat ben rebuts per la seva col.lega afectada, almenys a jutjar per les respostes d'una entrevista radiofònica emesa en el programa 'Fum d'estampa', de Catalunya Cultura. Sam Abrams lamenta que un estudi sobre l'obra de Maria-Mercè Marçal serveixi per donar relleu més a l'estudiosa que a l'estudiada: «En endinsar-me en la lectura del volum, la meva alegria ha anat cedint davant d'una sensació de desil.lusió, perquè em sembla que aquest llibre encarna alguns dels vicis més arrelats i més estesos en el món dels estudis literaris, com ara el segrest d'autors pels especialistes, la suplantació d'autèntics crítics literaris per historiadors de la literatura i la utilització dels autors estudiats com a moneda de canvi per afavorir la carrera personal dels pseudocrítics.» Lluïsa Julià, actual secretària de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i coordinadora del Qui és Qui de les Lletres Catalanes, de la Institució de les Lletres Catalanes, autora de l'estudi Contraban de llum, ha manifestat que l'article de Sam Abrams, exsecretari del Centre Català del PEN Club, "és una mostra de l'animadversió que té contra mi". No vindria a tomb parlar d'això, si l'autora no ho hagués esmentat. Però es dóna el cas que Lluïsa Julià era vocal del Centre Català del PEN i una de les responsables del Comitè de Dones d'aquesta associació, quan Sam Abrams va presentar la dimissió del seu càrrec de secretari. En aquells moments, i arran de la creació de l'Espai de Lletres, per mitjà d'un conveni entre les diverses associacions d'escriptors i l'Ajuntament de Barcelona, el Comitè de Dones del PEN va obrir les activitats d'aquest nou organisme, amb seu al Pati Llimona, amb un cicle que va presentar diverses tertúlies entre dones de diferents disciplines professionals. Va ser aleshores el mateix Sam Abrams qui va donar una empenta perquè el cicle entrés en la programació de l'Espai de Lletres, subvencionada per l'Institut de Cultura de Barcelona, proposta que va ser aprovada pel consell coordinador de l'Espai de Lletres. I va ser també Sam Abrams qui, des de la seva posició aleshores de secretari del PEN, coneixia de prop la labor del Comitè de Dones del PEN, fundat per Maria-Mercè Marçal, i adscrit al Comitè Internacional creat a Ginebra el 1990. Per això, en el seu article, Sam Abrams insinua "el segrest" de segons quins autors o autores pels seus estudiosos: «Estem davant d'una nova prova que Maria-Mercè Marçal està retinguda per una cort de ploradores oficials, encapçalada per la curadora de Contraban de llum. Lluïsa Julià ha desmentit que hi hagi cap segrest. Però Sam Abrams insisteix: «Ens trobem amb el fet que molts estudiosos, i la curadora de Contraban de llum no en constitueix cap excepció, utilitzen els seus autors estudiats com a valor de canvi per situar-se millor ells mateixos dins el món de la literatura. En aquest cas, només cal comprovar la desmesurada proporció entre el pròleg i les notes (65 pàgines) i el cos de l'antologia (129 pàgines). La meitat!» La polèmica, com tantes vegades, és sana. Però el més lamentable és que, un cop superada per les quaranta-vuit hores de rigor, cau en l'oblit sense cap incidència. Demà hi tornarem perquè, l'antropofàgia, com la fam, és un mal amb el qual ens hem hagut d'acostumar a viure.
