[Coberta de 'Els silencis de la Boca de la Mina', col.lecció Gran Angular, núm. 148, Editorial Cruïlla. Foto de Howard Davies. Imatge ampliada
.]
Temes principals:
El món obrer. Les lluites socials. L'explotació laboral infantil. La pobresa. La fam. La supervivència. L'amor. La maduresa. L'amistat. La guerra. La pau. La repressió. Vencedors i vençuts. Memòria històrica.
1. Localització ambiental. Dibuixar un mapa alçat d'una ciutat mitjana des de la muntanya mirant al mar. Es pot prendre com a model una fotografia aèria o, en tot cas, reproduir-lo sobre el terreny si s'és en una urbs de les característiques com la que es defineixen a la novel.la.
2. Memòria històrica. Buscar informació sobre el procés de la memòria històrica en relació al barri, ciutat o poble més pròxim als lectors. ¿Hi ha cap organisme o associació que hagi iniciat una investigació? ¿En quina situació es troba? ¿Quins casos han sortit a la llum?
3. Pistolerisme. Buscar informació sobre aquest moviment que va perdurar fins a principis del segle XX. ¿Quin era el fons del conflicte? ¿Per què estaven enfrontats patrons i obrers? ¿Quin paper hi juga el règim dictatorial del moment? ¿Hi ha cap situació actual que s'hi pugui comparar en algun lloc del món?
4. Premsa escrita. ¿Què era un repartidor o venedor de diaris de l'època? ¿Hi ha algun mitjà o gremi que l'hagi substituït actualment? Fer un esquema de l'evolució que ha fet la distribució de la informació des del boom del paper imprès al boom digital passant pels mitjans audiovisuals.
5. Oficis. Buscar oficis als quals temps enrere només s'accedia treballant d'aprenent (barber, cambrer, cuiner, fuster...) [vegeu una foto i una altra amb una colla de cambrers de Casa Botella, un dels restaurants d'Orlanda del qual es parla en la novel·la] ¿Què era un aprenent o aprenenta aleshores? ¿Què ha canviat ara? Buscar informació sobre escoles o gremis que preparin els joves per a aquest i altres tipus d'oficis.
6. Espectacles. ¿Hi ha cap similitud entre la taverna del segle passat i els cafès actuals? ¿Què ha substituït els cafès-concerts o cabarets del segle passat? Buscar informació sobre vedets que han estat populars en temps del Paral.lel barceloní i locals històrics de l'època.
7. Periodisme. Per grups, preparar un reportatge sobre algun aspecte que tracti l'època històrica en què s'ambienta la novel.la i situar-lo en el lloc que sigui més pròxim als lectors. Demanar entrevistes, a través d'alguna oenagé, associació o familiars, amb testimonis que coneguin el període històric de la novel.la i fer comparacions entre el que s'ha llegit i el que expliquin els entrevistats en el reportatge. Es pot llegir aquesta entrevista de ficció que un personatge de la novel.la, la jove advocada Laura Dafos, fa a l'autor.
8. Visites documentals. Si a la població on viuen els lectors, hi ha algun vestigi de la guerra civil, com un refugi antiaeri, per exemple, concertar una visita sobre el terreny i comparar el que s'ha dit a la novel.la amb la documentació de cada visita.
9. Control de les qualitats racials i esterilització. A partir de les Notes de l'Autor incloses en l'epíleg del llibre, buscar més informació sobre què va representar el règim nazi i les pràctiques mèdiques que es van fer amb presos i preses en alguns països europeus. ¿Quins objectius perseguien els nazis? ¿Com van influir aquelles pràctiques en les de la repressió duta a terme per la dictadura franquista?
10. Material gràfic. Recerca de material gràfic de l'època. A través dels arxius familiars, dels arxius municipals o d'arxius fotogràfics i publicacions sobre l'època en la qual s'ambienta la novel.la 'Els silencis de la Boca de la Mina'.
11. Localització geogràfica. Orlanda és un nom inventat per l'autor. Per les referències que dóna, buscar on es pot situar. Comparar si alguns dels topònims que s'hi esmenten, encara són presents en la població actual. Si es fa una visita a l'indret, un cop localitzat, fer una ruta dels diferents punts que s'hi esmenten. Un cop feta, es poden comprovar els resultats en aquest document amb les localitzacions més significatives.
13. Drets dels infants. Buscar informació sobre la Declaració Universal dels Drets dels Infants. Analitzar a través de les diverses situacions del protagonista de la novel.la, quins d'aquests drets li eren arrabassats o vulnerats.
14. Guia didàctica. La infantesa perduda. La Guerra Civil Espanyola. La memòria històrica. Suggeriments i activitats complementàries. Propostes d'avaluació de competència lectora. Animació lectora. Descarregueu l'opuscle de Lectura a l'aula en document PDF. Treball elaborat per Núria Pradas i editat per l'Editorial Cruïlla.
Els bombardejos franquistes (1938-1939) Recull de més de cent documents sobre informacions d'espionatge franquista sobre els objectius a bombardejar. Informacions confidencials de l'aviació italiana i de la Legió Còndor. Mapa dels bombardejos i de les bombes, relació de víctimes mortals, textos explicatius i vídeos dels testimonis dels fets i de familiars de les víctimes. Web 'Memoria.cat' basada en 'Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939)' [Cliqueu aquí per consultar-ne el contingut].
Material gràfic Diverses seqüències fotogràfiques sobre els bombardejos i la construcció de refugis. Exposició «Quan plovien bombes». [Cliqueu aquí per consultar-ne el contingut].
Àlbum gràfic Diverses imatges sobre espais geogràfics i personatges tipus de l'època de la novel.la «Els silencis de la Boca de la Mina». [Cliqueu aquí per consultar-ne el contingut].
Crònica dels bombardejos d'«Orlanda» Article sobre els bombardejos que van caure sobre la ciutat d'«Orlanda», elaborat per Natàlia Borbonès (diari El Punt). [Cliqueu aquí i també aquí per consultar-ne el contingut].
Cançó «El més petit de tots» El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, va recuperar aquesta cançó popular catalana del segle XIX i va encarregar una nova lletra a l'escriptor Pere Quart, que recollís l’esperit de República en guerra. Versió recuperada, cantada, amb la partitura original. [Cliqueu aquí per consultar-ne el contingut].
«La Marsellesa», el «Himno de Riego» i «Els Segadors» En la novel.la apareix un episodi històric en què la població civil celebra la proclamació de la República. Però s'escolta un himne en francès. És «La Marsellesa», que els republicans interpretaven aleshores popularment com un himne propi. El 27 d'abril del 1931, uns dies després de la proclamació de la República, es va presentar el «Himno de Riego», amb lletra del poeta Antonio Machado i música d'Oscar Esplá. El 1937, «Els segadors», una cançó popular del 1640, figura com a himne nacional català en un cançoner publicat per la Generalitat de Catalunya. Actualment, l'himne de Catalunya és «Els segadors», conegut com a nou himne nacional català a partir del 1976, amb la recuperació de la democràcia. El 1993, el Parlament de Catalunya el va fer oficial. Aquí es poden escoltar, primer, «La Marsellesa», a continuació, el «Himno de Riego» i, després, «Els segadors» en la versió simfònico-coral més recent:
La imposició dels càntics militars de l'exèrcit franquista L'entrada de l'exèrcit vencedor del dictador Franco a les diferents poblacions catalanes se saludava amb la imposició a la població civil de cantar els himnes militars feixistes amb el braç dret alçat. En la novel.la es parla del que els passava als que no ho feien en ple carrer. Un dels himnes que va perdurar durant tota la Dictadura franquista va ser el «Cara al sol». El va escriure José Antonio Primo de Rivera el 1935 i era també l'himne de la Falange. Aquí es pot escoltar:
Càntics del front republicà Al front, els soldats i milicians tenien diversos càntics que exalçaven els valors de l'exèrcit republicà. Un dels més populars és «Ay, Carmela!», que parla de la Batalla del riu Ebre. I una altra, la marxa «A las barricadas». Es poden escoltar aquí:
Exposició virtual «Memòries de la nostra infantesa: Els nens de la guerra» Informació sobre l'evacuació d'infants a diversos països d'Europa i Amèrica del Sud. Documentació i material gràfic [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Associació d'Estudiosos de la Guerra Civil Informació sobre la Memòria Històrica, documentació actualitzada i material gràfic ambaportació oberta als internautes. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
«Els diaris de Pascal» Sèrie televisiva emesa per TV3, que barreja la història i la ficció. Capítols de la sèrie, documentació complementària, biografies de personatges i material gràfic de bona part de l'època en què se situa l'acció de la novel.la «Els silencis de la Boca de la Mina». [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
La Maternitat d'Elna Vídeoreportatge sobre la creadora d'una maternitat per a republicanes exiliades de la Guerra Civil i també algunes dones jueves refugiades. Per compensar la passivitat de l’ajuda social francesa envers els refugiats, Elisabeth Eidenbenz va impulsar des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra la creació d’una maternitat on assistir les dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès. Aquesta maternitat va funcionar ininterrompudament fins a l’any 1944, data en què l’exèrcit alemany la va clausurar. Per la seva condició de dona sensibilitzada pel patiment de les seves congèneres, creia que les exiliades mereixien parir amb dignitat i que calia garantir la supervivència dels nadons. Elisabeth Eidenbenz va néixer a Zuric l’any 1913. Va treballar de mestra en diferents col·legis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1938, any que es va traslladar a Burjassot (València) com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. Va col·laborar en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola dins de la zona republicana i, immersa en l’èxode, l’any 1939 va passar a França. Ha estat guardonada pel govern d’Israel per la seva tasca a favor dels jueus i l’any 2002 va rebre la medalla dels Justos de Nacions. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Entrevista a Neus Català, supervivent dels camps nazis Neus Català, als 26 anys, va anar a parar al camp d'extermini nazi de Ravensbruck, després de fugir de la repressió de la guerra civil espanyola, des dels Guiamets, al Priorat. El seu nom va lligat a la lluita per la supervivència. En l'entrevista (1h1m30s), feta pel periodista Xavier Grasset, per al Canal 33, de Televisió de Catalunya, i emesa el 28 de maig del 2008, dins el programa (S)avis, quan Neus Català tenia 93 anys, deixa clar que, darrere del seu fràgil aspecte, s'amaga una vida difícil plena de moments dolorosos però també d'esperança. La mateixa que va fer que es jurés que, mentre visqués, no pararia de donar testimoni de l'horror que va viure als camps de concentració nazis, on va veure morir de forma inhumana centenars de dones, l'únic pecat de les quals era pertànyer a una raça concreta o defensar uns ideals. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Memorial Democràtic Pàgina que recull els programes de la Generalitat de Catalunya en relació a la Memòria Històrica. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Entrevista a la historiadora Queralt Solé "Catalunya no només perd la guerra per ser republicana sinó que la perd com a poble". Llicenciada en Història i Diplomada en Estudis Avançats per la Universitat de Barcelona, Queralt Solé és la responsable de la unitat de Desapareguts i Fosses Comunes de la DG de Memòria Democràtica i professora d'Història a la UB. El 2008 va publicar la tesi doctoral "Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)". Però ha escrit moltes altres obres, com per exemple "A les presons de Franco (2004) i "Catalunya 1939: l'última derrota" (2006). També ha participat en diverses de col·lectives o n'ha coordinat, com els quatre volums "La Guerra Civil a Catalunya" (2004) i "El franquisme a Catalunya" (2005). Entrevista publicada en el diari digital 3cat24, de Televisió de Catalunya, amb motiu del 70è aniversari del final de la guerra civil. Es pot llegir descarregant aquí el document amb la transcripció íntegra.
Entrevista a l'historiador Ricard Vinyes Professor de la Universitat de Barcelona. Expert en el règim carcerari, especialment el de les dones, parla de la repressió, les pèrdues de menors i les presons de dones del franquisme. Entrevista publicada en el diari digital 3cat24, de Televisió de Catalunys, amb motiu del 70è aniversari del final de la guerra civil. Es pot llegir descarregant aquí el document amb la transcripció íntegra.
Memòria Històrica Pàgina especial del Canal 3cat24 que recull notícies, entrevistes i documentals sobre el procés de desenvolupament de la Memòria Històrica. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
La República a Manresa (1931-1936) Pàgina que conté nombrosa informació, recursos gràfics i documentals d'aquest període, amb més de 250 notícies o temes comentats, sobre la vida política, econòmica, cultural i social de Manresa i els personatges rellevants d’aquell moment; uns 1.300 documents de l’època, molts d’ells inèdits; més de 250 documents del col·leccionable “Els nostres papers a Salamanca”; més de 600 imatges de la Manresa republicana; prop de 170 fragments de vídeos de 25 testimonis que van viure l’època i ens l’expliquen; més de 40 talls de veu d’alguns manresans ja desapareguts, però que, abans de morir, van deixar gravat el seu testimoni d’aquells anys; 25 textos de gran interès sobre fets rellevants de l’època; i més de 100 frases significatives de destacats republicans de la Catalunya central i que reflecteixen ben gràficament la realitat i els projectes d’aquella època. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Els últims dies de la Guerra Civil Pàgina especial del Canal 3cat24 sobre els últims dies de la Guerra Civil a Catalunya amb comentaris de testimonis, entrevistes fetes per joves adolescents i altres dades d'interès sobre els esdeveniments de l'època. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
La batalla de la memòria Documental de TV3 que fa una lectura, en clau ebrenca, d'una de les batalles més importants de la Guerra Civil espanyola. Es tracta d'una aproximació molt local a un conflicte civil amb implicacions continentals, i, al mateix temps, és una reflexió sobre la universalitat de la violència. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Els oblidats de la batalla Reportatge de la sèrie de TV3, 30 Minuts, sobre la identificació de restes de soldats republicans al front principalment de l'Ebre i les serres de la rodalia. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
El cost humà de la Guerra Civil a Catalunya Base de dades sobre les víctimes i desapareguts. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Història d'una anarquista Documental sobre els Fets de Maig del 1937 en què es veuen les causes que porten a la desunió entre els anarquistes i els comunistes a través de la veu d'una jove periodista i anarquista escocesa que en va ser testimoni a Barcelona, Ethel MacDonald. Coproducció escocesa i catalana. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
La batalla de l'Ebre Pàgina documental del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre sobre l'enfrontament més important de la Guerra Civil, amb fotografies, retalls històrics, documents diversos i un apartat extens de recursos pedagògics adreçats a visitants, estudiants i professorat. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
La repressió de la guerra i la postguerra Pàgina sobre la repressió de la Guerra Civil i la postguerra que, malgrat que se centra en els fets ocorreguts a Manresa (Bages), dóna una visió general de tot Catalunya. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Memòria d'infància d'Aharon Appelfeld Entrevista amb aquest escriptor, nascut el 1932 a Czernowitz, antigament Romania, ara Ucraïna, i posteriorment emigrat a l'estat de Israel, amb motiu de la publicació recent del seu llibre 'Flors d'ombra' (Club Editor, 2009). En el programa 'L'hora del lector', dirigit per Emili Manzano, parla de la seva infància i de com va fugir d'un camp d'extermini després que els avis i la mare fossin assassinats pels nazis i el separessin del seu pare. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
La Segona Guerra Mundial La guerra civil espanyola va entroncar amb la Segona Guerra Mundial i la invasió de Polònia l'1 de setembre del 1939 ordenada per Hitler. El dossier editat pel diari El Mundo amb motiu del 70è aniversari de la invasió explica les claus de l'Holocaust i situa els principals protagonistes de l'època. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Anna Frank i la Segona Guerra Mundial En aquesta guia web de la Fundació Anna Frank, d'Amsterdam (Països Baixos) s'ofereix una àmplia cronologia, des de l'ascens de Hitler al poder fins al final de la Segona Guerra Mundial, en la qual es parla també de les operacions d'esterilització que els nazis van practicar a negres, homosexuals, gitanos i altres col·lectius que consideraven inferiors a la raça ària. També una exhaustiva història sobre la vida d'Anna Frank, la nena jueva de 13 anys, refugiada amb la seva família en una casa d'un dels canals d'Amsterdam, fins que són delatats, descoberts i traslladats a un camp d'extermini on la noia mor pocs dies abans que les forces aliades alliberessin els supervivents de l'horror nazi. [Cliqueu aquí per accedir a la guia web amb la cronologia i [cliqueu aquí per accedir a la pàgina de la Fundació Anna Frank].
Museu de l'Holocaust L'United States Holocaust Memorial Museum es troba a Washington, molt a prop de la Casa Blanca. La pàgina web recull en diverses llengües una àmplia informació sobre l'Holocaust i el genocidi nazi contra la comunitat jueva. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Fotos històriques de la Guerra Civil Fem Memòria és una iniciativa d'El Periódico de Catalunya en col·laboració amb el Museu Nacional de Catalunya que recull dels lectors una tria de fotografies de l'època cedida dels àlbums personals i familiars. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Estudis i experiències
Treball de camp a partir de la novel.la. Els alumnes de 3r d'ESO de l'IES Mar de la Frau, de Cambrils (Baix Camp) han realitzat un treball de camp arran de la lectura d'«Els silencis de la Boca de la Mina», amb el suport i la coordinació del professorat de les diverses àrees que imparteixen. Els resultats, a partir d'un dossier elaborat pel professorat, han publicat a manera que es realitzen, introduïts pels mateixos alumnes i professors, en les pàgines d'un llibre digital creat a Internet dins el programa «Prestatgeria Digital», en xarxa a través del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya [Cliqueu aquí per llegir-lo i seguir-ne el procés].
Material digital per al professorat Podeu accedir a la pàgina web de l'Editorial Cruïlla on trobareu en l'apartat "Cruïlla a l'aula" el Pla de Lectura de la novel.la i altres propostes de suport a l'aprenentatge. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Crítica literària sobre «Els silencis de la Boca de la Mina» Recull de les crítiques publicades en diversos mitjans especialitzats. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Play vídeo: Lectura d'un fragment de la novel·la «Els silencis de la Boca de la Mina»
Més propostes. Podeu ampliar més informació i propostes de treball descarregant aquest Itinerari de Lectura [format pdf], elaborat pel Servei d'Immersió i Ús de la Llengua, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a partir d'un treball de recerca dels autors: Montserrat Cerdà Morera, Francesc Gil Lluch, Marta Puig Sabanés, M. Josep Simó Peralta i Maria Areny Busquets [coordinació]. Barcelona, 1998. Revisat i actualitzat per M. Àngels Rubio Sánchez. Barcelona, 2008. Edició a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2009.
