[Coberta de 'Els silencis de la Boca de la Mina', col.lecció Gran Angular, núm. 148, Editorial Cruïlla. Foto de Howard Davies. Imatge ampliada
.]
Temes principals:
El món obrer. Les lluites socials. L'explotació laboral infantil. La pobresa. La fam. La supervivència. L'amor. La maduresa. L'amistat. La guerra. La pau. La repressió. Vencedors i vençuts. Memòria històrica.
1. Localització ambiental. Dibuixar un mapa alçat d'una ciutat mitjana des de la muntanya mirant al mar. Es pot prendre com a model una fotografia aèria o, en tot cas, reproduir-lo sobre el terreny si s'és en una urbs de les característiques com la que es defineixen a la novel.la.
2. Memòria històrica. Buscar informació sobre el procés de la memòria històrica en relació al barri, ciutat o poble més pròxim als lectors. ¿Hi ha cap organisme o associació que hagi iniciat una investigació? ¿En quina situació es troba? ¿Quins casos han sortit a la llum?
3. Pistolerisme. Buscar informació sobre aquest moviment que va perdurar fins a principis del segle XX. ¿Quin era el fons del conflicte? ¿Per què estaven enfrontats patrons i obrers? ¿Quin paper hi juga el règim dictatorial del moment? ¿Hi ha cap situació actual que s'hi pugui comparar en algun lloc del món?
4. Premsa escrita. ¿Què era un repartidor o venedor de diaris de l'època? ¿Hi ha algun mitjà o gremi que l'hagi substituït actualment? Fer un esquema de l'evolució que ha fet la distribució de la informació des del boom del paper imprès al boom digital passant pels mitjans audiovisuals.
5. Oficis. Buscar oficis als quals temps enrere només s'accedia treballant d'aprenent (barber, cambrer, cuiner, fuster...) ¿Què era un aprenent o aprenenta aleshores? ¿Què ha canviat ara? Buscar informació sobre escoles o gremis que preparin els joves per a aquest i altres tipus d'oficis.
6. Espectacles. ¿Hi ha cap similitud entre la taverna del segle passat i els cafès actuals? ¿Què ha substituït els cafès-concerts o cabarets del segle passat? Buscar informació sobre vedets que han estat populars en temps del Paral.lel barceloní i locals històrics de l'època.
7. Periodisme. Per grups, preparar un reportatge sobre algun aspecte que tracti l'època històrica en què s'ambienta la novel.la i situar-lo en el lloc que sigui més pròxim als lectors. Demanar entrevistes, a través d'alguna oenagé, associació o familiars, amb testimonis que coneguin el període històric de la novel.la i fer comparacions entre el que s'ha llegit i el que expliquin els entrevistats en el reportatge. Es pot llegir aquesta entrevista de ficció que un personatge de la novel.la, la jove advocada Laura Dafos, fa a l'autor.
8. Visites documentals. Si a la població on viuen els lectors, hi ha algun vestigi de la guerra civil, com un refugi antiaeri, per exemple, concertar una visita sobre el terreny i comparar el que s'ha dit a la novel.la amb la documentació de cada visita.
9. Control de les qualitats racials i esterilització. A partir de les Notes de l'Autor incloses en l'epíleg del llibre, buscar més informació sobre què va representar el règim nazi i les pràctiques mèdiques que es van fer amb presos i preses en alguns països europeus. ¿Quins objectius perseguien els nazis? ¿Com van influir aquelles pràctiques en les de la repressió duta a terme per la dictadura franquista?
10. Material gràfic. Recerca de material gràfic de l'època. A través dels arxius familiars, dels arxius municipals o d'arxius fotogràfics i publicacions sobre l'època en la qual s'ambienta la novel.la 'Els silencis de la Boca de la Mina'.
11. Localització geogràfica. Orlanda és un nom inventat per l'autor. Per les referències que dóna, buscar on es pot situar. Comparar si alguns dels topònims que s'hi esmenten, encara són presents en la població actual. Si es fa una visita a l'indret, un cop localitzat, fer una ruta dels diferents punts que s'hi esmenten.
12. Drets dels infants. Buscar informació sobre la Declaració Universal dels Drets dels Infants. Analitzar a través de les diverses situacions del protagonista de la novel.la, quins d'aquests drets li eren arrabassats o vulnerats.
Material gràfic Diverses seqüències fotogràfiques sobre els bombardejos i la construcció de refugis. Exposició «Quan plovien bombes». [Cliqueu aquí per consultar-ne el contingut].
Àlbum gràfic Diverses imatges sobre espais geogràfics i personatges tipus de l'època de la novel.la «Els silencis de la Boca de la Mina». [Cliqueu aquí per consultar-ne el contingut].
Crònica dels bombardejos d'Orlanda Article sobre els bombardejos que van caure sobre la ciutat d'«Orlanda», elaborat per Natàlia Borbonès (diari El Punt). [Cliqueu aquí i també aquí per consultar-ne el contingut].
Cançó «El més petit de tots» El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, va recuperar aquesta cançó popular catalana del segle XIX i va encarregar una nova lletra a l'escriptor Pere Quart, que recollís l’esperit de República en guerra. Versió recuperada, cantada, amb la partitura original. [Cliqueu aquí per consultar-ne el contingut].
«La Marsellesa», el «Himno de Riego» i «Els Segadors» En la novel.la apareix un episodi històric en què la població civil celebra la proclamació de la República. Però s'escolta un himne en francès. És «La Marsellesa», que els republicans interpretaven aleshores popularment com un himne propi. El 27 d'abril del 1931, uns dies després de la proclamació de la República, es va presentar el «Himno de Riego», amb lletra del poeta Antonio Machado i música d'Oscar Esplá. El 1937, «Els segadors», una cançó popular del 1640, figura com a himne nacional català en un cançoner publicat per la Generalitat de Catalunya. Actualment, l'himne de Catalunya és «Els segadors», conegut com a nou himne nacional català a partir del 1976, amb la recuperació de la democràcia. El 1993, el Parlament de Catalunya el va fer oficial. Aquí es poden escoltar, primer, «La Marsellesa», a continuació, el «Himno de Riego» i, després, «Els segadors» en la versió simfònico-coral més recent:
La imposició dels càntics militars de l'exèrcit franquista L'entrada de l'exèrcit vencedor del dictador Franco a les diferents poblacions catalanes se saludava amb la imposició a la població civil de cantar els himnes militars feixistes amb el braç dret alçat. En la novel.la es parla del que els passava als que no ho feien en ple carrer. Un dels himnes que va perdurar durant tota la Dictadura franquista va ser el «Cara al sol». El va escriure José Antonio Primo de Rivera el 1935 i era també l'himne de la Falange. Aquí es pot escoltar:
Càntics del front republicà Al front, els soldats i milicians tenien diversos càntics que exalçaven els valors de l'exèrcit republicà. Un dels més populars és «Ay, Carmela!», que parla de la Batalla del riu Ebre. I una altra, la marxa «A las barricadas». Es poden escoltar aquí:
Estudis i experiències a partir de la novel.la. Els alumnes de 3r d'ESO de l'IES Mar de la Frau, de Cambrils (Baix Camp) estan realitzant un treball de camp arran de la lectura d'«Els silencis de la Boca de la Mina», amb el suport i la coordinació del professorat de les diverses àrees que imparteixen. Els resultats, a partir d'un dossier elaborat pel professorat, s'estan publicant a manera que es realitzen, introduïts pels mateixos alumnes i professors, en les pàgines d'un llibre digital creat a Internet dins el programa «Prestatgeria Digital», en xarxa a través del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya [Cliqueu aquí per llegir-lo i seguir-ne el procés].
Material digital per al professorat Podeu accedir a la pàgina web de l'Editorial Cruïlla on trobareu en l'apartat "Cruïlla a l'aula" el Pla de Lectura de la novel.la i altres propostes de suport a l'aprenentatge. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Associació d'Estudiosos de la Guerra Civil Informació sobre la Memòria Històrica, documentació actualitzada i material gràfic ambaportació oberta als internautes. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
«Els diaris de Pascal» Sèrie televisiva emesa per TV3, que barreja la història i la ficció. Capítols de la sèrie, documentació complementària, biografies de personatges i material gràfic de bona part de l'època en què se situa l'acció de la novel.la «Els silencis de la Boca de la Mina». [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
La Maternitat d'Elna Vídeoreportatge sobre la creadora d'una maternitat per a republicanes exiliades de la Guerra Civil i també algunes dones jueves refugiades. Per compensar la passivitat de l’ajuda social francesa envers els refugiats, Elisabeth Eidenbenz va impulsar des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra la creació d’una maternitat on assistir les dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès. Aquesta maternitat va funcionar ininterrompudament fins a l’any 1944, data en què l’exèrcit alemany la va clausurar. Per la seva condició de dona sensibilitzada pel patiment de les seves congèneres, creia que les exiliades mereixien parir amb dignitat i que calia garantir la supervivència dels nadons. Elisabeth Eidenbenz va néixer a Zuric l’any 1913. Va treballar de mestra en diferents col·legis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1938, any que es va traslladar a Burjassot (València) com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. Va col·laborar en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola dins de la zona republicana i, immersa en l’èxode, l’any 1939 va passar a França. Ha estat guardonada pel govern d’Israel per la seva tasca a favor dels jueus i l’any 2002 va rebre la medalla dels Justos de Nacions. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Memorial Democràtic Pàgina que recull els programes de la Generalitat de Catalunya en relació a la Memòria Històrica. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
