L'avaria
- Aquella matinada de divendres, Potamó, l'encarregat
d'urgències de l'empresa de multiserveis permanents Carezza en W, va engegar la lletania més completa
de renecs del seu repertori quan, acabat d'arribar a casa amb la
Corine, després de la disbauxa de la nit de Cap d'Any, el va sobresaltar el
mariconàs del busca i va haver de trucar a la centraleta de la
xarxa de serveis on va recollir el missatge de l'avaria del
TPE d'un dels edificis que tenia assignat.
- --¿Què passa amoret...? --va dir la Corine, ensonyada.
- Potamó havia viscut tan esbojarradament com havia pogut aquella última nit del segle vint. L'havia passada més esbojarradament que cap altra perquè aquella nit era també l'última nit del «seu» mil.lenni.
- I tot just en una nit tan assenyalada per a Potamó, a les escorrialles del segon mil.lenni de l'era cristiana, s'havia hagut d'embussar la reconsagrada canonada del TPE!
[Continuació]
- --¿Què passa amoret...? --va dir la Corine, ensonyada.