Carnet de notes
(extracte)

M'adono, quan durant el dia de Nadal he entrat ja els set primers fragments de la novel.la, que el lector navegant s'haurà d'habituar al ritme lent que comporta un procés d'escriptura i que això el convencerà segurament de per què s'han projectat set dies a temps complet per fer la novel.la. Espero que els navegants no perdin la paciència i que, com jo mateix, cliquin enrera i endavant, al mateix ritme que utilitza l'autor des de l'altra banda de la pantalla.


Aquesta cultura, al llindar del segle XXI, té també un índex baixíssim d'autors que combreguin amb Internet. ¿Quant de temps haurà de passar perquè se n'aprofitin?


L'atzar és, em sembla, un tret dominant en tot aquest relat.


M'esgarrifo quan sento algun autor que diu que primer escriu a mà i que després ho copia a l'ordinador! ¿Però, per què? ¿Per què l'editorial li ha dit que no tenen gomes d'esborrar sinó discos durs?


Em moc amb un retaule de personatges que són tots ex d'alguna cosa (de fet, a les portes del 2000, l'única odissea és que tots som ex alguna cosa, professionalment, personalment, ideològicament...)


El paisatge, el medi i un parell o tres de fets intranscendents continuen sent el nexe d'unió dels personatges que van apareixent (unes inicials, un rellotge, un nom...) Però els fragments són breus, brevíssims, com petites peces de les composicions musicals que hi sonen de rerefons.


És una sensació de salt al buit que prescindeix de tot potser perquè tampoc no espera res més sinó el que s'ha proposat al principi: arribar al receptor com més espontani i directe possible des de l'autor.


Em cauen bé aquest parell de personatges femenins (Rútila i Saserna), potser per la visió que tenen del món en imatges i perquè són, en definitiva, dues dones que fugen del clima petitburgès, enriquit fàcilment i fals que envolta tots els altres protagonistes de la novel.la.


Aquesta és una de les grans diferències entre editar a Internet i editar en suport paper: la sensació de sentir-te l'objecte (de culte?) a les mans. Deu ser una sensació comparable a la que fa molts anys va sentir l'escriptor quan va abandonar l'escalfor del gruix de folis per passar a la fredor del disc dur.


Avui, les lletres ocupen massa espai de prestatgeries i massa poc de provocadores d'opinió, d'actituds i de revulsiu.


¿No caldria un pla de natalitat literària i una campanya a favor del preservatiu en l'acte de l'escriptura?


He notat, però, una actitud més oberta des dels mitjans audiovisuals que no pas de la premsa escrita (amb excepcions, és clar), i no cal dir, que una actitud força prudent dels mitjans especializats en "llibres" i "literatura".


[Publicant «on line»] m'estalvio esperar que algú en faci una crítica perquè encara no s'ha inventat el paper de "crític literari d'Internet".


I també m'estalvio rebre el premi de la Crítica Bona, el de la Crítica Dolenta, el de la crítica Rínxols d'Or, el del País, el del País del Veí, el de la Penya, el de Lectors a Estones o el No Va Més, sobretot perquè cap jurat del segle XXI s'atrevirà a considerar com a "publicada" una novel.la editada a Internet.


El que a mi em porta el canvi d'any és que tinc la tecla del 9 de l'equip portàtil una mica desllorigada de tant fer-la servir. El zero del 2000, multiplicat per tres, és una delícia!

| Tornar a Carnet de notes |