Jordi Cabré (Barcelona, 1974)
Ha obtingut el premi El Lector de l'Odissea (2002)
Ha estat finalista del premi Enric Valor (2000).
Ha publicat Postal de Krypton, Edicions del Bullent, 2000.
És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: Crec que són coses completament diferents. Crec que avui dia l'infant ja no és l'infant de fa 20 anys, la qual cosa vol dir que els infants d'ara no són iguals que l'infant que era jo. Que busquen en la literatura, així com en el cinema o la televisió, continguts que els facin sentir partíceps del que passa al món, i no només com a vividors d'un somni provisional. Pel que fa a la literatura infantil, doncs, crec que ha de desenganyar-se de la suposada innocència dels seus lectors. La literatura juvenil és una cosa més complexa encara. Juvenil prové de "jove", i quina persona de 35-40 anys no es considera "jove" avui dia? Per què, doncs, no es delimita millor el concepte i parlem directament de "literatura per a adolescents" o "preadolescents"? Per a aquest segment de població, tampoc crec que la literatura hagi de ser especial. També crec que els adolescents volen sentir-se partíceps del món, amb els seus avantatges i desavantatges. Si la pèrdua de la virginitat corporal se situa avui als 16 anys, per què no podem situar-hi la pèrdua de la virginital mental?
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es
mereix des dels mitjans de comunicació?
R: Crec que el tractament dels mitjans de comunicació de la literatura infantil i juvenil és gairebé nul. Crec, tot i així, que una tendència a no classificar tant les literatures ajudaria a fer que els mitjans s'hi obrissin. A l'escola ens van fer llegir "L'Auca del Senyor Esteve" als 16 anys, i em vaig quedar esfereït davant d'una obra tan cruel i tan severa. No és una obra classificada per a joves, però els joves entenem perfectament el seu significat radical i contundent.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller,
generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans
mitjans?
R: És immerescuda. Cal que els infants i els adolescents llegeixin obres properes, tant pel que fa als continguts com pel que fa a la llengua. Cal fer-los entendre que la literatura és alguna cosa més que una successió de fets narrats, sinó que també és un joc de paraules i de frases que es fan en una llengua determinada, amb una cultura determinada i des d'una determinada visió del món, i que si això els és negat, aleshores de fet se'ls estarà fent perdre el món de vista. La tendència sovint és la d'endinsar-los en somnis extravagants, fantasiosos, sense país, sense temps i sense tret cultural molt marcat. Crec que això, si bé pot ser estimulant perquè evoca l'absència de barreres, ha desembocat en un excés. La literatura requereix alguna cosa més que imaginació desbordant.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la
seva etapa escolar i acadèmica?
R: Sí. Crec que hi ha d'haver uns mínims obligatoris, especialment de literatura catalana.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Molt positivament. Crec que reflecteix el bon nivell que viu la literatura catalana en general. Potser de vegades cau en la tendència anglosaxona del deliri, però en general és literatura amb els peus ben clavats a terra.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: La música pop, els paisatges, la temperatura i l'encant femení.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al
coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Només el puc veure positivament, si realment serveix per al que ha de servir i després som capaços d'apagar el mòdem.