Carme Miquel (La Nucia, Marina Baixa, 1945)
«Qualsevol solució passa per la unitat i la cooperació i no pel poder»
¿Es pot parlar de literatura juvenil?
La Literatura, és literatura; en general. Dividir-la diguem-ne en etapes, no té més objecte que facilitar l'orientació i deixar clar per a qui ha pensat l'autor o autora quan la bastia.
¿Necessita aquest segment de lectors més atenció?
Evidentment; els joves són els qui necessiten més atenció perquè són els que tenen tot el futur per davant i aquells que han de prendre decisions importants respecte a aquelles qüestions col·lectives que a tots ens atenyen. Sembla un tòpic però és una realitat: la gent jove és la que té més futur sense lloc a dubtes.
¿Són els records el que teixen la realitat?
Jo diria que sí. Els nostres records, però també el nostre raonament. A partir dels nostres records és com interpretem la nostra realitat i trobe que és això el que ens dirigeix.
¿Hi ha rerefons dins la seua novel·la?
Clar que l'hi ha. Les persones que la llegiran trobaran un cant a la col·laboració i a la necessitat d'unitat. Vivim en un món tan globalitzat, ara mateix, que per a qualsevol decisió, per a qualsevol solució, fa falta una participació global que ha de passar per la cooperació i la unitat d'interessos i no pot fer-se des del poder.
¿És la protagonista d'aquest llibre la substanciació d'una il·lusió perduda?
No; jo diria que Estel és el resultat d'un desgavell, d'una manera errònia d'interpretar els fets per part de la humanitat, però també d'una actuació equivocada d'aquest conjunt.
¿S'ha de viure un terrabastall per poder ressorgir de les cendres?
Segurament sí. Segurament s'ha de viure un xoc perquè hom puga viure eixe renaixement.
¿Tan malament està aquesta realitat que l'ha fet fugir cap el futur?
Doncs sí, perquè aquesta realitat nostra està condicionant un futur. La nostra realitat social, mediambiental, econòmica i política, estan projectant-se cap a un futur i estan condicionant-lo absolutament. Si no pensem amb aquest futur que el condicionen aquestes circumstàncies, no estem situats allà on ens cal. Estem ara mateix dins d'unes circumstàncies en les què hem de posar remei. Ens trobem en un encreuament on les societats i els pobles, han de decidir què és el que volen per als seus fills i els seus nets; per a l'esdevenidor.
¿Es considera una persona resistent?
No ho sabria dir però sí que trobe que sóc una persona que sempre s'ha interessat per qüestions i he intentat aportar el meu granet de sorra. He considerat importants l'educació i l'ensenyament, la identitat d'aquest país, les relacions socials, el medi ambient, l'economia i les injustícies... tot això m'ha interessat i, si això és resistir, doncs sóc una persona resistent.
¿On estan ara els nostres?
La nostra gent més pròxima i la que coneixem, està lluitant. Si del que parlem és de la globalitat de la societat, pense que va desorientada o mal orientada, perquè no ha arribat a saber esmenar allò mal fet. Però he de dir que hi ha molta gent que ha trobat una manera de lluitar més eficient. En conjunt estem tornat a voler trobar un humanisme perdut, on siga visible la solidaritat i on poder ressituar tots els valors que hem tingut des de sempre.
Entrevista realitzada per E. Castellano per al diari El Punt Avui, publicada el 20 de febrer del 2015.