Xavier Vernetta (Barcelona, 1956)
[Pàgina personal]
Publicacions:
Teatre:
- Equívoc (Ho sento amic). Separata núm. 13, revista Entreacte, 18. Barcelona: Associació d'actors i directors professionals de Catalunya, maig-juny 1992
Novel.la breu:
- L'Esbudellador de l'Eixample. Barcelona: Cruïlla, 1993.
- Somni de Tànger. Barcelona: La Magrana, 1997 (4 edicions col L'Esparver jove. 1a edició col L'Esparver, juny 2001). Traducció a l'euskera: Tanger-eko ametsa. Donostia: Elkarlanean, 2000.
- Sense adreça coneguda. Barcelona: Barcanova, 1997.
- L'home del Jaguar blanc. Barcelona: La Magrana, 1997. Coedició amb Tàndem edicions: València, 1997.
- 108.3 FM Jocs de lluna. Barcelona: La Magrana, 1997.
- N, de Néstor. Barcelona: La Magrana, 1998.
- Serà de nit. Barcelona: La Magrana, 1999.
- Francis X. Jofresa. Barcelona: La Magrana, 2000.
- Dies de pluja. Barcelona: Barcanova, 2003.
-Parlem d'amor. Barcelona: Proa, 2006.
Narrativa per a infants:
- Ara sí que l'he feta bona! Barcelona: Cruïlla, 1992.
- Ai, que caic! Barcelona: Cruïlla, 1995.
- Roberluxtina i la reunió de les bruixes. Barcelona: Cruïlla, 1995.
Premis:
- Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa, 2004: Parlem d'amor.
Estudis sobre literatura:
- Jocs Textuals. La narració (amb Francesc Vernet). Barcelona: La Magrana, 1997. Amb un disquet informàtic de jocs lingüístics.
- El món literari de Senyoria (amb Carme Forcadell). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Seminari El Gust per la lectura, 1994-1995.
- A l'entorn de dues novel.les de Manuel de Pedrolo: Mecanoscrit del segon Origen i Joc brut (amb Carme Forcadell). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Seminari El Gust per la lectura, 1998-1999.
És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. També llicenciat en Filologia catalana per la mateix Universitat. Professor de literatura a l'ensenyament secundari.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: Per a un escriptor de creació el primer és fer literatura, és a dir commoure el lector través de les paraules. Un bon llibre pot arribar a impressionar qualsevol lector, independentment de l'edat que tingui. En la bona literatura els apel.latius d'infantil i juvenil sovint els posen els crítics i les editorials per criteris de mercat o d'estadística de lectors. El Petit Príncep, L'illa del tresor o Moby Dick són llibres universals que no estan limitats per les edats dels lectors. De tota manera és bo que existeixi una literatura de gènere adequada a infants i joves. És bo per introduir-los als usos de la llengua, per fer-los entrar en les possibilitats del joc literari i també per donar a conèixer el món en tots els sentits de la paraula. Aquesta literatura de gènere pot anar des de l'entreteniment més pur i simple fins a la bona literatura (com és el cas esmentat d'El Petit Princep escrit espressament per a infants) en qualsevol cas és un segment que interessa a la societat que quedi ben cobert.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: En aspectes culturals, els mitjans de comunicació tendeixen en general a donar més importància a allò que el públic vol escoltar. El periodisme ha renunciat a influir i es preocupa més d'agradar. En una societat en la qual els mitjans de comunicació dediquen tant de temps als esports i la premsa rosa no ha d'estranyar que es parli poc de dansa, escultura, pintura i qualsevol forma d'expressió artística. La literatura infantil i juvenil, a més, té l'estigma d'infantilitat que se'ls suposa als lectors, amb la qual cosa només és noticiable si té algun valor afegit, per exemple que la dona del president d'algun país escrigui un recull de contes o que es faci una adaptació cinematogràfica.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Una cosa és la literatura i una altra és el mercat. Sabem que la bona literatura i els bons autors acaben fent forat al mercat i que un bestseller dolent acaba a les paneres de saldos, és a dir que no ens han de preocupar, a la llarga, les campanyes mediàtiques. Sí que fa una mica de ràbia el fet que es consideri sempre que allò que es fa fora és més bo que el que es fa a casa. De tota manera poca cosa podem fer els autors per canviar aquesta mentalitat, llevat d'oferir al mercat català llibres de qualitat. Probablement els escriptors catalans hauríem de triomfar fora de Catalunya perquè ens fessin més cas a casa nostra.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Aprendre a llegir i rendibilitzar els continguts de la lectura són aspectes que formen part de l'aprenentatge bàsic, és a dir que la lectura necessàriament ha d'estar present a l'escola en tots els nivells. Una altra cosa és que s'obligui a llegir un llibre determinat o que s'ordeni llegir en un moment concret. L'obligació és l'antítesi del plaer i la literatura ha d'estar lligada al plaer de llegir. Les lectures obligatòries allunyen les noies i els nois de la literatura a partir dels onze o dotze anys. En aquesta edat tenen molta curiositat i descobreixen el cinema, la música, l'esport, el joc... com a formes de diversió. La literatura també la descobreixen molts. Però si a l'escola els obliguen a llegir molts identifiquen literatura amb allò que no poden triar. I se n'aparten.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: És evident que es publiquen molts llibres. Potser més llibres dels que és capaç d'absorbir el mercat. Sovint veus que els lectors no saben res d'un autor abans de llegir-lo i després de llegir el llibre no recorden ni el títol ni l'autor, això és una llàstima perquè provoca una manca absoluta de criteri alhora de triar una nova lectura. En aquests moments s'estan consolidant molts autors catalans, gent que escriu bé, que construeix una obra sòlida i que ofereix llibres de qualitat. És una llàstima que aquests bons escriptors es dilueixin en una bassa de llibres poc interessants, que molts no arriben a tenir lectors ni per a una edició. Caldria que tota la gent implicada en el món de la literatura juvenil contribuís a destriar el gra de la palla.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: M'agrada pensar que a la meva obra hi ha el món sencer i, per tant que els temes són diversos. De tota manera m'adono que hi ha motius temàtics recurrents. Per exemple, els diners i de quina manera tenir-ne o no tenir-ne canvia la vida de les persones. També apareix sovint el tema de la identitat, les persones que no són allò que semblen. Les relacions familiars conflictives són també un motiu habitual a la meva obra. Altres temes són l'amor i l'amistat, però aquests factors més que aspectes temàtics són ingredients de la meva manera d'entendre la vida.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Internet és el mar i cada pàgina de la xarxa no és més que una sardina nedant enmig de l'oceà. No podem pensar que el sol fet de ser a Internet obre totes les portes. Més aviat és el contrari, tenir pàgina és tenir una porta oberta perquè hi entri qui vulgui. És clar que la gent ha de saber trobar el camí i el camí només pot ser la curiositat creada per una obra sòlida. La gent que llegeixi allò que fas i que els agradi és possible que et busquin a Internet per saber més coses de tu, però difícilment algú llegirà un llibre teu perquè ha trobat la teva pàgina web a la xarxa.