Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Dossiers
El cor damunt la sorra

Jordi Llompart

Vaig començar a escriure «El cor damunt la sorra» uns dies després de la pèrdua de la meva filla Jana a Namíbia, a l'Àfrica, l'abril de 2005, mogut per l'impuls profund de comunicar-me amb ella i amb el seu món extraordinari, un món ple de llum, bellesa, innocència i imaginació, i amb la clara intenció de retenir-lo per sempre. Durant molts dies, immers en el dol per la seva absència, vaig adonar-me que una estranya energia semblava dictar-me les paraules i els episodis d'un conte que demanava ser escrit. Sentia la necessitat d'escriure, i creia que ella, fos allà on fos, compartiria aquesta necessitat amb mi.

Ben estranyament, les paraules del conte sorgien espontàniament, sense haver-les d'anar a buscar expressament mitjançant cap exercici intel·lectual. Sorgien així perquè eren producte dels sentiments, de les inquietuds i dels desigs que la Jana havia sentit i transmès a totes aquelles persones que ella estimava. Escrivint, notava com accedia de nou a l'univers d'emocions que brilla amb llum pròpia a l'edat de la infantesa, ja que després, a poc a poc, malauradament es va apagant i cobrint d'ombres.

L'univers de la Jana està inundat de llum. És un món on l'amor no està condicionat a res ni a ningú, on la bellesa no la defineixen ni cap forma ni cap color, on la imaginació no és presonera de cap pensament, por o desig. I la Jana, com altres nens i nenes que toquen la màgia de la vida amb els seus dits d'or, és una persona que explora el seu entorn en busca de les coses boniques, úniques i sinceres, i creu que n'hi ha tantes com gran és el món. Com diu ella, només cal fixar-s'hi bé per adonar-se'n, però només una nena de set anys és capaç de veure-hi amb el cor i no amb els ulls com fem equivocadament la gent gran.

Aquest conte, il·lustrat delicadament per la meva germana Glòria, no s'ha basat ni s'ha inspirat en cap altre d'anterior, sinó que s'ha creat en el món interior de la Jana, estimulat per multitud d'emocions i experiències compartides des del dia del seu naixement fins al seu viatge a Namíbia.

La Jana va anar a l'Àfrica amb el desig de viure un conte com els que ella mateixa s'inventava, i aquest conte encara continua per les terres salvatges de Namíbia, a la gropa del seu cavall alat blanc de cua i crinera blaves, cavalcant per les dunes del desert i per les enormes extensions d'herba daurada, xerrant amb els lleons, descobrint els estels i fotografiant les ombres al país dels somnis, la imaginació i els éssers màgics.

El conte de la Jana explora entre els éssers vius d'un lloc tan inhòspit com el desert, forçats a lluitar per sobreviure, la raó de l'existència; i troba respostes que no deixen ningú indiferent. Descobreix que l'existència és un gran misteri, i que no és gens fàcil sobreviure, però darrere de les dificultats de la vida veu que s'hi amaga una gran bellesa que només podem descobrir si deixem créixer els nostres cors.

El conte està dedicat a tots els nens i nenes de totes les edats que, com la Jana, han sentit com el seu cor creixia regat per l'amor incondicional i les il·lusions, a tots els nens i nenes que, tot i fer-se grans, conservaran —encara que sigui en un lloc recòndit de la seva ànima— la fe en l'amor i la bellesa com la veritable raó de l'existència que dóna sentit a l'univers sencer.

[Carta escrita per Jordi Llompart, l'octubre del 2006, autor de l'àlbum il.lustrat, 'El cor damunt la sorra', amb motiu de la presentació del llibre, en record de la seva filla petita Jana, morta a Namíbia, Àfrica, l'abril del 2005.]