Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Dossiers
¿Un Dia Internacional del Llibre o de la Literatura?

Andreu Sotorra

cifre

Il.lustració de Cifré © Avui

L'autor danès, Hans Christian Andersen, no ha necessitat xifres rodones perquè cada 2 d'abril, en memòria seva, se celebri el Dia Internacional del Llibre Infantil, que canalitza l'International Board on Books for Young People (IBBY) des del 1967 i que aquest any té Grècia com a literatura d'honor. La presència grega es notarà també a la Fira Internacional de Bolonya -la més important d'aquest àmbit- que tindrà lloc del 14 al 17 d'abril.

Fixeu-vos, però, en el matís de la convocatòria: Dia Internacional del Llibre. No, de la Literatura. Aquesta fusió -o confusió- de la característica de l'obra escrita amb el seu suport ha generat més d'un debat. És ben sabut que, de sempre, i ara més, la literatura arriba als destinataris per canals diversos: llibre en paper o electrònic, sí, però també ràdio, televisió, teatre, cinema i internet. Reduir, doncs, la commemoració a només Dia Internacional del Llibre limita la multiplicitat de mitjans que la literatura té al seu abast.

Per això encara és més preocupant que els editors, en els informes estadístics anuals, parlin, per una part, de "creació literària", referida a la literatura en general i, per l'altra, d'"infantil i juvenil". Segons aquest criteri, els contes d'Andersen potser no serien, doncs, creació literària.

Aquesta sectarització dels àmbits literaris ens ha portat no només a ignorar injustament segons quins autors i a desconeixer segons quines obres sinó també a exaltar-ne exageradament d'altres. Si comparem, ens adonarem que, enmig de molts exercicis d'aula d'escriptura, hi ha novel.les de més bona qualitat en qualsevol col.lecció de literatura per a joves que segons quines novel.les publicades en col.leccions generals. De la mateixa manera que també hi ha novel.les clau i del tot recomanables per a lectors joves, publicades en col.leccions generals.

El mercat, però, ha superat l'educació. Si a la literatura, avui, li queda alguna garantia de supervivència és, sobretot, la de l'ensenyament. I si la literatura es continua valorant tant a l'ensenyament primari com al secundari, és gràcies a la voluntat del professorat, però no per una normativa programàtica coherent i valenta de l'administració que situï la literatura dins l'educació en tots els nivells com una matèria imprescindible per a la formació personal.

I aquí ens teniu, tentinejant entre la lamentació de la crisi de la lectura, l'escepticisme del boom mediàtic i el perill del desànim creatiu. Les xifres i les dades de l'últim informe dels editors alerten: en els últims tres anys, la facturació de venda de literatura catalana en suport llibre ha baixat uns 9 milions d'euros i s'ha situat en 26'74 milions. Però la facturació del considerat "llibre infantil i juvenil" ha pujat 10'3 milions d'euros i s'ha situat en 44'05 milions. Malgrat les bones intencions de reducció, l'edició del llibre català de tots els àmbits no ha disminuït, ben al contrari, ha pujat en 388 títols fins a arribar als 8.183 de les últimes dades. En conseqüència, el tiratge ha baixat i ens hem situat als 2.960 exemplars de mitjana per títol. Unes dades del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona revelen una altra situació: les deu primeres novel.les per a adults prestades a la Xarxa de Biblioteques són en castellà. I els deu primers préstecs de literatura infantil i juvenil són majoritaris en català.

Allò que no reflecteix cap informe, però, és el que podríem anomenar, emparant un terme socioeconòmic massa de moda, la "deslocalització de la literatura". En els últims tres anys, els editors han portat a la pràctica, d'una manera silenciosa però continuada, una política de descatalogació massiva. Alguns, amb el sistema de la desaparició fulminant de títols del catàleg; d'altres amb el mètode de la reducció d'stocks, que és l'avantsala de la descatalogació.

Una descatalogació que afecta tant obres conegudes com autors consolidats. I no cal dir, de novells. En molts casos, alguns dels llibres descatalogats no han tingut ni l'oportunitat de ser valorats i, si ho han estat, el mercat els ha enfonsat al marge de la seva qualitat. La desaparició de títols de fons, però, no sembla que preocupi ningú tret dels autors, impotents davant la carta de descatalogació.

Hi ha qui ho ha denunciat públicament. Molts altres s'ho han callat. No s'ha pronunciat cap col.lectiu dels vinculats al sector. Consells protectors, associacions benefactores i organismes institucionals paternalistes prefereixen l'anar tirant de la rifeta i no posar el dit a la nafra amb una anàlisi realista. Els escriptors no tenen sindicat ni comitè d'empresa. I alguns pensen que ni falta que els fa. Aquests són els primers que es queixen quan no els arriben les liquidacions de drets d'autor o quan les vendes els baixen en picat. L'ego i l'individualisme han deixat el gremi en l'abandó, per no dir en la misèria. ¿Veurem aviat escriptors remenant contenidors i fent bookcrossing amb llibres propis?

Sé d'una autora amiga --¿una romàntica?-- que ha habilitat un magatzem propi per salvar de la trituradora els stocks de llibres que els editors li cedeixen de cada descatalogació. ¿Quants centenars i centenars de títols s'han descatalogat de literatura catalana en només tres anys? ¿Quants milers i milers d'exemplars han estat triturats? Mutisme total.

Mentrestant, les biblioteques públiques van escasses de títols nous. I les biblioteques escolars són buides o desfasades. ¿Quin cost té una campanya institucional a favor de la lectura? ¿Més cost que redistribuir en espais públics alguns llibres, abans d'anar a la pasta de paper? ¿Quines condicions exigeix el suport genèric que concedeix el govern català i que en els últims anys ha contribuït a la inflació editorial sense cap criteri de qualitat? ¿Hi ha cap clàusula que obligui l'editor a mantenir en catàleg un mínim d'anys els títols que reben suport públic? ¿Fomentant alegrement la indústria es fomenta la creació o més aviat s'infla una bombolla immo-literària?

Més de 600 autors catalans diferents han publicat algun llibre per a infants i joves en els últims deu anys. I més de 400 dibuixants els han il.lustrat. Com que el fons no funciona, provem sort amb la novetat. Uns 300 títols, àlbums, contes o novel.les, surten a la venda cada any. És el que en diuen "bona salut del llibre". Del llibre, no de la literatura. El cas és que ni llibreters, ni crítics, ni lectors poden assumir aquesta allau.

Queda clar, per les dades comentades abans, que la literatura infantil i juvenil gairebé duplica la facturació de la literatura en general. Però aquest important espai consumidor no es reflecteix tampoc en la difusió que se'n fa. Si la literatura en general s'ha de fer un forat a empentes en qualsevol mitjà de masses, la literatura infantil i juvenil s'hi ha de fer un forat dins el forat a pic i pala.

Enmig de tot plegat, una excepció universal: Harry Potter. Ell i la seva marassa, J. K. Rowling, són els únics que, de moment, el Dia Internacional del Llibre Infantil poden destapar una ampolla de xampany i, amb les copes de vidre treballat marca Harrods, fer xin, xin. Els altres, malgrat ser el Dia Internacional del Llibre Infantil, s'hauran de conformar amb una xerinola de xocolata i xurros i, al damunt, en gots de plàstic d'un Tot a Cent.

Andreu Sotorra és escriptor i periodista.

[Article publicat a la secció de Diàleg. Diari Avui, 02.04.2004]