«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 117 - Agost 2011

De pobre i de senyor, se n'ha de venir de Mena
No hi ha cap dubte, malgrat el joc del gat i la rata de la guerra de Líbia i el coronel Gaddafi, la «serp» periodística d'aquest agost ha estat en realitat el joc dels cavallets en què s'ha convertit el PIRMI. Per als no entesos en la qüestió, o que hagin estat de vacances pagades, el PIRMI és l'anomenat Pla Individual d'Inserció i Reinserció o Prestació Renda Mínima d'Inserció. El fet és que qui s'ha emportat el premi gros de la festa convertida en disbauxa —en la qual els que més s'han posat el barretet, han llençat confeti i han obert xampany han estat els de l'oposició extripartita— ha estat un dels consellers acabats d'arribar, Francesc Xavier Mena, amb despatx a la seu de l'antic Departament de Treball, rebatejat ara com a Departament d'Ocupació i Empresa, a l'antic edifici de Mobles La Fàbrica, del carrer de Sepúlveda, avui en venda per ocupar-lo els mateixos que l'ocupen però de lloguer. El conseller Mena, conegut fins ara com un dels homes forts d'ESADE, té a la vora de la cantonada una de les Oficines de Treball de la Generalitat de Catalunya més mediàtiques i perseguides pels fotògrafs i les càmeres de televisió. Des del seu despatx, és molt probable que el conseller vegi les cues que es fan cada dia davant d'aquella oficina a causa del desori que —amb l'afany de trobar el «pícaro»—, fan els que són cridats per justificar el seu grau de pobresa, alguns dels quals, per cert, com si fossin aspirants a alts càrrecs executius, són entrevistats per empleats contractats temporalment per l'agència de col·locació Randstad, la mateixa que es va encarregar de fer el càsting i les acreditacions d'aquell encontre que intentava també inserir i reinserir els ciutadans de Barcelona i de Catalunya amb tot el món a base d'ensumar la ferum del Bogatell al pla fotovoltaic del Fòrum de les Cultures del gloriós 2004. I és que, com gairebé diu el refrany: "De pobre i de senyor, se n'ha de venir de Mena".

¿I quina Mena de cosa deu ser això del PIRMI, es preguntaran els que ja tremolen per si han de declarar novament per l'impost de Patrimoni que dormia des de fa tres anys el son dels justos? Doncs, segons la versió oficial, la renda mínima d'inserció és una acció de solidaritat de caràcter universal envers els ciutadans i ciutadanes amb greus dificultats econòmiques i socials amb el propòsit d'atendre les necessitats bàsiques per viure en societat, amb els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció social i laboral. Per aconseguir els seus objectius, diu que elabora un Pla Individual d'inserció i Reinserció social i laboral (PIR) que pot comprendre l'aplicació coordinada d'accions com la Prestació econòmica de l'RMI i ajuts complementaris, les Accions d'informació i orientació, el suport personal a la integració social, el suport a la formació d'adults, les accions de suport per a la col·laboració cívica, les prestacions d'urgència i rescabalament, i el suport a la inserció laboral. S'adreça, esclar, a ciutadans i ciutadanes amb greus dificultats econòmiques i socials. I per tenir-hi dret, calia, fins ara, estar empadronat a Catalunya, tenir-hi la residència continuada d'un any (ara en seran dos), que la persona sol·licitant o la unitat familiar constitueixin una llar independent 1 any abans de la data de presentació de la sol·licitud, tenir entre 25 i 65 anys, no disposar d'ingressos suficients per subsistir i per això cal demostrar que els 12 mesos anteriors la unitat familiar no pot haver percebut més ingressos que els que els correspondria en concepte d'RMI.

Les bases del PIRMI ja avisen i no són traïdores quan diuen que el canvi de les situacions personals i econòmiques o patrimonials de qualsevol dels components de la unitat familiar pot motivar la reducció o l'augment de la prestació econòmica. Així, doncs, la prestació es pot suspendre per l'incompliment de les obligacions establertes per part de les persones beneficiàries o si la unitat familiar percep amb caràcter temporal uns ingressos econòmics per un import mensual igual o superior al que rep per la prestació de la RMI. A més, la prestació econòmica i els ajuts complementaris de l'RMI poden extingir-se per causes com ara: la pèrdua d'alguna de les condicions exigides per concedir-la, la mort o l'absència no justificada de la persona titular, la comissió d'irregularitats greus encaminades a obtenir-la o a conservar-la, el trasllat de residència a un municipi situat fora de l'àmbit territorial de Catalunya i l'incompliment reiterat, per causa imputable a la persona titular, de les obligacions de les persones destinatàries.

El joc de cavallets del PIRMI va començar en ple període vacacional, el 2 d'agost. Com aquell qui no deia res, una carta titllada després de "carta fantasma", va aparèixer a Internet a la pàgina de la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció en la qual, la presidenta d'aquesta comissió, la senyora Carmela Fortuny, deia clarament això:

«Benvolgut, benvolguda,
»La nova Llei d’acompanyament de pressupostos estableix en la seu article 62 punt 9 que es fixa el pressupost de la RMI segons la Llei de Pressupostos de la Generalitat.
»Atès que ja està esgotada la partida pressupostària destinada a la RMI us informem que enguany no serà acceptada cap més sol·licitud.
»També seran desestimades per manca de pressupost totes les sol·licituds que s’hagin registrat a partir del dia 1/7/2011.
»D’altra banda, la prestació màxima de la RMI és equivalent al salari mínim interprofessional segons la modificació de l’article 21.3 de la Llei del 97.
»En conseqüència, es procedirà a regularitzar la prestació d’aquestes famílies que perceben un import superior amb efectes agost 2011.
»Totes les actuacions es faran d’ofici.»

Poques hores després, l'endemà, 3 d'agost, i vist el rebombori que la carta va provocar entre el funcionariat de diverses administracions implicades que la van descobrir per casualitat, n'apareixia una altra, més o menys tan fantasma com la primera, signada aquesta vegada pel vocal de la mateixa Comissió Interdepartamental, el senyor Rafel Arderiu i Monnà, que rectificava:

»En la web de la Renda Mínima d'Inserció, accessible a tots els serveis socials de Catalunya, va aparèixer ahir dia 2 d'agost una nota amb informacions incorrectes, que cal rectificar.
»La partida pressupostària destinada a la Renda Mínina d'Inserció té caràcter d'ampliable i, en cap cas, està esgotada.
»Actualment s'estan duent a terme mesures de racionalització i revisió del Programa de la Renda Mínima, per tal d'adequar-lo a la seva finalitat originària i que en siguin beneficiàries aquelles persones amb més necessitats socials. Una de les primeres mesures, ha estat l'aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de la llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres /DOGC 5931, de 29 de juliol). En aquesta llei s'estableixen modificacions de la llei de la Renda Mínima d'Inserció, encaminades, entre altres aspectes, a igualar les prestacions de tots els beneficiaris i limitar els desequilibris que actualment puguin existir. En aquest sentit, i en compliment de la llei de mesures abans esmentada, a partir de la nòmina del mes d'agost del 2011 es revisran tots aquells expedients que superin el Salari Mínim Interprofessional.
»Si escau, es fixaran els criteris de priorització necessaris per tal que, atenent a la disponibilitat pressupostària existent en cada moment, cap família en situació d'exclusió social quedi desprotegida.»

Però la roda ja havia començat a rodolar i el mal ja estava fet. Ha calgut tot un mes per anar desxifrant les claus del joc. Cartes que no han arribat als seus destinataris anunciant la mesura, xecs nominatius i certificats per cobrar en entitats bancàries amb caducitat de quinze dies, adreces presumptament rectificades però no incorporades en el mailing del qual es va partir per a la tramesa —per cert amb un cost de correspondència de més de 90.000 euros—, i desori entre els perceptors del PIRMI i les entitats bancàries que no sabien per què les transferències habituals no arribaven als comptes dels interessats, cosa que no han fet en el pagament del mes d'agost i que sembla que tornaran a fer, com si no hagués passat res, el mes de setembre.

Tot plegat ha provocat que 34.000 titulars del PIRMI (que representen uns 110.000 afectats per unitats familiars) no hagin pogut fer l'agost precisament en ple agost. I tot plegat ha posat també sobre la taula l'encert o la trampa de la política d'ajuts d'aquesta mena que intenten reduir la pobresa de segons quines famílies tot i que en molts casos creen un precedent perquè els sigui difícil sortir de l'economia submergida o acceptar una feina digna, cada vegada més escassa. Tot plegat ha portat també a una compareixença dels dos consellers implicats, el de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, i el d'Ocupació i Empresa, Francesc Xavier Mena, en comissió del Parlament de Catalunya, unes sessions on els compareixents acostumen a aguantar els pals i els altres tiren amb perdigons com si fossin en una barraca de fira. Al final, qui més n'encerta s'emporta una nina, un osset de peluix o un bastó de caramel. I després tot continua igual perquè, tornem-ho a recordar, com dèiem al principi: De pobre i de senyor —sobretot en aquest afer— se n'ha de venir de Mena.



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |