El mes de gener ha estat el mes dels avions. Mentre un rigorós estudi sobre els aeroports fantasma construïts sobre la Pell de Brau transformats en reportatge donava a conèixer que el gènere dels fantotxes amb llençol no havia arribat només a l'especulació immobiliària sinó també a les pistes de vol, una companyia creada sobre castells de sorra i una altra mena de fantasia visionària: volar més alt sense saber on aterrar, s'estavellava contra la capa de la terra (la catalana, esclar) esquitxant amb milers de milions les arques públiques que són, o almenys eren fins fa poc, les arques de tots els catalans (almenys dels que viuen i treballen a Catalunya, si poden esclar).
Per això, aquest primer 'Quatre Gats' del 2012 —any suprem del crac modern— té molt poques paraules i sí que es basa en la imatge i l'audició. Per començar, i anar fent boca, la interpretació de la cèlebre cançó de la dècada dels 50 en veu de Domenico Modugno: «Nel blu dipinto di blu (dita també: Volare)» i, després, si hi ha ganes, la recuperació del reportatge de la sèrie «30 Minuts» emès per TV3.
Apa, doncs, anem entonant... i xiuxiuejant, si cal, que qui xiuxiueja les seves crisis campeja:
Penso che un sogno così non ritorni mai più: / mi dipingevo le mani e la faccia di blu, / poi d'improvviso venivo dal vento rapito/ e incominciavo a volare nel cielo infinito...
Volare... oh, oh!... / cantare... oh, oh, oh, oh! / nel blu, dipinto di blu, / felice di stare lassù.
E volavo volavo felice più in alto del sole ed ancora più su, / mentre il mondo pian piano spariva lontano laggiù, / una musica dolce suonava soltanto per me...
Volare... oh, oh!... / cantare... oh, oh, oh, oh! / nel blu, dipinto di blu, / felice di stare lassù.
Ma tutti sogni nell'alba svaniscon perché, / quando tramonta, la luna li porta con sé, / Ma io continuo a sognare negli occhi tuoi belli, / che sono blu come un cielo trapunto di stelle.
Volare... oh, oh!... / cantare... oh, oh, oh, oh! / nel blu degli occhi tuoi blu, / felice di stare quaggiù.
E continuo a volare felice più in alto del sole ed ancora più su, / mentre il mondo pian piano scompare negli occhi tuoi blu, / la tua voce è una musica dolce che suona per me...
Volare... oh, oh!... / cantare... oh, oh, oh, oh! / nel blu degli occhi tuoi blu, / felice di stare quaggiù.
Nel blu degli occhi tuoi blu, / felice di stare quaggiù, / con te!
I ara, quilòmetres de pistes d'asfalt esperant el seu avió:
«La festa del cel» (30 Minuts, TV3)
