«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 172 - Març 2016

La palla va cara!


Al CoNCA, aquest organisme que manté el pompós nom de Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i que últimament exerceix de tot menys de Consell, de Nacional, de Cultura i d'Arts, perquè ha caigut en una endogàmica burocràcia per sortir del pas després de les diverses crisis que ha patit, la més sonada, la dimissió del 99% del seu plenari, ha entrat ara en una nova fase d'incertesa en el moment que, arran d'una interpel·lació al Parlament de Catalunya, presentada pel Partits dels Socialistes de Catalunya (PSC) —ells sempre tan preocupats per la bona marxa del país!— el conseller del ram, actualment —demà qui sap lo!— Santi Vila, ha hagut d'admetre l'estudi d'una reforma que es farà passat l'estiu —és a dir, quan hagi passat l'acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura el mes de juny— per revisar-ne les funcions i el seu rendiment i, com és previsible, tenint en compte que hi ha hagut un canvi de govern, els seus integrants.

El conseller de Cultura, Santi Vila, ha calmat els ànims dient que sí, però no. Sí, però no, perquè qualsevol reforma del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) no pot posar en risc la seva independència, solvència ni pluralitat, cosa que dit a hores d'ara sona una mica excusa de mal pagador tenint en compte que els últims Premis Nacionals s'han decidit pels mateixos membres del Plenari, sense jurats previs, melic endins i pilotes fora, amb la reobertura de la polèmica que ja es va produir el 2013 sobre si calia donar entrada en el palmarès dels Premis Nacionals un autor de literatura espanyola.

El conseller de Cultura, Santi Vila, en la seva resposta al Parlament de Catalunya, ha assegurat que el Govern català està obert a consensuar una reforma del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i ha proposat a tots els grups parlamentaris un període de reflexió fins a l’estiu vinent per consensuar el nou model. Serà la nova reforma —o potser en aquest cas la contrareforma— després de la que es va fer l’any 2011. El conseller, com la majoria de consellers que han passat per la seva cadira, ha intentat anar més enllà i, més content que un gínjol, ha deixat anar que aquesta reflexió i posterior treball potser podrien servir per consensuar un Pacte Nacional per a la Cultura que podria liderar el mateix CoNCA. Una contradicció de la roda que roda i torna a rodar i que sempre acaba aturant-se al mateix lloc.

El conseller de Cultura ha recordat que en l’origen del CoNCA, des que es va crear l’any 2008, el seu objectiu ja era alliberar les polítiques culturals de la batalla partidista i ha insistit en la necessitat que sigui un organisme independent, solvent i plural, perquè per definició la cultura és plural. Vila ha demanat també als grups parlamentaris que facin una aproximació a aquest debat sense apriorismes i amb la voluntat de plantejar junts les aportacions que puguin ser més valuoses. Un desig que, tenint en compte les diferències entre els diversos grups actuals del Parlament, es pot convertir, com en tantes ocasions, en un sac amb el cul foradat.

Mentrestant, el CoNCA ha revifat una polèmica que havia quedat sufocada a mitges el 2013. Fa tres anys, el govern català va aprovar un nou decret per regular els Premis Nacionals de Cultura arran a l'enrenou que va produir la introducció del Premi de Literatura Espanyola a un autor català, que va recaure aleshores en l'escriptor català Eduardo Mendoza. En una decisió salomònica i enganyosa per part del CoNCA, des del 2013 s’entreguen només 10 guardons, que no equivalen a un àmbit cultural concret, segons el CoNCA. Són premis sense adscripció temàtica ni sectorial —alça Manela!—, per esquivar el caràcter gremial —és a dir, que segons quins premiats facin mal d'ulls ja sigui perquè no tenen res a veure amb la Cultura Nacional Catalana o perquè no són del beneplàcit de tothom. Una porta oberta, doncs, a qualsevol premiat, amb la consegüent devaluació dels Premis Nacionals de Cultura com ja ha passat al llarg dels anys amb la poc rigorosa Creu de Sant Jordi.

El CoNCA, que actualment presideix Carles Duarte —president de la Fundació Lluís Carulla—, continua dient en boca seva que els Premis Nacionals de Cultura no són d’un sector sinó del món de la cultura, amb la intenció que el país sencer identifiqui personalitats i entitats com a referents d’excel·lència, capaços de crear un projecte arrelat al país i amb projecció. Aquest canvi de criteri, adoptat sisplau per força després de la polèmica del 2013, ha propiciat que el CoNCA reconegui àmbits poc comuns, com les arts de carrer, l’etnologia o la postproducció audiovisual, a més dels clàssics de teatre, circ i música. Un pupurri que ha acabat convertint els Premis Nacionals de Cultura en una mena de premis d'ajuntament de ciutat petita.

Però el canvi més sonat i que ha tornat a encendre la polèmica ha estat el d'eliminar l’exclusivitat de la literatura catalana. Així, el 2013 va ser notícia polèmica que Eduardo Mendoza fos el primer autor en llengua espanyola a guanyar un Premi Nacional de Cultura i el 2016 ha estat Enrique Vila-Matas. De propina, el CoNCA ha atorgat un Premi Nacional de Cultura a l'escriptora en llengua catalana, Antònia Vicens, però, per reblar el clau, autora adscrita a les Illes, en una confusió de creació literària i identitat nacional.

El que és evident és que, amb aquesta política d'estruç, el CoNCA difícilment es pot adherir a una iniciativa del Grup Koiné que recentment està recollint signatures —i ja en té moltes de valuoses personalitats de la cultura catalana— per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent, en un punt del qual alerta del perill de l'oficialització del bilingüisme. El més irònic del cas serà trobar ben aviat entre els signats algun dels membres del Plenari del CoNCA que el que ha fet amb la introducció de la literatura espanyola en els Premis Nacionals de Cultura és rebaixar la categoria identitària de la literatura catalana. Ni que sigui març, tornem-hi a posar música que la palla va cara!





Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |