«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 181 - Desembre 2016

Els de sempre s'han posat d'acord per ballar «El blues del fanalet». Tocats per l'infantilisme polític que els agermana, els autoanomenats «unionistes» han trobat en el costum tradicional de rebre els Reis d'Orient amb un fanalet com una proclama sorgida de l'Avern. Amb el sentit del ridícul a can Pistraus, pepés, conciutadans i civils catalans han encès l'espelma i fins i tot el president del govern d'Espanya ha trobat que l'ingenu costum de rebre els Reis amb un fanalet a la mà —en segons quines poblacions fan un concurs de manualitats per veure qui el fa més enginyós— és una utilització política.

Només falta que s'hi posi l'escrivent dels discursos de la Casa del Rei, no pas el d'Orient, i que digui que l'estrella damunt dels quatre gargots troquelats dels fanalets vigatans és una manipulació de la corona. ¿Però que no saben que els Reis d'Orient van arribar a Betlem guiats per un estel? ¿Que no els han explicat que ciència i llegenda fa més de dos mil anys que van plegats i que allò que els han fet creure que era l'estelada titllada d'independentista —sí, la del camp del Barça!— no és sinó la commemoració de l'estel de Betlem?

El procés d'independència els ha capgirat el seny —si és que en tenen— i estan tan segurs que un referèndum —una simple pregunta— els posaria contra les cordes que en comptes de jugar i perdre prefereixen prohibir el partit. És estrany que amb el convenciment que tenen —la jerezana i tots els altres— que la «mayoría de catalanes» no vol la independència es neguin una i una altra vegada a demostrar-ho a les urnes i ensorrar d'una vegada els quatre gats independentistes —només 2,5 milions censats en l'última consulta— fins a, com deia aquell, sebollir-los al mar.

El blues de la independència és com el blues del fanalet: un ball de parella que es balla tot sostenint un fanalet encès. La idea és essencialment la mateixa que la del ball del fanalet de les festes majors, però aquest es balla amb música blues en lloc del vals o pasdoble. Quan comença la música, les parelles encenen un fanalet que hauran de mantenir encès el major temps possible. Quan el fanalet es crema completament la parella ha d'abandonar la pista de ball fins que queda una única parella guanyadora. Heus aquí, quina manera tan senzilla de resoldre la incògnita de la independència.

Ah!, i si algú no té temps de ballar o no en sap, es pot entretenir fent manualitats, que estan de moda. Per fer un fanalet cal tenir a l'abast un full de cartolina, paper de cel·lofana vermell, pega d'enganxar, un metre de cordill, una espelmeta, un ganxo i un bastonet. La cartolina es retalla amb els quatre pals i l'estrella (no pas la de la cervesa, l'altra!), s'hi fan els plecs corresponents perquè el fanalet tingui la forma que mana el protocol, s'agafen els retalls de paper de cel·lofana de color vermell i s'enganxen amb la pega sobre les estelades. Això sí, per la part de dins del fanalet, de manera que el relleu de l’estelada quedi més definit. També s'enganxa l’espelma a la base per evitar que no es bellugui. Es penja el fanalet en un bastó amb el ganxo a la punta i el cordill pels forats de les puntex superiors del plec de la cartolina.

Com que explicat és una mica difícil d'entendre, heus aquí el retallable en un document Word [descarregueu-lo aquí].

I, després de tot això, només cal aprendre's la cançó del fanalet i els Reis d'Orient i fer pinya —o fer estelada, esclar!— a les cavalcades. Fins i tot des de casa, si es mira la de TV3 des de Vic, la mateixa cavalcada que els papes i mames de l'inestimable Societat Civil Catalana —que ha demanat que en prohibissin la retransmissió— es veu que fan mirar als seus nens i nenes, ni que alguns siguin dels que s'embutxaquen els 6.000 euros de propina per anar a una escola privada que els eduqui en espanyol... pagant el poble català, esclar.

Circulars anteriors