«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 204 - Novembre 2018

La riota del «secret de sumari» i la crisi dels cadenats


Des de temps immemorials a les ferreteries venen cadenats. Seria bo que la justícia espanyola en comprés un lot i els instel·lés als seus armaris on guarda els patracols de les investigacions que porta a terme. Només pot ser per la falta de cadenats que, d'un temps ençà, hi hagi tantes filtracions de declaracions a porta tancada, documentació policial, peticions fiscals o fins i tot sentències. Tot depèn del cadenat i la clau amb la qual es ferma.

Una de les últimes filtracions ha estat la que ha afectat la Institució de les Lletres Catalanes i, de rebot, l'actual consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Laura Borràs, que en va ser la directora des del 2013 fins al 2018. Cinc anys durant els quals la dinamització de la Institució va ser evident, malgrat les dificultats econòmiques, i va resistir fins i tot l'embat del 155 aplicat “manu militari” pel govern espanyol arran del procés d'independència.

La filtració en qüestió va desvelar als mitjans de comunicació més afins a la justícia espanyola que quan la consellera Laura Borràs era directora de la Institució de les Lletres Catalanes havia adjudicat contractes externs sense passar per concurs públic, investigació que sortia dels Mossos d'Esquadra després que haguessin entrat al Centre de Telecomunicacions per trobar correus electrònics que en justifiquessin la sospita i s'haguessin arribat tot xino xano posteriorment a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes per xafardejar els esmentat presumptes correus delictius.

La notícia va córrer com la pólvora sense que la pròpia interessada en sabés res ni estigués investigada personalment. Però la porta de la sospita ja estava oberta arran, segurament, d'una denúncia interessada de caràcter anònim i unes hores abans que un diputat de C's presentés una proposta parlamentària perquè el flamenc —no l'au ni el belga, el musical— fos reconegut com a patrimoni i aportació a la cultura catalana.

Esclar que flamenc i Institució de les Lletres Catalanes no tenen, fins ara, res a veure, però és summament curiós que la mateixa setmana que s'estén una obra de sospita sobre la consellera de Cultura, li arribi una proposta que només busca continuar burxant en la línia de confrontació ultra aplicada per C's quan tothom sap que el flamenc ha estat considerat sempre un art musical respectat a Catalunya i mai s'ha negat de la seva arrel catalana amb noms de primera fila que han nascut i crescut entre catalans. Demanar-ho, però, institucionalment, és fer creure que d'una manera o d'una altra el flamenc havia estat bandejat. Per això, segurament, la Feria de Abril s'ha de fer cada any a la perifèria del centre —en un lloc tan pudorós com el Fòrum— i no al mig de la Plaça de Catalunya on El Corte Inglés només hi fa sardanes.

El cas és que, per falta de cadenats a la justícia, la filtració va estimular el “periodisme d'investigació” i els “tribuletes” més excitats van dir que havien descobert el que era de domini públic perquè està a l'abast de tothom en el Portat de Transperència de la Generalitat de Catalunya i, forçant la màquina de la investigació, en van fer el relat que els interessava i que era tot això:

Que la consellera de Cultura va adjudicar sense concurs públic tres contractes per un valor total de 45.550 euros a un antic col·laborador seu, I.H.F. —¿a què treu cap les sigles misterioses si el nom també és de domini públic: el professor d'universitat especialitzat en el camp digital, Isaías Herrero Florensa— i que l'esmentada consellera estava sent investigada per l'àrea de delictes econòmics dels Mossos d'Esquadra, per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre el 2013 i el 2018, en una causa instruïda pel jutjat número 9 de Barcelona (Per reblar el clau el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dir que no li havia arribat cap ordre d'investigació, cosa que li pertocaria perquè els consellers del govern són aforats.)

Que la policia autonòmica sospitava que, durant el seu mandat —no de consellera, cosa que no deixava clar, sinó de directora de la Institució de les Lletres Catalanes— va contractar a dit algunes empreses de confiança. Ho hauria fet, presumptament, deien, trossejant l'import del seu cost real en diversos contractes que, per separat, no arribarien a la suma de 18.000 euros. Aquest era el límit que la llei establia llavors perquè una administració contractés sense necessitat d'obrir un concurs públic. Actualment aquest límit es troba en 15.000 euros.

Els tribuletes no en tenien prou i continuaven relatant que segons els contractes publicats al Portal de la Transparència, Laura Borràs havia encarregat tres treballs diferents al tal « I.H.F.», un programador informàtic 'freelance' i autor literari, que va col·laborar en el Màster en Literatura en l'Era Digital de la Universitat de Barcelona que dirigia l'actual consellera. També va formar part del grup de recerca Hermeneia, un equip d'investigació internacional acadèmica liderat al seu dia per Borràs. De rebot, escampaven la brama de presumpte “tràfic d'influències”.

Que aquests contractes es van assignar a I.H.F. el juny del 2015, l’octubre del 2016 i el febrer del 2017. El primer era per un import sense IVA de 17.650 euros i la Institució de les Lletres Catalanes el va abonar en concepte de 'Migració dels continguts de l'antic portal "Què llegeixes?" disseny, programació i desenvolupament'. El segon, per un import sense IVA d’11.850 euros, en concepte de 'Desenvolupament àrees Festival Nacional de Poesia al portal de l'ILC'. I el tercer, per 16.050 euros, també sense IVA, en concepte de 'Creació i Manteniment web Any Bertrana'. Entre aquests dos últims van passar només 4 mesos. En total, la suma ascendeix a 45.550 euros. El que no deien era que es tractava de tres anys, tres pressupostos, diferents, que no arribaven als 18.000 euros establerts en aquell moment i que eren també tres projectes diferents.

El “tribuletes”, aquesta vegada, es van enfangar fins als genolls perquè amb la seva “perspicaç” investigació el que van aconseguir és dir el que contràriament pretenien fer creure: que la Institució de les Lletres Catalanes, i de rebot la seva directora i actual consellera de Cultura, havia actuat dins de la llei i seguint el protocol establert, executant tres programes diferents, en tres exercicis diferents i, a més, segons ella mateixa va manifestar després, a partir de la presentació de tres pressupostos diferents per a cadascun dels projectes.

Però tot això no és el més greu de la qüestió. El més greu és que dels calaixos presumpteament sota secret de sumari de les instàncies judicials surtin informacions que no haurien hagut de sortir mai, que haurien de quedar, com molt bé diuen els juristes assessors del cas, sota secret de sumari i que si surten, per descomptat, és perquè la justícia visita poc les ferreteries i no s'atreveix a adquirir el lot de cadenats que li fan falta per tancar les seves investigacions sota pany i forrellat.





Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |