«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 205 - Desembre 2018

La ciutat cremada
No calen gaires paraules. La fantasia de violència predicada durant dies abans del 21-D per aquells que s'autoproclamen com a nucli indivisible de «tots els catalans» ha quedat diluïda per la realitat del carrer. Però ells i els seus mitjans propagandístics no han volgut sortir de la bombolla de faula en la qual s'han instal·lat i ni que les imatges els desmenteixin han continuat escampant la llavor incendiària de la mentida prefabricada i l'autoodi. Entendridores intervencions en rodes de premsa afirmant que el 21-D ha estat «el dia de la por» que ha fet que moltes famílies no portessin les criatures a l'escola, que no anessin a treballar i que s'encauessin a casa, sobretot per veure què els deien la majoria de les televisions de l'stablishment repressor que havien desplaçat les seves càmeres i els seus reporters a Barcelona com si el 21-D hagués de rememorar, com a mínim, la tragèdia de «la ciutat cremada» del 1909.
Però el plató de fantasia que esperaven no els va facilitar res que no fos normal en qualsevol jornada de protesta o reivindicació: algun tall de carretera, algun contenidor bolcat, alguna càrrega policial i majoritàriament concentracions i manifestacions pacifiques i cíviques per deixar clar la inoportunitat i el cinisme de la celebració d'un Consejo de Ministros espanyol a Catalunya després del 1976 que, per reblar el clau, només havia de servir per anunciar el nom de l'aeroport del Prat pel de Josep Tarradellas sense consultar-ho amb el govern català i fer veure que anul·laven el judici i la sentència a mort de Lluís Companys quan només l'han rebutjat tímidament.
No calen gaires paraules més, doncs, per entendre què pretenen aquells que, a casa de l'altre, els molesta veure-hi ponsèties de color groc. A la mentida, se la combat amb la veritat. A l'autoodi, se'l combat amb la fraternitat. A la insolència se l'ha combat amb un somriure. Però un somriure de llàstima després de comprovar cap on estan portant no només el nucli indivisible de «tots els catalans» sinó també, si existeix, el de «tots els espanyols».
Iniciatives com la del jove anomenat popularment «JoanBonaNit», que saluda cada vespre els presos polítics catalans per megafonia des de fora de la presó de Lledoners, convertida ara en una lletra de cançó adaptada a la cançó «Bona nit» d'Els Pets, simbolitzen aquesta veritat, aquesta fraternitat i aquest somriure. Bona nit de Nadal.



Cançó «Bona Nit», adaptada i dedicada als presos polítics catalans: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Idea original: Joan BonaNit. Lletra: Ariadna P. Veu: Sílvia Montells. Guitarra: Joan Antonell. Vídeo: Tomàs González. Enregistrament: Estudi L'Indi Músic. Agraïments al col3lectiu Omplim Lledoners, Sílvia i Cassolaires de Folgueroles, Els Pets i Pep Sala.





Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |