«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 208 - Març 2019

¿El «trapella» Trapero?
Un cop escoltada la declaració del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero —arraconat i acusat simplement pel seu càrrec—, davant el Tribunal Suprem espanyol, en la causa del judici contra el govern i els activistes catalans, només cal saludar amb un bon chapeau el guionista o l'equip de guionistes del Procés d'Independència. Tot bon guió de gènere —i aquest ho és— ha de tenir la capacitat de fer un gir en el moment més inesperat. I el guió del Procés d'Independència va fer aquest gir quan el major Trapero, malgrat haver pogut optar per acollir-se al dret a no declarar en estar investigat per l'Audiència Nacional espanyola, va decidir parlar.
Les reaccions a la seva declaració han estat més que debatudes. L'impacte d'escoltar públicament, davant els senyors togats, que els Mossos d'Esquadra o la seva cúpula tenien preparat un meticulós pla per detenir el govern català si es declarava la independència de Catalunya el 27 d'octubre del 2017 va ser un altre gerro d'aigua freda per als que, des dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost del 2017 havien considerat els Mossos d'Esquadra, el cos més ben preparat i més empàtic amb la població. Aquella setmana de març, la cinquena del judici de la vergonya, el gir va deixar en estat de xoc tant els que encara tenen el somni de la rebel·lió com els que tenen el somni de la independència.
Però si hem parlat de guió, també correspon parlar de ficció. I el guió del procés de la independència de Catalunya, com acostuma a passar, ha superat amb escreix la realitat la ficció. Recapitulem: van aparèixer les urnes comprades a la Xina pel «Lluís» de la Catalunya Nord; es va conèixer el periple de pel·lícula d'intriga que van passar per arribar a tots i cadascun dels col·legis electorals; van aparèixer paperetes per tot arreu amb impremtes vocacionals casolanes; es va saber que hi havia encara més urnes per si fallaven les primeres i encara unes altres urnes plegables per si fallaven les primes i les segones; s'ha sabut que els catalans no només de les pedres en fan pans sinó que quan tenen els pans fets no els cobren i estripen les factures; es va viure en directe la despistada que va fer el president Puigdemont anant a votar i amb el canvi de cotxe oficial sota un pont per passar desapercebut de l'helicòpter de la policia espanyola que el perseguia; es van viure els estira-i-arronsa amb els passos a seguir un cop sabut el resultat del referèndum de l'1-O; es va viure la declaració i la no declaració d'independència en un plis plas; es va experimentar com es pot declarar una independència sense abaixar la bandera i fer el canvi corresponent; es va conèixer l'exili voluntari d'una part del govern; i s'ha viscut l'empresonament preventiu sense causa dels que van optar per quedar-se al país.
¿I tot això no forma part d'un guió mil·limetrat? Per acabar de reblar el clau, el dia de la declaració del major Trapero, el president Puigdemont organitza a Waterloo una trobada d'amics i coneguts davant la pantalla per assistir en colla al primer pas per a la caiguda de l'acusació de rebel·lió, sedició i malversació, amb la declaració del major Trapero. I, com un making off, la periodista i tertuliana Pilar Rahola n'aixeca acta escampant després que el president Puigdemont no en sabia res i, quan ho escolta, es queda tan tranquil.
¿Un pla perfecte? ¿Una estratègia de gir de guió que als més contraris a la sèrie han acabat gosant tractar de «trapella» el major Trapero? No se li pot dir ni «trapella» ni mentider perquè està totalment justificat i documentat que la cúpula dels Mossos d'Esquadra tenia el pla de la presumpta detenció del govern català activat i el va oferir a l'autoritat competent per si calia posar-lo en marxa. El cas és que el pla en qüestió estava preparat dos dies abans que se sabés si finalment es faria la declaració d'independència. I encara sorprèn més que un cos que teòricament es deu al govern que li atorga les competències, que és el govern català, passi per davant de la justícia o l'ordre política de més amunt per activar una detenció, si és que la pretesa declaració d'independència havia d'acabar efectivament en detenció.
«Trapella» per a uns o no «trapella» per als altres, el major Trapero, com va fer cadascun dels membres del govern català, va escriure el tros del guió que li corresponia l'octubre del 2017 perquè, quan més endavant anessin maldades i l'audiència es desinflés, es pogués provocar el gir que la ficció ha demanat a l'hora del judici. Un gir espectacular i clau que ha tornat els principals protagonistes a la casella de sortida per enfilar el camí que queda i arribar al desenllaç de la sèrie que, tard o d'hora, permetrà analitzar quins han estat de debò els herois i quins han estat els antiherois. De moment, com dèiem, chapeau per a l'equip de guionistes. Tots els «secundaris» de la pel·lícula que apareguin a partir d'ara no faran res més sinó reforçar la tesi de la «trapelleria» que els ha deixat en un solemne ridícul.



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |