«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 214 - Setembre 2019

Gas pebre al Parlament


Arran dels incidents històrics en el que havia de ser el Debat de Política General a la cambra del Parlament de Catalunya, protagonitzats per la bancada nacionalespanyolista de C's, tot fa pensar que algú potser hi devia haver escampat el famós «gas pebre» promocionat uns dies abans, com si fos producte d'oferta de supermercat, pel cos dels Mossos d'Esquadra. Almenys, si fos així, ara ja se'n saben les conseqüències.

El gas pebre, diuen els entesos, és una arma química que irrita els ulls fins al punt de causar llàgrimes, dolor i fins i tot ceguesa temporal. El nou sistema de reproducció televisiva del Canal Parlament, inaugurat en HD aquesta temporada després d'uns anys en sistema antic, va permetre veure precisament tots aquests símptomes: irritació, alguna llàgrima, dolor i fins i tot ceguesa temporal, ni que fos ceguesa ideològica, esclar.

El gas pebre es fa servir per dispersar disturbis a càrrec dels cossos policials que el tenen en el seu protocol o també com a simple defensa personal. Encara que no és letal, els experts adverteixen que, en casos excepcionals, pot provocar la mort de l'afectat. ¿És per això, potser, que algun diputat nacionalespanyolista brama dient: «¿A qué esperan, que haya muertos, quizá...?»

Els efectes del gas pebre, a llarg termini, es veu que no són encara ben coneguts. Embolica que fa fort! A veure si per una banda ballem i brindem per acabar amb la crisi del canvi climàtic i, quan se n'adonin, el gas pebre haurà fet de les seves... com l'aluminosi dels seixanta o l'amiant del metro!

El principi actiu del gas pebre és, en termes tècnics, la capsaïcina, un compost derivat de la fruita de les plantes del gènere Capsicum. ¿S'entén, oi? Doncs resulta que al regne d'Espanya —com volen ara que es digui— són fruits que estan prohibits tret d'algunes excepcions, que són els que porten extractes naturals i prèviament han estat homologats per la Dirección General de Salud Pública, que depèn del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad espanyol.

Els aerosols de pebre se solen comercialitzar en pots prou petits com per transportar-lo dins la butxaca o bé per dur-los amagats dins la mà. I si convé, plash!, ruixada. D'altres de més grans es consideren armes prohibides per a ús civil i la seva venda està restringida a organismes dels que en depenguin funcionaris o personal de seguretat i que els seus reglaments incloguin l'ús d'aquests mitjans de defensa i de control de masses.

Resulta que els efectes de l'aerosol de pebre són bastant més severs, incloent ceguesa temporal amb durades de 15 o 30 minuts, una sensació ardent de la pell que dura de 45 a 60 minuts, espasmes de la part superior del cos que forcen a la persona a doblar cap endavant i provoca una tos incontrolable dificultant la respiració i la parla de 3 a 15 minuts. ¿No hi havia en part aquests símptomes en l'escandalosa i vergonyosa sessió de la cambra catalana?

Contra els efectes del gas pebre... el pebre de debò. El pebre verd, de grans sense madurar. El pebre blanc, de gra totalment madur sense pelar. El pebre vermell, per a embotits, sobretot la sobrassada de les Illes. El pebre rosa o el pebre mòlt, barreja de pebre blanc i pebre negre.

El pebre negre, una espècia de gust coent, dessecat del pebrer, expliquen va ser introduït a Grècia per Alexandre el Gran i escampat després per totes les cuines del món. Els àrabs van controlar el comerç del pebre i de moltes altres espècies durant segles i, després de la caiguda de l'imperi Bizantí, va ser Venècia qui distribuïa i recollia l'or per a pagar a Orient pel pebre i altres espècies gairebé d'una manera exclusiva. Va ser un producte tan rar i car que era usat com a moneda de canvi durant l'edat mitjana.

I per acabar, si davant de tumults i manifestacions un es troba ruixat amb gas pebre, sempre pot passar els minuts de picor i ceguesa repassant el vocabulari com qui recompta ovelles per dormir millor: pebre, pebrera, pebrina, pebró, pebrot, pimentó, pibentó, primentó, pemintó, piberoig, xili, bajoca, pebrerot... I si els que l'escampen, no ho entenen: «ají», que sembla l'«estribillo» —¡ají, ají, ajirijí!— de la cançó de tardor... calenta, esclar!



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |