«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 219 - Febrer 2020

¿Ni França ni Espanya, doncs? ¿Països Catalans?

Diuen que el 29 de febrer només passa una vegada cada quatre anys. Amb el dia sobrer a la vista, els catalans —que de les pedres en treuen pans i, si pot ser, sense gastar gaire— han aprofitat l'avinentesa per ocupar el dia anant en processó fins a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord) on tres exiliats del govern català en persona i ara eurodiputats —Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Poinsatí— i d'altres prèviament enllaunats en vídeo des de les seves presons per haver aconseguit distribuir d'amagatotis les urnes de l'1-O vingudes precisament de la Catalunya Nord via la Xina— han congregat prop de 200.000 persones —la meitat segons la gendarmeria francesa cosa que confirma del tot la primera xifra— en un acte històric que no només ha demostrat l'agermanament real entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud sinó que ha posat en evidència que els poders fàctics espanyols al servei de les estructures de l'estat de la repressió contra els anomenats «independentistes» —tot i que només són «republicans»— no s'ho volien perdre i així és com han contribuït tots —policia i guàrdia civil espanyola i conformisme dels gendarmes— amb una sèrie de controls indiscriminats a la «frontera» que separa dos estats de lliure circulació de la Unió Europea, limitant el pas en fila índia després d'alguns escorcolls, a fomentar un col·lapse circulatori que ha provocat un memorable embús —ni que anessin a veure una altra vegada «L'últim tango a París»!— que bastants vehicles privats provinents de les comarques del sud i almenys un centenar d'autocars contractats pels diversos col·lectius organitzadors es quedessin sense poder posar ni les rodes ni els peus a Perpinyà tot i que al Parc de les Exposicions ja s'havien tancat els accessos per “overbooking”. Vistes les facilitats governamentals —un regal d'aniversari de l'actual president espanyol Pedro Sánchez que va néixer un 29 de febrer—, es fa impossible no recordar un dels lemes que corrien de boca en boca quan ningú no preveia que mig país, com a mínim, reclamaria la independència: «Ni França, ni Espanya: Països Catalans!»

Molts dels congregats van resistir prop de 5 hores al Parc de les Exposicions de Perpinyà, tres hores abans que comencés l'acte de La Crida per la Rapública. El vídeo, íntegre, comença amb els parlaments (3h08m), però es pot visualitzar íntegre tornant al principi.

Circulars anteriors