«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 220 - Març 2020

Ser cornut i pagar pel coronavirus


La jugada no ha estat com la tempesta, però sí que ha resultat gairebé perfecta. Perfecta, esclar per als governants nacionalistes espanyols que després d'autoadjudicar-se el «mando único» i de treure a passejar els uniformes amb llautons a les solapes i després d'arrabassar competències gràcies a l'«estat d'alarma» que, ves per on, des d'aquells maldestres i tan invocats novament Pactes de la Moncloa, ja eren en mans del govern català com el de la sanitat, van sortir cames ajudeu-me a traspassar el subsector de les residències de gent gran quan van endevinar que aquest seria, al llarg de l'arrasament de la pandèmia del coronavirus, el més tocat per la crisi.

No ha calgut esperar gaire perquè això passés. Com un rellotge suís sense virus, les hosts franquiciades del govern nacionalista espanyol —comandades per el capitost Iceta i per la lloctinent Colau— han aplanat el camí demanant informes al Síndic de Greuges sobre la nefasta gestió en ple virus dels centres de gent gran, exigint el trasllat urgent de carretades d'avis i àvies cap a hotels sense condicions personals d'atenció amb especialistes a l'abast i provocant allò que en una situació normal s'hauria titllat de crisi de govern: l'assumpció per part del departament de Salut del subsector de les residències que fins ara estaven en mans del departament de Treball, afers socials i família, saturat, d'altra banda, pels milers d'ERTOs i els milers de treballadors a les portes de l'atur.

Una vegada més, l'estratègia nacionalista espanyola ha descarregat amb tripijocs sobre allò que la societat ha descobert de cop i volta: que a les residències de gent gran, els que hi treballen conviuen cada dia amb la vulnerabilitat i, sobretot, amb la senyora de la dalla, molt lluny de les publicitats acolorides dels grups inversors propietaris d'aquests centres que volen fer creure que la vellesa és una etapa per viure «intensament». Que els ho expliquin als prop de 70.000 familiars que s'han d'entendre amb els seus pares i avis allojats en prop de 1.080 centres arreu del país a través de les imatges distorsionades de les tauletes digitals i les videotrucades del WhatsApp. Mentre es pensaven que l'aturarien tots junts —lema de publicista— la realitat és que el virus l'atura cadascú, si pot, com pot. I, si no, ha d'acabar fent cua, com si fos el forn de pa, per agafar tanda perquè l'incinerin.





Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |