«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 223 - Juny 2020

El Drama del Pep i la Forastera


Ni el coronavirus ha evitat que el rebrot de la polèmica per la llengua es fes extensible arran de la crisi que també viuen els mitjans televisius i radiofònics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). A TV3 i Catalunya Ràdio, per esmentar les dues capçaleres principals del grup, no li calen els trabucaires de C's i el PP, que les voldrien lliures de catalanòfils i vinclades als seus peus nacionalespayolistes, perquè la societat catalana ja s'encarrega d'ensofatar amb sofre encès el míldiu que ataca la vinya de l'últim reducte del català. L'últim rebrot: l'emissió de la sèrie «Drama», intercanviada amb TVE on es va emetre en línia, i la ignorància de les sèries «Pep» i «La forastera», també intercanvis amb les Illes i el País Valencià. TV3 s'ha convertit, per mor i gràcia de la butxaca foradada, en un canal local que es conforme amb la ficció de segona mà quan qui vol la por trobar penjada a la xarxa.

La coincidència ha volgut que mentre el Tribunal Suprem espanyol posava les manotes en la llengua amb la qual s'han de comunicar les administracions de les Illes, el Principat de Catalunya i el País Valencià, és a dir, la de l'imperi espanyol, segons els mestres de la toga, i no en la llengua oficial dels tres àmbits lingüístics que és el català amb les seves variants dialectals, hagi esclatat una polèmica més popular arran de l'emissió de supervivència de la minisèrie «Drama», produïda pel Terrat i que els que ho van saber van poder veure fa poc exclusivament per internet, presumptament adreçada als joves, a través del canal de TVE.

La sèrie, com tantes altres a les quals ningú no ha prestat la més mínima atenció, combina amb esperit diglòssic, l'espanyol i el català, diuen que no per voluntat explícita dels productors i els guionistes sinó perquè va ser TVE qui va demanar que s'hi reflectissin les dues llengües que parlaven els joves. Així, doncs, els intèrprets de «Drama» passen d'una a l'altra sense fer escarafalls i normalitzant allò que un mitjà públic hauria de tenir l'obligació de no normalitzat i, sobretot, banalitzar, reduint una de les dues llengües a llengua de tercera quan s'abaixa els pantalons a favor de l'altra.

Però polemitzar sobre aquest ús de les dues llengües més habituals en la societat catalana és un dels errors en el qual cauen sovint els defensors de bona fer del català i, en canvi, es fan els ulls grossos o directament es posen ulleres negres i taps a les orelles quan els diàlegs en català d'aquesta i la majoria d'altres sèries, telenovel·les o pel·lícules de ficció acribillen el català correcte amb manlleus que tot i que passin per argot són clarament allò que antigament s'anomenaven barbarismes i que tants lingüístes batallaven. Els «buenos», «vales», «tios» i «putos» campen al seu aire entre frases i diàlegs amb un martelleig a l'oïda que crea escola i marca tendència.

En canvi, les emissions de les sèries rellogades «La forastera» (País Valencià - À Punt) i «Pep» (Illes - IB3) mantenen les seves variants dialectals del valencià i del balear aportant un grau de riquesa lingüística, malgrat que no eviten tampoc la intromissió de l'espanyol, potser perquè per falta de fe la direcció de programació les ha relegades a horaris inaccessibles a partir gairebé de la mitjanit. El mal és que, tant una com l'altra, a pesar de la bona feina dels intèrprets, tenen un guió que tendeix a fluix dominat per un costumisme que lentament va abaixant el nivell de la ficció que hauria de tenir un canal generalista com TV3 si no vol ser engolit per les sèries que ofereixen les diverses plataformes digitals.

I enmig d'aquest humus lingüístic ningú no ha parlat de la segona temporada de la sèrie —també considerada juvenil— «Les de l'hoquei». Aquesta no només s'aparella amb les altres pel que fa a l'ús dels barbarismes esmentats abans sinó que sempre ha tingut una flaca especial per barroers «joders» que intèrprets de primera fila deixen anar en sec com si fos l'únic coixí que tenen per expressar-se. I encara hi ha un greuge més important en aquesta sèrie: la majoria d'intèrprets joves gasten un català gutural endins, antifonètic i sense color ni música que, si els espectadors no utilitzen el dual per obtenir els subtítols, fa que es perdin moltes de les frases dels diàlegs, un fenomen que ha anat en augment en les noves generacions d'intèrprets i que no només és propi del cinema i de la televisió sinó que també es viu al teatre.

Si la tendència continua sense un treball rigorós de dicció —és a dir, de paladejar la llengua— aviat el català que s'excusa en la naturalitat es convertirà en una llengua inintel·ligible que es perdrà pel camí mentre va deixant pas a altres llengües que no impliquin un esforç de comprensió i d'audició tan grans. Aquest, i no l'absurda polèmica sobre si el català i l'espanyol, és l'autèntic Drama del Pep i la Forastera, títol de conte rural que es mereixeria un bon cop d'estic per no acabar patinant tots plegats com si estiguéssim en una pista d'hoquei sobre gel.

Tràiler de la sèrie «Drama»

Tràiler de la sèrie «Pep»

Tràiler de la sèrie «La forastera»

Tràiler de la sèrie «Les de l'hoquei»





Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |