«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 226 - Setembre 2020

Aibou, aibou... anem a teletreballar!


La represa sisplau per força de la feina postcoronavirus després de sis mesos de gairebé inactivitat porta a recordar els entranyables set nans —més treballadors que la fam, ells!— del popular conte de la Blancaneu, nascut els anys trenta, entre el 37 i el 38, en plena ressaca postcrac del 29, amb l'auge del nazisme i a tocar de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Carregats amb els pics i les pales, i fent-se camí amb els fanalets, els set promotors de la vella i ingènua idea que en el treball hi ha la felicitat sortien de la cabana i enfilaven el corriol de la pedrera com si anessin a collir bolets.

El fenomen generalitzat del teletreball que alguns ja feien i que s'ha imposat ara per a la gran majoria arran de les mesures sanitàries fa pensar què haurien fet aquells set nans si s'haguessin de confinar o haguessin de treballar a la cabana per mor d'un virus maligne i, al damunt, amb la Blancaneu de cos present! De moment el decret del teletreball aprovat pel govern nacionalista espanyol escanya una mica més els empresaris —que ja es veuen una altra vegada amb la soga al coll— i obre una finestra de respir als soferts treballadors que ja entreveuen que no caldrà sortir al carrer o anar al terrat de la feina d'amagat per fumar un cigarret. Ara ja no serà tan important que una empresa compleixi més bé o més malament les normes d'higiene i seguretat en el treball sinó que cada treballador les faci complir a casa seva. Viure per veure!

Però els set nans del conte haurien abans de fer un curs ràpid de jurisdicció laboral, buscar-se potser un assessor de la feina i decidir com complirien amb el que la llei els demana i els ofereix.

Primer, haurien de saber que treballar mitja jornada des de casa o fins i tot un dia sencer de tant en tant no es considera teletreball, sinó un element de flexibilitat que es reconeix als treballadors. Perquè les regles del nou decret s'apliquin, cal que les hores treballades a casa siguin almenys el 30% de la jornada durant un període de tres mesos, la qual cosa equival a un dia i mig a la setmana.

Després haurien de saber que és l'empresa qui s'ha d'encarregar de la dotació i el manteniment dels mitjans i equips que necessita el treballador per exercir la seva activitat a distància, en els termes establerts en la negociació col·lectiva o en l'acord signat amb l'empresa.

També haurien de tenir clar que tot el que comporti la feina ha de ser compensat per l'empresa. És a dir, els set nans no hauran d'assumir les despeses relacionades amb els equips i la resta de mitjans que li calen per dur a terme la seva activitat.

Tampoc els ha de passar per alt que abans de fer res es millor que signin un acord entre treballadors i empresa on constin les condicions, els equips i les eines necessaris i les despeses de manteniment de la cabana (llum, aigua, llenya per a la llar de foc, paper de vàter i altres elements domèstics)

Com que teletreballar comporta que a algú se li enganxin els llençols, els set nans hauran de fitxar l'entrada i la sortida de la feina a la cabana i que no intenten fer l'orni perquè si els enganxen rendint menys del que rendien anant i venint amb el pic i la pala cada dia, podria ser que perdessin el lloc de feina.

I, finalment, els set nans no tenen cap obligació d'estar connectats amb la feina 24 hores al dia. Per tant, acabada la jornada laboral, tenen dret a tancar el mòbil —o el fanalet de llum!— i dedicar-se a contemplar la bellesa de la Blancaneu per agafar forces per a l'endemà.

Vist així, ¿no agafen ganes de posar-s'hi cada dia entonant aquella cançoneta que des de la infància va deixar clar que ens feia a tots honrats, feliços i treballadors? Aibou, aibou, anem a teletreballar!







Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |