«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 236 - Juliol 2021

¿Qui és la Ricarda?


Aquest estiu és parlarà de la Ricarda com si es tractés d'una figura del gènere fantàstic que hagués aparegut de cop i volta en el panorama social, polític, cultural, ecologista i econòmic. I això que la majoria de capitostos socials, polítics, culturals, ecologistes i econòmics penjaran els hàbits com a mínim tres setmanes i se n'aniran de vacances on sigui, amb el certificat de vacunació, si cal, o els PCR's de rigor.... a fer paelles i barbacoes, esclar, amb permís dels gurús de Salut.

Però ¿qui és la tal Ricarda...? ¿Una nova geganta de festa major? ¿Una senyora que s'ha inventat una recepta d'orxata fresca? ¿La dona del Ricardu potser? El fet és que a la Ricarda totes li ponen. Hereva de la burgesia industrial de principi de segle, segurament que amb els seus primers propietaris enfrontats amb els anarquistes i els moviments obrers del primer quart de segle XX, racionalista després de cap a peus, es troba ara que té com a ferms aliats els ecologistes, els moviments d'esquerra, els pacifistes, els neoruralistes, els pagesos i els aprenents de l'agricultura Km0. La Ricarda es convertirà en la icona del primer quart del segle XXI com una mena de Greta Thunberg, enemiga dels boeings i els monstres del cel que si fins ara ja l'assetjaven prou, a partir d'ara volen acabar amb ella. La Ricarda, cosina germana del Prat —i aquest sí que es pot dir que és un gegant!—, ha declarat la guerra al diòxid de carboni àlies CO2. Més racional, impossible!

Des que tothom veu venir que l'stablishment de torn vol i dol i està disposat a projectar el que s'anomena tercera pista del Prat, els arxius s'han obert a vessar per buscar en els seus fons la història de la Ricarda i no s'ha trigat gaire a emparentar la tal «senyora» amb el que encara alguns nostàlgics anomenen «rics catalans» —com si de rics no n'hi hagués en altres indrets del món— amos de la reserva de La Ricarda conservada durant més de cent anys des que l'industrial tèxtil Eusebi Bertrand, gràcies a la desamortització del XIX, va comprar els terrenys a la Matertinat de Barcelona, que n'era propietària.

Tenint en compte com han anat les coses en cent anys, Eusebi Bertrand o els seus hereus haurien pogut convertir aquells terrenys en un pou d'especulació en el temps que el règim franquista no només ho permetia sinó que ho impulsava mirant cap a les butxaques dels seus afins. Però, en canvi, en plena Dictadura, la família anomenada ja Gomís Bertrand —per Ricard Gomis i Inés Bertrand—, emparentada diuen amb la nissaga oftalmòloga dels Barraquer, hi va fer construir entre finals dels anys quaranta i principis dels anys seixanta un complex d'estil racionalista —l'anomenada Casa Gomis— projectat per l'arquitecte Antoni Bonet Castellana —d'origen de la pagesia del Camp de Tarragona—, exiliat a causa de la guerra civil fins al 1956 que va tornar i, abans, obligat a delegar-ne les primeres feines a arquitectes locals com per exemple Ricard Bofill.

La Casa Gomis encara avui és una joia racionalista d'arquitectura molt valorada, amb recuperació de la volta catalana, amb pavellons de rajola i vidre, que ha servit de plató de rodatges, de seu de celebracions o festes privades i que, en el seu moment, va tenir convidats com el músic John Cage, els pintors Antoni Tàpies i Joan Miró, el coreògraf Merce Cunningham o el poeta Joan Brossa, a més de ser la seu de la iniciativa musical contemporània de l'anomenat Grup49.

El conjunt de la Ricarda, des del primer moment, va comptar amb un projecte de drenatge encara conservat fins a avui, tot i que amb mancances progressives després de les ampliacions de l'aeroport del Prat amb pistes per sobre del nivell del mar. Malgrat això, manté el petit llac, un extens paratge verd i un ecosistema insustituïble que macroprojectes com la tercera pista del Prat poden dinamitar completament i encara més si depèn dels informes d'Europa. D'aquí ve la relació que s'ha produït entre la Ricarda, hereva de la burgesia industrial, amb els moviments més alternatius i d'esquerra, alguns d'ells hereus de l'anarquia i l'antisistema. Viure per veure.







Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |