«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 239 - Octubre 2021

El català, a l'UCI... ¿pel canvi climàtic?

Es parla tant del canvi climàtic i de les seves conseqüències que es pot acabar pensant que el que li passa al català també és culpa de la contaminació atmosfèrica... mai més ben dit. La tardor s'ha despertat nostàlgica pel que fa a la llengua i, arran de les quotes de l'audiovisual, s'ha revifat la idea que el català ja té un peu a l'UCI, per no dir a Roques Blanques, que s'hi reposa millor.

La Plataforma per la Llengua es defineix com una oenagé del català, però que en realitat el que ha fet és substituir el que era la principal missió d'Òmnium Cultural, abans que aquesta congregués socis a manta i es dediqués més aviat a la reivindicació política per la independència i encara més després de l'empresonament del seu president, Jordi Cuixart, per allò d'enfilar-se damunt d'un patruller de la guàrdia civil espanyola per desconvocar la concentració del 27-S davant la seu d'Economia a la Rambla de Catalunya. És des de la Plataforma per la Llengua, doncs, que s'han destapat una sèrie de constatacions alarmants pel que fa a l'ús de la llengua que, si bé ja s'intuïen, ara es confirmen amb dades objectives.

Diuen, els de la Plataforma per la Llengua, que d'un temps ençà, l’ús social del català ha anat retrocedint. No amaguen que la situació és especialment preocupant entre infants i adolescents, que veuen el català com una llengua acadèmica, allunyada del món del lleure i les relacions personals. I recorden que tothom qui s'hi relaciona en el dia a dia (a casa, a l’escola, en el temps lliure...) són baules importants en la transmissió de la consciència lingüística: són els seus referents.

És per això que diverses organitzacions del país s'han unit per impulsar una campanya per renovar i enfortir el compromís amb el català dels sectors i agents més vinculats amb la joventut. I una de les iniciatives és una carta, a la qual es pot adherir qui ho cregui convenient, que diu tot això:

«En els darrers quinze anys el català ha anat perdent parlants i ús social d’acord amb les dades oficials de la mateixa Generalitat de Catalunya. La prova més evident d’aquesta tendència es veu sobretot entre el jovent, perquè només el 14,6% de les converses a l’hora del pati en instituts de zones urbanes de Catalunya són en català. Aquest fenomen no es limita estrictament a l’àrea metropolitana, sinó que s’estén arreu del país, cosa que implica una pèrdua de capital simbòlic: el català ja es percep com una llengua de segon nivell.

»A la dècada del 1980, Catalunya va desenvolupar el sistema educatiu de conjunció i en algunes zones més castellanoparlants es va fer servir la metodologia de la immersió. Aquest sistema ha acomplert majoritàriament el primer dels dos objectius pels quals va néixer: que en acabar l’etapa obligatòria tot l’alumnat català fos competent en les dues llengües oficials. Però ha oblidat el segon, tant o més important: que tots els futurs ciutadans del país, sense excepció, sentissin com a pròpia la llengua catalana, al marge dels orígens familiars.

»Les causes d’aquesta situació són diverses i complexes. Tanmateix, no hi ha dubte que darrerament s’ha constatat un notable relaxament en la consciència lingüística. No ens referim només al disfuncionament greu que suposa que bona part de les classes de secundària es facin en castellà i la inspecció no hi posi remei. Les dades mostren que, fora de l’aula, en espais de lleure com el pati, més d’un terç del personal docent dels instituts de les nostres ciutats s’adreça en castellà a l’alumnat. Es tracta d’un fet especialment greu perquè promou la percepció que el català és només la llengua d’una part del país i no del conjunt de la ciutadania.

»Per tot això, considerem indispensable que la societat catalana prengui consciència de la necessitat d’un canvi urgent que capgiri la situació actual de regressió dels drets lingüístics i, sobretot, de la cohesió social del nostre país. Per aconseguir-ho, demanem el següent:

»Al personal docent, que apliqui estratègies pedagògiques perquè l’alumnat no solament esdevingui competent oralment en català, sinó que vulgui relacionar-se en aquesta llengua en tots els contextos, a fi de garantir la igualtat d’oportunitats. A més, és urgent que els docents prenguin consciència que davant els menors sempre exerceixen de model lingüístic.

»Als entrenadors esportius, als monitors de menjador i als caps i monitors de lleure, que s’adrecin sempre en català al jovent per tal de garantir que sigui també la llengua vehicular en l’educació no formal i els espais de lleure. És precisament en aquests espais on el jovent pot veure més clar que el català és també una llengua de socialització i de passar-ho bé.

»A les famílies, que prenguin consciència de la importància de parlar amb tothom i a tothora en català: als fills, als amics dels fills, a les altres famílies, als docents, als monitors, etc.; evitant els prejudicis associats a l’origen, l’ètnia, la religió, etc. dels interlocutors. A més, que facin prendre consciència lingüística als seus fills, de la llengua amb què juguen, es relacionen amb els companys, consumeixen productes audiovisuals, etc.

»Al Departament d’Educació, que vagi més enllà d’aspirar a la competència en la llengua i que inverteixi els recursos necessaris per tal que el català sigui la veritable llengua de cohesió i ús socials. En aquest sentit, és indispensable que la inspecció educativa funcioni i que es dissenyin estratègies per omplir els espais de lleure, com el pati, amb activitats lúdiques.

»Als ajuntaments, que assumeixin la llengua com a veritable política social transversal en les eines i dispositius com ara, els plans educatius d’entorn, les polítiques de barri, la programació cultural, etc.

»Al personal de l’administració (sanitari, policia, d’equipaments municipals...), que garanteixi que el català és la llengua vehicular per defecte amb tots els ciutadans, independentment del territori, per garantir la igualtat d’oportunitats de la població.

»A la Generalitat de Catalunya, que enforteixi l’espai comunicatiu català amb una programació atractiva especialment per als infants i el jovent, que potenciï referents culturals que s’expressin en llengua catalana.

»Com a impulsors de la campanya demanem a la ciutadania, a les famílies, als centres educatius, a les AFA, etc., que se sumin a la campanya per capgirar aquesta situació.»

La mateixa Plataforma per la Llengua recorda que, segons els seus últims treballs de camp —que han motivat força opinions i tertúlies de tots els colors—, una de les dades inèdites del 2021 mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Segons una enquesta encarregada aquesta primavera al gabinet estadístic GESOP, a Catalunya 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en espanyol. A més, a l'hora d'explicar els motius d'aquesta conducta, el 43,5% afirma que canvia de llengua "per respecte" o "per educació". Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3% opta per respondre en espanyol perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.

La conclusió a la qual arriba Plataforma per la Llengua és que aquesta actitud té conseqüències en els infants, adolescents i joves, que cada cop fan servir menys el català en les seves relacions socials. Així, els alumnes dels tres instituts públics de Valls només empren el català al pati en el 39,4% de les converses. A més, els alumnes de quart d'ESO tenen més coneixements d'espanyol que de català en totes les regions educatives de Catalunya i tan sols el 19% dels alumnes de sisè de primària de les Illes Balears tenen un nivell alt de català.

A la universitat, els joves es troben en un entorn cada cop més espanyolitzat lingüísticament, sobretot a determinades facultats. Per exemple, el percentatge de classes de Dret que s'imparteixen en català és del 41,2% a Catalunya, del 21,1% a les Illes Balears i del 19,8% al País Valencià. Les generacions més joves, a més, també tenen dificultats per accedir a continguts audiovisuals en català, no solament a les plataformes de televisió a la carta sinó també en el sector dels videojocs: cap de les tres consoles principals del mercat no inclou el català a la interfície.

La mateixa Plataforma per la Llengua remata que les institucions pròpies dels territoris de parla catalana no defensen ni protegeixen el català tant com caldria per afavorir-ne la normalització. A Catalunya, per exemple, la Generalitat incompleix la Llei del cinema des de fa deu anys i, a més, 9 de cada 10 productes incompleixen la normativa de Catalunya que obliga a etiquetar en català. De fet, només 1 de cada 3 catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el Procés d'independència. En concret, el 41,7% dels enquestats afirma que el protegia més abans del Procés independentista, el 30,9% opina que el protegeix més ara i el 15,3% creu que el protegeix igual.

Però Plataforma per la Llengua no vol ser catastrofista del tot i finalment endolceix la cosa dient que, a Catalunya, la majoria dels habitants no sembla que pateixin per la supervivència del català, com a mínim si pensen en els cent anys vinents. En concret, segons indica una enquesta, creuen que el català encara existirà d'aquí a un segle. I vet aquí allò que dèiem al principi: hi ha qui creu que les conseqüències del canvi climàtic també van per llarg. ¿Potser sí, doncs, que el que li passa al català és culpa de la contaminació atmosfèrica?

Vídeos complementaris: «La universitat en català» (1) «No t'excusis! Viu en català! (2) «Les 12 dades més rellevants de l'InformeCAT 2021 de Plataforma per la Llengua (3).

Circulars anteriors