«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent
Circular Informativa núm. 245 - Abril 2022
¿Els espies cobren dietes?
La imatge del temps del Mur i la Guerra Freda amb un espai tancat en una cambra tenebrosa davant d'un reproductor de so i amb un espia amb uns auriculars d'orelleres gegants escoltant converses i endrapant un entrepà s'ha interposat entre l'afer anomenat Pegasus i les dietes cobrades pels membres de la mesa del Parlament de Catalunya a pesar que utilitzen gairebé sempre el cotxe oficial. Com que costa decidir quin dels dos escàndols és més escandalós, valgui la redundància, la solució seria que els que cobren dietes per desplaçament, mentre van en cotxe oficial, amortitzessin el xec cobrat i aprofitessin el temps xafardejant el que diuen pel Pegasus tant els seus rivals com els que no en són.
Que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) espanyol hagués espiat amb escoltes dels mòbils tot de polítics, advocats, periodistes, familiars de tots plegats i amics i coneguts arran del procés d'independència no hauria d'estranyar ningú. Només així s'expliquen algunes accions d'escorcolls durant els dies pròxims a l'1-O.
Sort que els centenars de voluntaris que es van encarregar de transportar les urnes des d'Elna, a la Catalunya Nord, provinents de la Xina, fins a tots els racons del país, no van tenir la temptació de trucar a la parella, el pare, la mare o l'amic de confiança per mòbil dient-los el que portaven al cotxe. Els espies de l'entrepà devien esperar amb delit escoltar la paraula “urna” i de segur que en qualsevol conversa els devia semblar que detectaven una manera falsa de parlar dels receptacles de plàstic considerats “material terrorista”.
La descoberta d'aquesta campanya d'espionatge —una “estratègia” més de les moltes que van planificar l'aleshores govern ultranacionalista del PP— no és el més important, doncs. La ministra de Defensa actual ho ha deixat ben clar: «¿Què ha de fer un estat quan una part vol proclamar la independència?» Doncs, això: espiar. Per saber a quin col·legi cal anar primer i per decidir qui es mereix més atonyinament per rebel.
El més important és saber qui ha darrere de les cambres d'escolta amb els auriculars posats tenint en compte que la majoria d'escoltes intervingudes eren i són en català. ¿Els espies són catalans camuflats? ¿O potser intèrprets de traducció simultània experts en català i espanyol? ¿O funcionaris que han fet un curset accelerat de català potser amb certificat C i tot a la butxaca?
La conclusió d'aquesta operació d'espionatge és que la llengua que no serveix per debatre al Congrés espanyol o que té dificultats per ser utilitzada en un judici o que tampoc serveix per veure una pel·lícula en versió original catalana com «Alcarràs» si no hi ha sobretitulat, sí que serveix quan es tracta de treure'n secrets d'estat... dels altres!
Els espies es mereixen totes les dietes del món, sobretot perquè escoltar converses en català —una llengua en procés de defunció segons alguns experts apocalíptics— és esgotador i perquè una operació d'escoltes massiva com la que s'ha batejat amb el nom nixonià de «Catalangate» comporta empassar-se mols entrepans... i si són de xoriço, millor.
Circulars anteriors
|
Condicions per formar part del Fòrum
|
|
Alta de subscripció gratuïta
|
Modificacions subscripció
|
Baixes subscripció
|
|
Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments
|
|
Portaveu del Fòrum
|
