«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 249 - Agost 2022

L'eufemisme de la «premsa escrita» i altres derivats
Com si dir-ne «premsa de paper» fos un insult, se sent sovint, quan és l'hora de fer un repàs del que diuen els diaris del dia com els que s'hi refereixen des dels micròfons d'emissores de ràdio o les pantalles de televisió, parlen de «premsa escrita», un eufemisme que amaga l'evidència que tota la premsa és «escrita» amb la diferència que cada mitjà la fa arribar als consumidors a través del canal que utilitzi: les ones hertzianes de la ràdio, els diaris de paper, els diaris digitals, els canals de televisió o les xarxes socials.

El complex a l'hora de no parlar de «premsa de paper» prové del retrocés als quioscos que ha tingut i encara té progressivament aquest mitjà tradicional. Les piles de diaris en els quioscos envoltats de llaminadures són cada vegada més baixes i en alguns, gairebé imperceptibles. Ja fa molt de temps que s'ha acabat allò d'esperar el diari a primera hora de la matinada per saber què ha passat al món. I, a pesar dels detractors que encara té —en una demagògia hipòcrita quan tothom aguanta el mòbil a la mà—, no hi cap dubte de l'impacte i la immediatesa que ha aportat als canals d'informació la xarxa digital.

Però llenguatge i eufemismes sempre han anat de bracet. De la mateixa manera que l'oïda pateix atacs d'otitis cada vegada que se sent utilitzar el masculí i el femení o el femení i el masculí —el francès, la formologia del qual ho permet, per exemple, també s'hi ha apuntat— en una repetició innecessària i contrària al criteri economitzador de la llengua, també s'escolten fer cabrioles quan es parla de «territori» a manta —fins al punt que un ja no sap què és un «territori» i què és un «país»— o quan es fa referènca geogràfica a «quatre capítals», sense dir de què, eufemisme, esclar, de «província», un terme antipàtic que fins i tot els responsables de la futura Biblioteca de l'Estació de França, que arriba amb trenta anys de retard, han bandejat del catàleg i l'han canviat per un altre, si es vol, encara pitjor, «Biblioteca de l'Estat», mentre pensen quin nom il·lustre podria tenir el nou equipament que fes el pes de tots els bàndols polítics implicats.

¿Un suggeriment...? Aquí el tenen: «Biblioteca Josep Pla - Estació de França». D'aquesta manera, l'escriptor empordanès ocuparia el lloc que es mereix sense fer nosa a ningú: als espanyols perquè també va escriure en la seva llengua i els va fer l'aleta amb allò de la popular carmanyola i l'espionatge de tercer ordre en temps del franquisme. I als catalans, perquè vincular l'Empordà a França, ni que sigui a una estació de trens, sempre és sinònim d'aquell ideal, com deia el venerable Salvador en el seu «Càntic...», “d’allunyar-se’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”... i potser fins i tot perquè no fa servir tants eufemismes com aquí.





Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |