«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent
Circular Informativa núm. 251 - Octubre 2022
El teatre musical català té un peu a les tres pedretes
Hi ha fenòmens que no tenen una explicació raonable de la mateixa manera que hi ha espectacles de teatre que tenen el favor del públic i d'altres que no. En aquests moments, una mateixa productora com Focus es troba en aquest dilema. Mentre l'espectacle «La trena», en coproducció de La Perla 29, al Teatre Goya, dirigit per Clara Segura, amb les actrius Marta Marco, Cristina Genebat i Carlota Olcina, exhaureix entrades gairebé en cada funció i s'ha vist obligat a prorrogar més funcions de les previstes, a La Villarroel, l'obra «La meravellosa famíla Hardwicke (Vanya and Sonia and Masha amb Spike)», de Christopher Durang, e coproducció amb T de Teatre i La Brutal, dirigit per David Selvas, amb Alejandro Bordanove, Paula Jornet, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta i Lide Uranga omple a mig gas la platea.
Mentrestant, l'excel·lent espectacle musical «Golfus de Roma (A funny thing happened on the way to the forum)», amb música i lletres d'Stephen Sondheim, llibret de Burt Shevelove i Larry Gelbart i adaptació al català de Daniel Anglès i Marc Gómez, al Teatre Condal, dirigit per Daniel Anglès amb un equip d'una cinquantena d'artistes, músics i tècnics, protagonitzat per Jordi Bosch, Roger Julià, Mercè Martínez, Eloi Gómez, Frank Capdet, Meritxell Duró, Ana San Martín, Victor Arbelo, OriolO, Mireia Morera, Marc Ribalta, Javi Vélez, Sonia Navarro, Oriol Casas, Maria Perera, Eduard Marcet, Andreu Mauri, Curro Ávila, Jofre Baiget, Mireia Pla, Xavi Sánchez, Albert Niñerola, Elena Troyano, Xavier Mestres, Ernest Fuster i Gara Roda, no acaba d'omplir amb funcions a vegades al 50% o menys del 50%.
Precisament per això, una de les actrius del muntatge, Mercè Martínez, ha llençat un crit d'alerta a través de la xarxa a favor del teatre i, concretament, del teatre musical en català, mentre afirma que si no canvia la tendència i el public no augmenta, el més probable és que aquest musical —amb el cost de producció que representa— no arribarà a Nadal i Reis com es preveia en un principi.
L'actriu no s'està tampoc de fer una comparació entre aquest espectacle de creació en català —s'hauria pogut importar en espanyol tal com es va fer en la versió estrenada a Mèrida i Madrid— i els musicals que arriben provinents de la Gran Vía de Madrid en teatres com el Tívoli, l'Apolo o el Coliseum. L'alarma de l'actriu Mercè Martínez ha rebut nombroses reaccions de la xarxa algunes de les quals sorprenen perquè diuen que no sabien que era en català o que no sabien que es feia o que no se n'ha fet promoció. Tot un rosari de justificacions que són un exemple de la situació de crisi que viu el teatre en català.
No és la primera vegada que s'alça el crit per la supervivència del teatre musical català. Han passat els bons temps de les produccions pioneres amb Àngels Gonyalos o les de Dagoll Dagom amb resultats de públic i de crítica extraordinaris. Dagoll Dagom, que sobreviu amb la gestió del Teatre Poliorama després de vendre's el Teatre Victporia al Mago Pop, ja ha plegat veles com a producora de grans musicals i fins i tot anuncia que podria entonar el rèquiem amb un altre «Mar i cel» per posar-hi punt i final.
El cas és que alguns dels grans musicals de producció catalana de les últimes temporades com per exemple «La jaula de las locas» o «Cantando bajo la lluvia», els dos amb la mà d'Àngel Llàcer darrere, s'han creat a Barcelona on han fet esplendoroses temporades, però pensant en la seva exportació a Espanya. «Golfus de Roma» ha volgut trencar una llança a favor del musical en català, però en un moment de crisi econòmica i tenint en compte que la producció també ha exigit encarir les localitats, no ha pogut remuntar èxits com els gloriosos avantpassats de Dagoll Dagom.
El crit d'alarma, però, no s'hauria de quedar només en el teatre musical sinó en el teatre en general. Amb comptades excepcions, les platees no estan superant mitjanes del 50% o el 60% i, d'altra banda, augmenten progressivament les propostes en espanyol, importades de produccions de fora, esclar, que tampoc no aconsegueixen acontentar la taquilla dels que hi tenen probablement una fe quivocada i superada pel temps. La tendència del teatre en espanyol en teatres privats ha contagiat els dos grans teatres públics catalans. I així, tant el Teatre Nacional de Catalunya com el Teatre Lliure, han reomplert sovint la progrmació amb propostes en espanyol que, de la mateixa manera, tampoc no reen el suport dels presumptes espectadors que es creu que tindrien.
«Golfus de Roma» és un espectacle per a tots els públics com també ho van acabar sent molts de Dagoll Dagom. Però la cadena s'ha trencat. O potser caldria dir que s'ha trencat la cadena entre els espectadors de teatre i el teatre en català. I això que el teatre no pot dir que tingui les plataformes com a competència. Mentrestant, com deia Stephen Sondheim en el seu «Golfus de Roma», “A funny thing happened on the way to the forum”, és a dir, alguna cosa important està passant camí del fòrum, com ara, alguna important està passant camí del Parel·lel.
Circulars anteriors
|
Condicions per formar part del Fòrum
|
|
Alta de subscripció gratuïta
|
Modificacions subscripció
|
Baixes subscripció
|
|
Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments
|
|
Portaveu del Fòrum
|
