«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 252 - Novembre 2022

«Polsi el 2 si la vol veure en català...»
Les plataformes digitals estan en el punt de mira pel que fa a l'ús de la llengua, sobretot des que es va anunciar un acord institucional perquè el tant per cent en la llengua pròpia arribés als usuaris que la parlen i que la volen escoltar en tots els mitjans. Peròl com diu en Raimon, “al meu país, la pluja no sal ploure...” Sempre hi ha un peix que continua mossegant-se la cua. Una plataforma com Movistar Plus —que té un nombre considerable d'abonats— és una de les que més produeix i reprodueix sèries i documentals fets aquí i, en alguna ocasió, amb l'opció del sobretitulat en català, si des de les instàncies corresponents, esclar, han afluixat la mosca prèviament.

Movistar Plus ha estrenat una minisèrie de 5 capítols de mitja hora («Fácil») cadascun sobre un grup de quatre noies que, a recer d'una Fundació, viuen en un pis tutelat. Les quatre tenen un grau i una característica de discapacitat diferent. I les actrius que les interpretenen fan un treball més que meritori tenint en compte que les reaccions, els gestos, les actituds i la manera de parlar en cap moment han de sonar a falsos. Tres d'elles són actrius i només una, amb dues carreres i guionista, té un grau de paràlisi cerebral.

La minisèrie en qüestió és de producció catalana cent per cent: està rodada a Barcelona, a la Barceloneta concretament, amb molt de paisatge urbà i humà de la ciutat, sense amagar-ne les virtuts i els defectes. És una sèrie de denúncia sobre l'estigma que pateix el col·lectiu de persones discapacitades i els llums i les ombres de les mateixes oenagés que en tenen cura, dels organismes mèdics i els judicials, amb un contrast molt ben dibuixat entre dues de les responsables de la fundació (Clara Segura i Berta Cusí), una a favor de recursos dràstics i l'altra, més partidària de la llibertat de les persones.

La sèrie està creada per Anna R. Costa i Laura Jou, amb col·laboració en el guió de Cristina Pons, i està basada en el relat «Lectura fácil», de Cristina Morales. El repartiment compta amb un estol d'intèrprets coneguts, tant en televisió com en teatre: Les quatre protagonistes: Natalia de Molina, Anna Castillo, Anna Marchessi, Coria Castillo, i al seu voltant, Bruna Cusí, Martí Cordero, Eloi Costa, Clara Segura, Àgata Roca, David Bagés, Albert Pla, Francesca Piñón... Es va preestrenar a l'últim Festival de Sant Sebastià i ara s'ha penjat íntegra a la plataforma de Movistar.

No és aquest el lloc per fer-ne ni una ressenya ni una crítica de sèries —la intenció, ja hi arribarem de seguida, és una altra— però sí que val la pena resumir-ne el contingut: després d'haver viscut en centres residencials, les quatre noies (Marga, Nati, Patri i Àngel) es busquen a elles mateixes a partir de la seva realitat en una societat que, malgrat les campanyes educacionals, les manté al marge. Davat del rebuig, l'anarquia —excitant el recorregut compartit amb un “rickshaw” dels prohibits ple de grafits pel passeig de la Barceloneta!— i si les normes acaben amb elles... sempre els queda l'opció de volar.

La sèrie —qui mana paga!— és en espanyol i, malgrat la producció catalana, l'ambientació a la Barceloneta i les referències a la Generalitat de Catalunya, a més d'una oicada d'ullet al «Mecanoscrit del segon origen» de Manuel de Pedrolo, la plataforma no haurà considerat que valgués la pena ni fer-ne una versió catalana ni afegir-hi el sobretitulat en català, com a mal menor.

Però la mala consciència es veu que plana per sota perquè enmig dels diàlegs —una moda que no és única d'aquesta minisèrie i que no fa res més sinó posar a la pràctica la diglòssia moderna— alguns dels personatges deixen anar ara una paraula en català, ara una altra, o alguna petita frase perquè es noti què són i d'on són. Deixarem de banda la moralitat de les banderes de festa de barri comprades al basar xinès —per cert, el xinès en qüestió sí que parla en català!— i el recosit del drap de l'espanyola amb el drap de la catalana perquè, com fan dir a un dels personatges: "No sóc nascuda a Catalunya, però sóc una mica catalana i també sóc una mica espanyola". A Filmin, ha passat una cosa similar amb la minisèrie de producció pròpia «Autodefensa» (10 episodis de 15 minuts, creació de Berta Prieto, Belén Arenys i Miguel Ángel Blanca): aquí la diglòssia és més folklòrico-religiosa perquè tots els diàlegs són en espanyol i, de cop i volta, s'hi entona el «Virolai» i «Baixant de la font del gat». Anem millorant! Sort de la concòrdia que promociona aquell!

El que és summament ridícul i contraproduent pe a qualsevol llengua és aquesta llicència d'escadusser bilingüisme amb paraules soltes o frases curtes de la llengua minoritzada. Per als espectadors catalans, la intenció es pot entendre perquè s'hi està malauradament acostumat, ¿però quin misatge subliminal està donant Movistar als espectadors espanyols? ¿A Catalunya tothom parla en castellà i entremig diuen sense solta ni volta, "adéu", "ja ens veurem" o algun renec deixat anar espontàniament? ¿És aquesta la manera de donar a conèixer la pluralitat lingüística del mercat en el qual treballen i es guanyen la vida plataformes gegantines com Movistar? I davant d'un disbarat de criteri lingüistic com aquest, calla tothom: l'equip de rodatge, la direcció, els guionistes, els intèrprets, els productors... ¿Qui gosa mossegar la mà de qui dona el pinso?

A Movistar Plus, li deu semblar que deixar anar mitja dotzena de paraules en català enmig d'un diàleg ja compleix el barem establert de normalització lingüística. O potser es basen en el que també passa en el Servei d'Atenció al Client de la companyia, el famós 1004 que, quan et responen, et donen l'opció de triar la llengua amb què vols ser atès (“polsi 2 si vol ser atès en català”) i quan l'has polsat, la sintonia de rigor et diu amablement que en aquell moment no hi ha cap operador disponible en la teva llengua i et passen a la llengua pàtria.

Potser a la llarga, a la plataforma Movisvar Plus passarà el mateix: es triarà la sèrie, la pel·lícula o el documental, es dirà que cliquis aquí o allà si la vols veure en V.O.C. o en V.O.S.C. i, quan ho facis, la senyoreta Movistar et dirà tendrament: «Ho sentim, en aquest moment no hi ha cap doblador disponible ni cap transcriptor de sobretitulat en la seva llengua». Els camins de la diglòssia moderna, com els del senyor, són inescrutables.





Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |