«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 256 - Març 2023

Escriure la història cantant amb la partitura recomanada
Ni des de la seva fundació l'any 1937, com a continuació de l'Agrupació d'Escriptors Catalans que s'havia fundat un any abans, la Institució de les Lletres Catalanes, impulsada i inventada per Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, recuperada el 1987, després de l'etapa negra de la Dictadura franquista, per iniciativa novament dels escriptors catalans, i convertida en un ens autònom del Parlament de Catalunya, no havia estat donada a conèixer tant com ho ha estat des que va esclatar el cas de Laura Borràs, provocats de carambola arran d'una altra investigació, i que va portar a descobrir el que tothom ja sap que es feia, es fa i es farà a l'administració: el fraccionament de diversos contractes per evitar la feixuga càrrega burocràtica.

A hores d'ara, pocs catalans desconeixen que existeix un organisme anomenat Institució de les Lletres Catalanes (alguns l'anomenen ‘Institut” perquè els deu sembla més pròxim) i pocs catalans són el que no n'han sentit a parlar arran dels anys del prejudici a què es va sotmetre qui en va ser directora des del 2013 al 2018 i, sobretot el 2023, com a conseqüència de la sentència del Tribunal Superior de Justícia espanyol a Catalunya que condemna l'expresidenta del Parlament de Catalunya, exconsellera de Cultura i exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes a 4 anys 6 mesos i 1 dia de presó —que el govern espanyol pot indultar si li ve de gust a partir de la contradictòria petició dels magistrats—, a més de 13 anys d'inhabilitació per a càrrecs públics i el pagament de 35.000 euros de multa. Tot plegat per un acte tan “criminal” com el de fraccionar durant tres exercicis diferents uns contractes per elaborar els continguts digitals de la Institució de les Lletres Catalanes —amb conceptes diferents i programes diferents—, sense passar per concurs públic.

El que ha traït Laura Borràs ha estat el seu nivell de zel per fer la feina ben feta —tant la que té com la que no té fronteres— i fer-la ràpid, eficaç i divulgativa. A Laura Borràs li ha passat el que els passa a tots aquells que han topat amb el mur d'acer de la política venint d'un món que no entén de politiqueries —el seu era el de la Universitat— i que no s'avé al funcionament d'una maquinària tan rovellada com la de la burocràcia. Per a Laura Borràs, que era present en diversos actes al dia de diferents poblacions a la vegada, tant quan exercicia de directora de la Institució de les Lletres Catalanes com de consellera de Cultura, el més important al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes era fer feina i no que semblés que es feia feina. Aquest és un do que es troba poques vegades i que és més que escàs en el sector de l'administració pública.

El zel professional de Laura Borràs li ha costat, de moment, mitja vida d'inhabilitació professional pública que li impedeix, per exemple, tornar a la universitat on treballava. La “depuració”, en clau moderna, té moltes cares. Aquesta n'és una. La “depuració” mediàtica només en té una, de cara: la rematada a punyalades del que, els polítics primer i els jutges després, han fet embastant-los la feina perquè ells la brodessin. Mentrestant, no s'ha sentit ningú, ni dels polítics, ni dels jutges, ni de la premsa, que hagi obert la via per fer transparents tots aquells contractes fragmentats que s'han fet, es fan i es faran en tots i cadascun dels despatxos institucionals. El cas és que, com que no tindran darrere un col·laborador vinculat amb el món de la drogoaddicció, serà menys atractiu de posar-hi cullerada. I la conclusió banal és senzilla: un desafortunat gag musical del «Polònia» que, sota la butlla de l'humor presumptament avalat per la censura de les directrius de TV3, cantava a tots els espectadors, que probablement potser encara no sabien el que ha estat, és i serà la Institució de les Lletres Catalanes, que qui en va ser directora uns anys va fer una “pàgina web” per 350.000 € amb un “amic drogoaddicte traficant de haixix". I tan amples. Així s'escriu la història, sobretot quan els de dalt volen que canti amb la seva partitura.







Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |