«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 258 - Maig 2023

Els “Dolores” de la “Juana”
Hi deu haver poques persones que en una entrevista provoquin que l'entrevistador digui en un moment donat: “Si tot ho fem cagat i pixat...!”. Això li ha passat al periodista i presentador del programa 3/24 de la Televisió Catalana amb l'entrevista a tocar de la mitjanit amb l'actriu, dramaturga, performer i poeta Juana Dolores (El Prat de Llobregat, 1992). I el clip de 17 minuts i 15 segons ha superat l'impacte que ja va tenir el mateix periodista amb l'escriptora Montse Barderi, amb l'atac de riure entre ella i el mateix Grasset que va donar la volta a les xarxes en vuitanta dies.

Juana Dolores és una actriu i poeta que ha trobat el filó de la provocació —que tant li convé sempre en una cultura basada en la comoditat— i li ha sortit bé. Però això no vol dir que els seus llibres de poesia —l'últim és «Rèquiem català»— ni els seus espectacles que tenen l'etiqueta d'alternatius congreguin més públic del que tindria sense la provocació.

Com que l'entrevista —íntegra en el clip al peu d'aquesta circular— va tenir lloc el dilluns posterior a les eleccions municipals del 28-M amb la castanya que s'ha emportat la diversitat de l'esquerra de tots els colors, Juana Dolores es va despatxar a gust, encesa, sobretot, pel que havia escoltat des del camerino amb la tertúlia dels col·laboradors que havien participat en l'anàlisi de la jornada, entre els quals hi havia l'exeditora i exdirectora de l'Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, i actualment responsable de comunicació i gestió de la Llibreria Ona, que és una de les que va rebre primer, qui sap per alguna revenja editorial relacionada amb les polèmiques habituals entre editors i autors.

Juana Dolores, defensant una pretesa classe social que ella vincula exclusivament amb l'esquerra, va disparar dards en totes direccions: contra TV3 —com un Rivera, una Arrimadas, un Carrizosa, una Grau o un Garriga de torn—, sobretot, perquè, segons ella, és una televisió pública que valida Junts per Catalunya i Xavier Trias —una apreciació sense fonament esclar—, va insultar el nou alcalde de Barcelona, tractant-lo de vell xaruc de la vella Convergència, va vilipendiar els professionals de TV3, la direcció de la casa i la colla de vells que diu que la dirigeixen, els sous que cobraven tots plegat —inclòs el del mateix Grasset— i la falta de llibertat en les opinions i la lectura que es feia a TV3 de la situació política i social —quina sort que les altres cadenes públiques i privades espanyoles són tot el contrari! No li va fer res de dir que tant de bo caigués un meteorit a la llibreria Ona i ho enfonsés tot i va plànyer subtilment també l'alcadessa Ada Colau víctima d'una campanya sense burxar en les ferides de l'esquerra que és el que l'havia fet perdre.

La performance no gens improvisada va acabar amb la lectura per la pròpia Juana Dolores d'un poema força llarg del llibre que teòricament havia vingut a presentar a cal Grasset. Es va quedar encara més ampla amb el seu pamflet. Només li va faltar embolcallar-se d'una bandera catalana, com en algun del seus espectacles i, superant la Ciciolina de l'Àngel Casas Xou del segle passat, ensenyar el parrús, com ja fa en el seu muntatge «Massa diva per a un moviment assembleari». Aleshores sí que Xavier Grasset potser s'hauria desfet el nus de la corbata, que diu que porta perquè està “grasset”, no per tancar el programa amb una certa informalitat sinó per penjar-se en una de les girafes dels focus del plató.







Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |