«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 265 - Desembre 2023

Avui no es fia, demà sí
L'any de la sequera del segle s'acaba amb la incertesa del que passarà amb la situació financera del Grup Enciclopèdia i amb l'ERO anunciat d'un altre grup editorial dels grans com Vicens Vives. Són dues columnes vertebrals de l'edició catalana dels últims cinquanta anys. Tant a Enciclopèdia com a Vicens Vives els ERO's amenacen una part de la plantilla. I en el cas d'Enciclopèdia, no només això sinó el daltabaix d'una venda de marques del grup o del grup sencer per fusió amb un altre gegant de l'edició que, en aquest cas, ja no tindria origen ni gerència estrictament catalana.

De moment, el Grup Enciclopèdia ja ha venut la seu editorial del carrer Josep Pla de Barcelona al grup de supermercats BonPreu i els rumors sobre el fet que deixi anar llast per controlar el deute que arrossega no s'aturen. Vicens Vives, per la seva banda, pretén alliberar-se d'un quart de la seva plantilla, uns 82 empleats de diferents seccions, la majoria establerts a Catalunya.

Mentre aquest parell de males notícies sortien a la llum, la Nit de l'Edició celebrada en un acte més que auster al Teatre Goya, treia pit amb un balanç que considera triomfal per l'augment, diuen, d'un 3,5% de les vendes en relació a l'any anterior i, com deien els responsables del Parlament europeu, abans i després del 2017 quan a Catalunya els carrers bullien per la llibertat a cops de porra davant les urnes, els casos de Vicens Vives i Enciclopèdia són també un "afer intern" de cada grup.

Ni piu, esclar, del nyap que encara cueja de la distribuïdora editorial que va sorgir del grup Enciclopèdia i que ha deixat moltes editorials petites gairebé a límit del tancament amb el magatzem de palets col·lapsat durant mesos i l'excusa del sistema informàtic.

Ni piu tampoc sobre els col·lectius d'escriptors, traductors, il·lustradors, correctors i altres subsectors de l'edició —tots tenen una associació que poc o molt els representa— que arrosseguen un deute per la seva feina i que reben com a resposta a la finestreta que hi tornin un altre dia.

Tot plegat fa pensar en aquell cartell mai vist enlloc, però que ha promogut des de sempre una de les dites populars més esteses quan es tracta de rascar-se la butxaca: «Avui no es fia, demà sí.» I així, anar tirant, que la pasta de paper, com la palla, va cara.

Un bon moment per recordar com va néixer i va patir la Gran Enciclopèdia Catalana, la dels lloms verds que dormiten en milers i milers de prestatgeries de les llars catalanes perquè, amb la digitalització enciclopèdica, no les volen ni als Encants, i que van servir almenys perquè durant mig segle es fes robust un grup editorial, hereu dels qui van posar les primeres pedres perquè la literatura catalana no caigués en el pou de l'oblit.


En guàrdia. Enric Calpena. Capítol 1013. Els anys seixanta del segle XX, aprofitant les petites escletxes que oferia la dictadura, a Catalunya van sorgir diverses iniciatives culturals pensades més en clau de resistència i construcció nacional que no pas de viabilitat financera. Sens dubte, tot i els molts entrebancs que va haver de superar, la redacció i publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana, entre el 1969 i el 1980, va suposar un gran pas en aquesta direcció. Els característics volums de color verd fosc van acabar arribant a milers de llars i escoles, normalitzant el fet de poder accedir a totes les branques del saber en català.



Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |