«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 267 - Febrer 2024

No censureu les mainaderes!
No és la primera vegada que passa. La censura sempre ha sobrevolat la literatura adreçada als infants i joves. No només des dels gurus editorials sinó des d'organismes que la lectura d'aquest àmbit és una de les seves últimes preocupacions. Alguns dels contes recollits pels germans Grimm ja van ser prohibits per contenir excessiva violència o per connotacions antisemítiques. Novel·les com «Charlie i la fàbrica de xocolata» o «James i el préssec gegant»,de Roald Dahl, van ser prohibides acusades d'encoratjar el consum de drogues i la violència. El clàssic «Alícia al País de les Meravelles», de Lewis Carroll, va ser prohibit el 1931 a la Xina perquè es va considerar que era inadmissible considerar animals i humans al mateix nivell. Les novel·les de la sèrie de Harry Potter, de J.K. Rowling, van topar amb les censures de països com l'Aràbia Saudita i fins i tot els Estats Units i el Canadà, per la seva vinculació amb la bruixeria o per veure en Harry Potter la reencarnació de Llucifer. I així podríem continuar... Ara, al Regne Unit, li ha tocat el torn a «Mary Poppins», sí, la mainadera del paraigua volador. I tot perquè la novel·la de l'escriptora Pamela Lyndon Travers hi titlla d'«hotentots» unes criatures que van brutes com el carbó!

Doncs, això: la Junta Britànica de Classificació de Pel·lícules (BBFC) ha elevat la qualificació d'edat del film «Mary Poppins», seixanta anys després de la seva estrena i de la popularitat guanyada per moltes generacions des d'aleshores. Ara, segons la Junta, «Mary Poppins» ja no es considera un film apte per a tots els públics, almenys al Regne Unit, perquè la Junta al·lega que conté termes despectius i els infants no l'haurien de mirar sols.

¿I quins són aquests termes que fan que la pel·lícula passi d'apta a discriminatòria? Doncs, senzillament perquè hi apareix, com dèiem, el qualificatiu "hotentot", un nom considerat despectiu que els colons holandesos van posar als khoikhoi, uns grups ètnics de pastors nòmades que formaven part dels primers habitants del sud d'Àfrica.

«Hotentots» ha estat un terme utilitzat habitualment pels europeus que ara, a cop de decret, passa a ser racista. A «Mary Poppins», l'almirall Boom el fa servir dues vegades: primer quan parla d'unes persones que no es veuen a la pantalla i, després, quan es refereix als infants del film que tenen les cares enfosquides per la brutícia. Per tot això, la Junta anglesa veu preocupant que s'exposi els infants a un llenguatge que pot esdevenir racista si no hi ha una explicació adequada dels pares o tutors.

No cal dir que, la censura encoberta —tan habitual en aquest primer quart de segle XXI per diverses raons— afecta una de les mainaderes més populars de l'imaginari infantil i que la clatellada comença per la versió cinematogràfica però, de rebot, pot acabar també esquitxant, per complex editorial, les versions originals literàries.

La versió cinematogràfica de «Mary Poppins», a més dels musicals que es van fer, es basa en una sèrie de Pamela Lyndon Travers, pseudònim de Helen Lyndon Goff, nascuda a Maryborough, Queensland, Austràlia, el 1899 i que va morir a Londres, on residia, el 1996. La coneguda P.L.Travers va començar a escriure «Mary Poppins» el 1934, en plena situació convulsa per vagues obreres al món occidental. Aquí, va ser la centenària Editorial Joventut la que en va traduir quatre títols, tot i que la sèrie consta de l'original i cinc seqüeles. Joventut ho va fer amb les il·lustracions originals de Mary Shepard. Dos títols van aparèixer els anys 1943 i 1944, i dos més, els anys 1963 i 1964, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula.

L'autora de «Mary Poppins» va fer les cinc seqüeles espaiades en el temps fins al 1988. Walt Disney en va adaptar la primera versió cinematogràfica el 1964. I com que el personatge de Mary Poppins, a la pel·lícula, no és ben bé com el descriu l'autora en el literari, Pamela Lyndon Travers es va negar a donar l'autorització per a les posteriors seqüeles.

El personatge de Mary Poppins, una de les icones de ficció per als infants de l'últim mig segle, va ser interpretat el 1964 a la pantalla per l'actriu Julie Andrews a qui, la censura, de moment, sembla que no l'afecta i la continua deixant volar amb el seu paraigua màgic... mentre no digui res i es mossegui la llengua a l'hora de parlar dels “hotentots”, esclar.





Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |