«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 270 - Maig 2024

Aquí PAU... i després glòria
El col·lectiu Pere Quart és un dels que ha aixecat la veu contra la supressió de les lectures obligatòries de literatura catalana a batxillerat i treure-la del temari de les PAU (Proves d'Accés Universitari) el 2025. Els Peres Quarts fan una crida a a la insubmissió del professorat perquè no facin cas de la norma sorgida del Consell Interuniversitari amb la conxorxa del departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i mantinguin la literatura entre l'alumnat aspirant a aquestes proves.

Com que des que s'ha fet pública la nova idea il·luminada dels experts acadèmics han caigut llamps i trons des de totes bandes, el departament d'Educació ha corregut a treure el paraigua i a activar el parallamps dient que la lectura continuarà sent obligatòria —oidò!— però que el que es faria és que cada centre tingués la llibertat per decidir com ho vol fer —oidà!—, que és com dir: «¿Quina falta fa que arribin els PP's i els Vox's si ja hi som nosaltres?»

La controvertida mesura ja feia temps que corria per damunt de les taules, però no s'atrevia a posar el cascavell al gat, o millor dit, a la literatura catalana. Fins ara. Potser pensant que la concurrència ja estava prou atabalada amb el final de curs, les aules saturades, el personal sota mínims i amb el cap posat als sobres de les eleccions permanents a què els mateixos il·luminats han sotmès el poble ras.

I això que un manifest amb prop de mil adhesions, la majoria de les quals de docents en actiu, impulsat pel mateix col·lectiu Pere Quart, volia fer de mur de contenció, tant com els crits d’alerta de les associacions d’escriptors, dels editors i dels llibreters, les protestes dels departaments de filologia catalana d’algunes universitats, sense comptar amb els polèmics resultats dels informes PISA. Ni tot això ni reunions sectorials amb el departament on s'advertia de la gravetat de la decisió si es tirava endavant, han servit per evitar que la literatura catalana —que hauria de ser inclosa per autoestima i no per obligació— desaparegui de l'anomenada “selectivitat” el 2025.

Al departament d'Educació, però, totes els ponen ni que estiguin a les portes d'un altre canvi de consellera o conseller, arran dels resultats electorals del 12-M. I com que totes les ponen, al·leguen que fins ara, l’alumnat de batxillerat havia de fer unes lectures obligatòries concretes a les assignatures comunes de llengua catalana i castellana. Però com es va anunciar l’any passat, les PAU del 2024 seran les últimes que avaluaran aquest model, després d’una pròrroga. Ara, amb el nou currículum competencial, cada centre —diiuen— treballarà l’educació literària amb les lectures que consideri. I ho compensen amb la redacció de propostes sobre lectura guiada i itineraris literaris. Per tant, de tot plegat es dedueix que —si res no canvia ni que canviï la conselleria— no hi haurà una llista de lectures concretes obligatòries, però l’alumnat de batxillerat haurà de fer diverses lectures per a consolidar les competències i els sabers necessaris, a proposta del centre.

Educació no afluixa: la lectura a batxillerat continua essent obligatòria —afirma—, tant a les matèries comunes (que no tenen llista concreta) com a les de modalitat (que sí que en tenen). En conseqüència, el departament d’Educació i el Consell Interuniversitari han acordat que les PAU del 2025 i les posteriors avaluïn la competència literària amb preguntes sobre tòpics, gènere i recursos literaris, basades en fragments que no seran necessàriament els mateixos que hauran llegit els alumnes, però que els serviran per a connectar amb els sabers apresos i les lectures fetes durant l’etapa, tot avaluant el judici crític i la comprensió lectora.

Els experts contraataquen i diuen que si s’analitza bé què implica aquesta directriu del departament, és passar, novament, la pilota a cada centre, en aquest cas, en un tema tan sensible com el de les lectures de batxillerat de les àrees comunes. ¿I què vol dir, això, a la pràctica? Doncs que cada centre treballarà lliurement, a partir de les propostes del departament, com explica la literatura catalana en el conjunt de l’assignatura de llengua i literatura catalana, que, recordem-ho, ocupa únicament dues hores setmanals dels estudis dels alumnes.

Per tant, deixa a les mans de cada centre la possibilitat que els alumnes llegeixin una novel·la, un poemari o una obra de teatre sencers o no, i quins, sempre dins el cànon de la literatura catalana. Segons el departament, sí que serà obligatori que es llegeixin dos llibres l’any, però no hi haurà cap prova específica que determini si s’han llegit o no, i tampoc una prova que faci homologable la prova a tots els centres educatius per igual.

Els Peres Quarts recorden que se suprimeixen les dues lectures obligatòries de llengua catalana i tot el treball de contextualització i marc històric que es feia al batxillerat. Si a això, s'hi suma que només es fan dues hores de l’assignatura, i el professorat és més de llengua que no pas de literatura, implica que a la pràctica, i amb aquesta llibertat dels centres, la literatura queda bandejada.

El departament d'Educació diu que ara tampoc no hi ha cap mecanisme que garanteixi que els alumnes hagin llegit els dos llibres que entren a les proves d’accés, i que això no és ensenyar literatura catalana, sinó que s’ha de despertar l’interès dels alumnes envers els autors o autores. Els docents, als quals se'ls ha exigit durant anys panys l'oro i el moro sobre llengua i literatura catalanes per obtenir una plaça— tornen a contraatacar dient que és impossible generar interès per una matèria que no pots fer conèixer ni pots explicar i que l’interès apareix quan hi ha temps per explicar les virtuts de la literatura catalana.

Tot i que pot semblar un estira i arronsa gremial entre els professionals de l'ensenyament i els polítics de torn del sector, el fet és que la notícia va més enllà del gremi i per això ha aixecat la indignació a les xarxes que es podria resumir així: si suprimeixes la literatura i vas baixant el nivell, la gent que no té possibilitats econòmiques ni interessos culturals es quedarà amb aquest llistó més baix, mentre que la gent amb recursos i interessos trobarà camins, maneres per a superar aquestes llacunes, i això, novament, generarà desigualtat.

I per reblar el clau, el col·lectiu Pere Quart recorda que la supressió de les lectures obligatòries al batxillerat entra en una contradicció flagrant amb el Pla Nacional del Llibre i la Lectura impulsat pels departaments de Cultura i d’Educació alhora amb una mesura que el contradiu quan el Pla pretén valorar la tradició catalana i donar-la a conèixer.

Tot plegat ve de lluny, quan es va decidir la unificació de les assignatures de llengua i literatura en una de sola. Des d'aleshores, hi ha hagut un clam constant perquè es tornin a diferenciar. El motiu és clar: si el professorat que imparteix la matèria és més de llengua que de literatura, la literatura queda arraconada. I, com sempre, vinga a estendre llençols sense adonar-se del que es perd en cada bugada.





Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |