«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent
Circular Informativa núm. 272 - Juliol 2024
La clau de la caixa i el pany canviat
La investidura del candidat nacionalista espanyol Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat de Catalunya, gràcies a la concessió triomfalista de la meitat (53,5%) dels militants d'Esquerra Republicana i la puntilla del Jovent d'Esquerra amb el vot de gràcia, ha generat més controvèrsies de les que els mateixos protagonistes potser s'esperaven.
Impulsats i acomboiats pels sectors més conservadors (campanya orquestrada publicitàriament per La Vanguardia, reforçada per l'empresariat català, driblat pel nacionalisme socialista espanyol i raspallat per una part de l'espanyolisme catalanista), els dividits i avergonyits responsables d'Esquerra Republicana pel reprovable afer dels cartells de l'Alzheimer i els germans Maragall, han justificat la decisió d'investir qui van dir que no investirien mai —en campanya electoral, les mentides mai han fet caure les dentetes de ningú— amb la publicació d'un presumpte pacte de 25 folis, el contingut del qual, a l'altra costat, ningú ha dit que era el que havien acordat i, molt menys, que és el que pensaven fer.
L'afany de no perdre notorietat, la por a unes noves eleccions el mes d'octubre i el perill d'estimbar-s'hi en picat, el manteniment d'altres xucladores a través de pactes ja fets en ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres organismes on actuen com a cadellets dels nacionalistes socialistes espanyols i la ingènua esperança que, si els socialistes es porten bé, algun dia els esquerrans potser podrien reeditar el vell i oblidat tripartit amb la recuperació d'algunes cadires i poltrones com les que ja cobegen salivant els comuns, han fet que Esquerra Republicana hagi preferit escollir un boig conegut que no pas un savi per conèixer.
El boig conegut, diuen, els ha promès la clau de la caixa —de la boca seva, la del boig, això no ha sortit mai—, ni que ningú no hagi dit qui guardarà la clau i, quan l'obrin, la caixa, quants doblers dels que hi trobin serviran per anar a parar al famós sac anomenat pomposament "solidari" —com si fos l'únic objectiu— perquè, en les últimes hores, el terme “espoli” ha desaparegut del mapa.
Amb aquesta operació de pacte a contracor i els esgarips del nacionalisme espanyol —el nacionalisme espanyol socialista sobretot—, s'ha evidenciat una vegada més que el Regne d'Espanya sap molt bé com esprémer la mamella catalana per sobreviure i com aquesta mamella deixaria de rajar si no tingués els aspersors —la clau de la caixa— per continuar sobrevivint.
Ben aviat es constatarà cap on porta un pacte tan enverinat com el que ha subscrit Esquerra Republicana: sota la presumpta promesa de tenir la clau de la caixa no han pensat que, mentre ells en van a fer còpies a cal serraller, els altres els hauran canviat el pany. I ja se sap com és la llei: pany okupat, no hi ha cap serraller que el pugui esberlar, tenint en compte que el Gremi de Serrallers porta sempre la toga posada com una granota de fer feines.
Text íntegre del preacord entre Esquerra Republicana i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC.PSOE)
Comunicat del president Carles Puigdemont des de l'exili arran del seu retorn com a diputat del Parlament de Catalunya.
Comunicat d'Òmnium Cultural sobre el moment polític arran del gir sobiranista.
Circulars anteriors
|
Condicions per formar part del Fòrum
|
|
Alta de subscripció gratuïta
|
Modificacions subscripció
|
Baixes subscripció
|
|
Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments
|
|
Portaveu del Fòrum
|
