«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 273 - Agost 2024

Un pensament de sal, un pessic de pebre
Aquest és un títol que capitalitza el recull dels últims articles periodístics de l'escriptora Montserrat Roig, abans que la plaga del càncer se l'emportés massa jove. Aquest és també el títol que sintetitza un dels fets més impactants que han escalfat encara més les altes temperatures —fidels al canvi climàtic— del mes d'agost.

El pas fugaç —després de set anys d'exili amb seu a Waterloo— del president Carles Puigdemont pel passeig Lluís Companys de Barcelona, amb la primera intenció d'arribar, almenys, fins a la portalada fortificada del Parc de la Ciutadella, per poder accedir a la sessió d'investidura del Parlament de Catalunya del 8 d'agost i la posterior desaparició per les bambolines de l'escenari és una acció que, anécdotica o no, passarà a la història.

Mentre hauria d'haver entrat en vigor la llei d'amnistia de l'Estat espanyol, sense restriccions, per a tots els centenars de catalans que es van comprometre amb el referèndum de l'1 d'Octubre del 2017, un búnquer de jutges espanyols —més aviat ultraespanyolistes— estan retenint aquesta amnistia al congelador amb excuses de mal pagador per mirar de no aplicar-la, almenys, de manera immediata.

Una de les persones afectades és el president Carles Puigdemont, ara exdiputat del Parlament europeu i elegit diputat i cap de l'oposició del Parlament de Catalunya, després que la pretesa militància d'Esquerra Republicana de Catalunya ha decidit donar el suport al partit nacionalista espanyol del PSC i el seu cap, Salvador Illa, lligat amb un arnès de seguretat amb el PSOE del president Pedro Sánchez que resisteix els embats ultranacionalistes i nacionalistes espanyols per la seva oportunista i inevitable concessió a favor dels indults dels empresonats de l'1 d'Octubre i l'aprovació de la llei d'amnistia que ha de deixar qualsevol polític o ciutada amb càrrecs, per la seva veta a favor de la independència de Catalunya, amb la llibertat que li correspon.

Caiguts i revocata per falta de proves consistens tots els pitjors càrrecs inventats pel Suprem espanyol —sedició, terrorisme...— contra el president Carles Puigdemont, només quedava l'argument fantasiós de la “malversació greu” pel qual, qui va ser president de la Generalitat de Catalunya destituït per l'article155 espanyol —amb el suport socialista inclòs— arrossega encara una ordre de detenció —només efectiva en territori espanyol perquè a la resta d'Europa no se la creuen— per poder, finalment, fer-se la foto de safari amb el peu damunt la testa i el fusell triomfador.

Però el president Carles Puigdemont —que semblava que tenia clar que es deixaria caure pel Parlament de Catalunya per assistir a la sessió d'investidura i que, ha explicat posteriorment que va decidir no arribar-hi un cop comprovat el desplegament policial per deternir-lo ipso facto— ha protagonitzat una de les riotes per a la justícia espanyola que més els costarà de pair després que el Mossos d'Esquadra, en el seu paper de policia judicial sisplau per força no van poder detenir el president que, amb una perspicàcia que qualsevol dia, quan passi tot, serà interessant de conèixer amb detall, va aconseguir trampejar tot el desplegament policial d'uniforme i de paisà, a més dels secrets d'altres policies espanyoles i la guàrdia civil entre les prop de cinc mil persones que el van rebre al Passeig Lluís Companys.

A l'habitual ensopiment del mes d'agost, cal admetre que el que uns consideren d'acte heroic i d'altres una bufonada —es veurà al final qui té més raó— s'ha imposat l'acció puigdemontiana talment com si un heroi del segle XVIII contra els borbons hagués aterrat en ple segle XXI. Les llegendes es fabriquen amb el pas del temps. I els contrastos entre aquestes llegendes, també.

A la imatge, per exemple, d'un escamot de la guàrdia civil del 1936 a Barcelona, comandat pel general Antonio Escobar Huerta, pujant per Via Laietana fins a l'antiga seu de comissaria general d'ordre públic, situada a la que seria després la tenebrosa Laietana, on hi havia el president Lluís Companys, en les primeres hores del cop d'estat militar del 18 de juliol, quadrant-se davant del president de la Generalitat de Catalunya i posant-se al costat de la República, cal contrastar la de tota la cúpula dels Mossos d'Esquadra, comandats pel comissari en cap Eduard Sallent i rematats després pel conseller d'Interior en funcions, Joan Ignasi Elena, d'Esquerra Republicana, muntant una persecució humiliant a peu coixet darrere del cotxe blanc amb cadira de rodes al copilot en el qual es feia fonedís, diuen, el president Puigdemont, muntant després una Operació Gàbia, només prevista en casos d'alerta màxima, i enfrontant-se als concentrts que pretenien saltar la barrera del Parc de la Ciutadella, tancat i barrat, amb salves sense previ avís de gas pebre.

I aquí és on pren sentit el títol de l'agost: un pensament de sal, un pessic de pebre. Un pensament de sal, el que va deixar el president Carles Puigdemont amb el seu breu discurs sobre tots aquells que ja respiraven tranquils perquè —d'una manera o altra, sisplau per força o volgudament— seria detingut i segurament empresonat per un temps incert, malgrat el suport de la llei d'amnistia. I un pessic de pebre, sobre els acalorats i ciutadans de bona fe d'edat mitjana i avançada, que van anar a rebre el president de l'exili després de set anys de persecució, repressió i joc brut dels poders ultres i postfeixistes de l'Estat espanyol. Un pensament de sal, un pessic de pebre: pols d'espècies prou picants perquè la tardor no sigui gaire endolcida.


L'any 1848, a França, una epidèmia coneguda com la de «L'an pèbre» pels grans semblants al pebre, va assolar la indústria del cuc de seda, molt important aleshores a Avinyó i Marsella. La catàstrofe econòmica va deixar empremta.

El president Carles Puigdemont justifica en un vídeo des de Waterloo l'objectiu de la seva acció del 8 d'agost i la fugaç entrada a Catalunya amb la seva tornada a l'exili.

L'opinió pública es qüestiona el paper d'Esquerra Republicana, com aquest comentari de «Paraula de Rahola»





Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |