«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 275 - Octubre 2024

Codonys, codonys collia la tia Maria

Els fruits són tan saborosos que a alguns els regalima el suc barbeta avalla quan els cruspeixen sense pietat. Fa unes setmanes, un diari català va rebre un centenar de pàgines amb pseudònim ironitzant sobre l'edició crítica en curs de les obres completes del poeta Josep Carner, sí aquell senyor que té una placa a l'entrada del nou aulari de la Universtat de Barcelona potser per despistar els que busquen el carrer Aribau. La circulació, a vegades, sembla un poema que no rima.

Resulta que el misteriós pamflet satíric que van rebre a la redacció del diari dea pestes de qui s'encarrega de l'esmentada edició critica de l'anomenat Príncep dels Poetes. I l'enfilen per aquí: «L'omnipotent En Jaume Coll Llinàs, / catedràtic emèrit de la UB, / marmessor d'un llegat podrint-se al ras, / ens ha creat la Càtedra Carner, / on, com a introductor que és, perspicaç, / de la ciència ecdòtica al terrer, / ensenya a porgar el text, amb fi sedàs, / d'alumnes diligents a un bell planter".

Com un vers del mateix Carner, l'autor apòcrif, que es fa dir Norbert Planagumà i Mieres, una marca que sembla que aplega quatre autors que no gosen treure la cara tot i que al·leguen en una presentació que si es mantenen anònims “és més aviat per raó de comoditat, perquè de moment ens estimem més viure mal acompanyats que residir en una garjola. Ni certes veritats es poden proclamar impunement ni nosaltres tenim la vocació de passar a la història com a herois”.

Una trentena llarga de poemes satírics en un centenar de pàgines es despatxen a gust contra l'actual marmessor del llegat de l'autor d'«Els fruits saborosos» setmanes abans que arribés a les llibreries el segon volum de l'edició crítica de l'obra de Carner, que recull gairebé un miler de poemes poc o gens coneguts de l'escriptor català, nascut a Barcelona el 1884 i mort a Brussel·les el 1970, pocs dies després que hagués trepitjat per primera vegada des de l'exili terra catalana.

El marmessor de l'obra de Carner, que té previst jubilar-se aquest any de la Universitat de Barcelona, de la qual és catedràtic emèrit, explicava que per enllestir el segon volum de l'obra completa —que té unes 1.400 pàgines— havia buidat més de cinc-centes publicacions de diaris, revistes i certàmens litraris on Josep Carner hi era present. També havia localitzat poemes enviats a amics i inèdits fins ara. El marmessor assegura que Josep Carner va escriure, com a mínim, 18.000 poesies. Admet que la feina ha estat lenta, però defensa que més val lenta i ben feta que ràpida i feta un nyap.

El pamflet —la història de la literatura n'és plena aquí i a fora— imita l'estil de Carner i s'acosta a un altre intent de remoure les arrels de la literatura catalana, el cèlebre «Les flors del mall», del col·lectiu Carles Bau de Laire que va aparèixer i desaparèixer a la dècada dels anys vuitanta del segle passat i que un traductor com Salvador Oliva ha confessat recentment que havia nascut en un sopar d'amics que feien habitualment al voltant de la colla de Quaderns Crema de Jaume Vallcorba en els quals ell també participava.

¿D'aquí a uns anys, també hi haurà algú que s'atrevirà a desvelar qui hi ha darrere del pamflet i pseudònim Norbert Planagumà que en un dels seus apartats deixa el marmessor de Josep Carner com un “amo”, “buldog” o “macarró” que té “morta” l'obra del Príncep dels Poetes? Potser quan acabi l'edició dels set volums que diu que ha de tenir l'obra completa del poeta —a aquest pas, probablement, ja sere al segle XXII— es farà la llum i algú, com ha fet ara Salvador Oliva, xiularà que els quatre que hi ha sota el pamflet actual, també s'ho passen pipa quan es troben en un dels sopars d'amics, qui sap si cruspint-se alguns d' «Els codonys tardorals» com els que el mateix Carner retratava en el seu poema d'«Els fruits saborosos» i que fa així:

Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa,

té una blancor molt gerda en tot el cos diví,

i corre, embriagada de tanta jovenesa,

i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.

Però ja saps com elles es tornen malgirbades

per fills i feines, o perquè no n’han tingut,

i amb cara tediosa caminen desmarxades

i són codonys, diries, el fruit més boterut.

I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat,

nosaltres rondinem, esgarriant les passes,

i flagel·lem el dia amb folles amenaces,

saturns a la memòria del goig mal escampat.

Llavores, el codony, que es féu vell en la branca,

dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

i si l’amorosim al caliu de la llar

i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.

Posat a perfilar la qüestió, també podeu escoltar aquí la veu de Josep Carner recitant dos dels seus poemes: «Cançó de vell» i «Siurana».

Circulars anteriors

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |