«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 277 - Desembre 2024

Càsting de presidents i presidentes
Cada dia de L'Home dels Nassos, que coincideix amb el 31 de desembre, l'últim dia de l'any, la majoria d'oficines gestores de les autonomies espanyoles ofereixen els missatges dels seus presidents o presidentes de torn. Només Catalunya —que vol ser singular ni que no l'hi deixin ser— se salta de fa anys l'hàbit i l'avança al dia de Sant Esteve —ho va instaurar el president Pere Aragonès i ho ha adoptat també el president Salvador Illa—, entre altres coses perquè el festiu de l'endemà de Nadal que té de propina Catalunya li permet la llicència, ni que aparegui l'endemà mateix del missatge del rei borbó, que els mitjans catalans públics no retransmeten —per marcar la diferència—, tot i que després no paren de parlar-ne fins a la sopa de galets.

Fent una repassada a vol de dron per cadascun dels disset governs autonòmics i els dos de les ciutats autònomes que regnen damunt la pell de brau, un s'adona que la cosa autònoma no ha pitjat encara el botó de la reclamada paritat. Tots aquests governs parlen sofisticadament d'igualtat, però no compleixen amb el que prediquen. Només algunes autonomies han tingut de tant en tant una presidenta al capdavant. D'altres, mai ni una. Com Catalunya, per exemple, on sembla que, des de Francesc Macià, si bé hi ha hagut candidates com a caps de llista, no han arribat a penjar-se la mítica medalla de l'Avi. Actualment, hi ha quatre dones presidentes de comunitats autònomes: a la Rioja, a les Illes, a Navarra i a Madrid.

Per això, la repassada als missatges —setze autonomies i dues ciutats autònomes amb un denominador comú: el dit a l'ull de Catalunya i una amb les gotes antisequedat per als ulls dels altres des de Catalunya— sembla més aviat un càsting, com aquell del famós gag del clausurat Tricicle per trobar qui farà millor el paper presidencial com a actor escollit.

Al refiló de tòpics, gestos assajats, frases calculades, impromperis dirigits a propulsió i reivindicacions per no perdre cap dels privilegis guanyats sense moure un dit en aquest regne de Taifes, s'hi afegeix la decoració ambiental, la més kitsch i la més barroca, el maquillatge, els retocs de perruqueria —alguns amb tint i tot al cabell!—, la il·luminació i el vestuari.

Els arguments escollits per cada aspirant al càsting són molt similars: els que posen el dit a l'ull de Catalunya volen posar també la mà a la caixa anomenada singular com ho vol fer el millor hereu. I els que no posen el dit a Catalunya, també. Per arrodonir el quadre, només faltaria, en cadascun dels missatges, que des d'una tauleta de control o des d'unes butaques d'un teatre, el director de càsting —si cal, el mateix rei borbó—, els interrompés a mig missatge cridant: «Gràssies, ja'l criderem! El sigüent!». I així fins al pròxim dia de l'Home dels Nassos de l'any que esclata autonòmicament i col·lectivament singular per a tothom.





Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |