«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 278 - Gener 2025

Els aranzels de Casa Orsola
Si una casa s'ha guanyat el protagonisme només començar el 2025 ha estat la Casa Orsola de l'Eixample Esquerra de Barelona, un edifici modernista en una cantonada cerdaniana privilegiada que fa tres anys va adquirir un grup inversor liderat teòricament per un empresari català i que s'ha convertit en el símbol de la lluita dels ciutadans que opten pel lloguer contra l'especulació i la trampa de la llei de l'habitatge que ha fomentat que molts pisos de lloguer afectats per la regulació de l´ìndex de la mensualitat fixada pel govern català hagin passat a ser pisos de temporada, és a dir, amb contractes que no arriben als dotze mesos i que permeten lloguers estratosfèrics que només es poden permetre les butxaques més adinerades que visiten Barcelona sota el paraigua de turisme de luxe.

D'un lloguer no revisat de 700 euros —es tracta d'un àtic de cinquana metres en un carrer cèntric de l'Eixample i d'un edifici modernista— la propietat en treu, en règim de temporada, tres vegades més. La llei de l'habitatge ha estat un fracàs a totes les capitals europees on s'ha intentat aplicar, ja sigui Berlín, París, Roma, Amsterdam, Brussel·les o Barcelona.

Les traves per augmentar els lloguers fomenten que els propeitaris abandonin el règim de lloguer i passin a la venda, amb la qual cosa desapareix una part important dels pisos de lliguer en una ciutat ja saturada o superocupada pel turisme com és Barcelona. La reforma de la llei, que vol en un futur certificar per a quin ús es recorre al lloguer de temporada (estudiant, feina temporal, congrés o altres motius similars) no farà res més sinó que es continuï fent la tramps un cop feta la llei.

Primer perquè ja s'ha admès, des del govern, que no hi ha un cos d'inspectors que sigui capaç de revisar els milers de lloguers que es fan a Barcelona i, després, perquè es farà gairebé impossible contrastar si la jutificació exposada s'adiu o no a la realitat.

La crisi de l'habitatge no ha fet res més sinó començar. Va esclatar amb la bombolla, que ha deixat en mans d'immobiliàries improvisades des de la banca aquells habitatges espoliats als que no van poder fer front a les hipoteques i que ara rendibilitzen per duplicat tornant-los a vendre, i ha continuat amb l'augment imparable dels lloguers fins a límits inassolibles per una societat que viu de pensions mínimes, sous baixos, feines precàries i un cost de vida a l'alça.

Mentrestant, un estudi recent diu que hi ha a l'Eixample de Barcelona una quarantena de Cases Orsola que es poden trobar amb la mateixa situació: un fons d'inversió que es nega a renovar contractes de tota la vida i que, a manera que va aconseguint buidar cadascun dels habitatges, els passa a lloguer de temporada o, dit d'una altra manera, a pis turístic encobert.

I això que l'habitatge no té aranzels, com els que l'home més perillós del món, Donald Trump, vol aplicar a qualsevol que es bellugui i es quedi sense sortir a la foto. Si Trump es vol fer amb Groenlàndia o el canal de Panamà, els petits “trumps” escampats per Barcelona es volen fer amb l'Eixample i els barcelonins de tota la vida que es veuen obligats a fugir de la ciutat i provocar amb la seva fugida l'efecte acordió: més demanda davant de l'escassa oferta fora de Barcelona i, en conseqüència, més augments de lloguer també fora de la metròpoli. Més aranzels, impossible.



Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |