«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 279 - Febrer 2025

Llàgrimes d'euro i mig
Els assalariats amb nòmina alta estan plorosos. Des d'aquest 2025, saben que se'ls aplica la quota de solidaritat que, teòricament, es transfereix a la guardiola de les pensions. L'anomenada quota de solidaritat s'aplica en les nòmines dels “treballadors” que superen els 59.000 euros bruts anuals, sí, 59.000 euros, no és que hi hagi un zero de més. I aquesta nova llei, sisplau per força, representa per a cada nòmina una rebaixa aproximada, atenció!, d'un euro i mig! ¿No és digne de consol un perceptor més de 59.000 euros anuals que es veu reduït el seu ingrès en un euro i mig mensual?

Aquesta nova llei, per culpa que la generació del baby-boom ja ha envellit i entra en l'estadi de la jubilació, fa que la quantitat mensual de les pensions cada vegada sigui més alta, entre altres coses perquè la del baby-boom també és la generació que ha tingut una etapa professional més llarga i més cotitzada. Per això, la caixa comuna de la SS fa el que pot cada mes per no deixar ningú sense cobrar —tot i que en una situació d'emergència podria, per exemple, eliminar una de les dues pagues extres perquè és un regal que no consta com a obligatori.

Aquesta quota de solidaritat és un dels termes aprovats dins el catàleg del polèmic decret òmnibus i només grava la part del sou que estigui per sobre d'aquest llindar de 59.000 euros. L'assalariat en paga una petita part i l'empresa, cinc vegades més. L'impost, doncs, repercuteix sobretot en els costos generals de les empreses i, en conseqüència, en els productes que arribaran als consumidors, siguin pensionistes o no. És un peix que es mossega la cua.

Les llàgrimes d'euro i mig, doncs, han rajat com les cascades del Niàgara dels ulls dels soferts assalariats que s'embutxaquen cada mes més de 5.000 euros bruts. ¿Què faran des d'ara amb aquest euro i mig de menys? ¿Com podran fer front a les seves despeses tal com està el cost de la vida? El cas és que aquesta quota de solidaritat és encara als inicis i, fins al 2045, qui l'ha vist i qui el veu!, anirà augmentant unes dècimes cada any fins al punt que els grans assalariats es preveu que no ho podran resistir.

El que potser no saben tots els treballadors és que hi ha una altra llei amagada que no es reflecteix ni en la nòmina i que ja esgarrapa una quota de solidaritat per alimentar la guardiola de les pensions, en diuen MEI i és comprensible que amb aquest nom de vedet de cabaret hagi passat per alt.

I potser el que tampoc saben els assalariats, els pensionistes i tot déu, és que hi ha una altra llei que és la de l'anomenat Bo Social energètic, que les companyies d'electricitat concedeixen als sol·licitants que compleixen els requisits de pocs ingressos. I, com ara passa amb la quota de solidaritat, aquest impost —que passa per ser una graciosa generositat del govern espanyol— en realitat el paguen tots els que consumeixen energia i reben una factura cada mes: només al mirar-la detalladament i comprovar que se'ls aplica un recàrrec per “bo social” que, per cert, acostuma a ser més elevat que l'euro i mig de la quota de solidaritat que s'estira des d'ara de les nòmines dels que cobren més de 59.000 euros per a la guardiola de les pensions. I és que el món està molt i molt mal repartit!





Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |