«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 280 - Març 2025

¿Set anys de presó provoquen diglòssia?
La jove catalana Fàtima Ofkir ha estat set anys empresonada a Oman, el Sultanat de l'Orient Mitjà a la península d'Aràbia. Per una situació de males companyies de joventut —tenia 19 anys quan van passar els fets—, va ser temptada a viatjar-hi per tornar amb una bossa a canvi d'una bona compensació econòmica. Quan era a l'hotel i ja tenia la bossa a l'habitació, sembla que Fàtima es va penedir del que anava a fer i, sense saber encara què contenia la bossa, va decidir fer-se enrere. Però la policia d'Oman va ser alertada —segurament que en una conxorxa mai aclarida entre traficants i agents del cos— i va ser detinguda acusada de traficar amb estupefaents, que és el que contenia la bossa.

La condemna de la Fàtima era de pena de mort, communtada per cadena perpètua. Però gràcies a les múltiples gestions de la seva advocadessa, un cop desnonats els advocats dOman que li van fer més mal que bé, i d'una sèrie de persones amb influència diplomàtica, des de l'empresari Antoni Sagnier al jutge Baltasar Garzon, entre molts altres, Fàtima Ofkir ha passat set anys en captiveri, gairebñe sense comunicació amb la família, fins que finalment ha estat indultada, arran del Ramadà, pel sultà d'Oman.

Fàtima Ofkir, ara té 25 anys, ha viscut una dura experiència, que ha superat i resistit amb la seva força de voluntat. Ha estudiat per correspondència des de Catalunya. Vo fer carrera de Dret per ajudat altres joves que es trobin en la situació que s'ha trobat ella. Ha acabat aprenent 7 llengües —entre les que ja sabia perquè el seu pare és musulmà i la mare cristiana— i es va convertir a l'Islam per tenir una millor oportunitat de relació dins de la presó d'Oman.

Un cop anunciada la seva arribada a Barcelona, l'aeroport del Prat es va omplir dels mitjans de comunicació que esperaven la primera imatge de l'alliberada. Per protecció i pel seu estat d'ànim inicial, Fàtima va sortir del Prat per una porta privada i no va ser fins a l'endemà que va enrregistrar un vídeo al mateix despatx de l'advocadessa, Mónica Santiago, del Grup Vosseler, amb seu a Barcelona, agraint les mostres d'afecte i demanant unes hores d'adaptació.

No van ser gaires hores, però. Dos dies després, Fàtima Ofkir, la seva advocadessa, el jutge Baltasar Garzon i l'emrpesa Antoni Sagnier, es van presentar plegats en una roda de premsa a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, amb una benvinguda de l'amfitrió, el degà del Col·legi, l'Excel·lentíssim Senyor, Jesús M. Sánchez García, que des del primer moment es va adreçar a la premsa en espanyol.

Com que la diglòssia no entén d'Il·lustres Col·legis ni de classes socials, l'empresari Antoni Sagnier va seguir el mateix camí, l'advocadessa de la protagonista, també, el jutge Baltasar Garzon, per descomptat també i, a la primera intervenció i les primeres preguntes en espanyol, la jove Fàtima Afkir va fer el mateix.

Entre els representatns de la premsa, en un moment donat, una periodista va formular una pregunta en català —tal com és habitual en les rodes de premsa que es fan a Catalunya amb personalitats o protagonistes catalans, al marge de la llengua de la resposta— i va ser aleshores quan la sorpresa —tot i entenent la situació anímica de la Fàtima— va saltar. La jove protagonista, que havia acabat de confirmar que sabia 7 llengües, es va excusar dient que, després de set anys de presó lluny de casa —és de l'Hospitalet de Llobregat on, quan tenia 18 o 19 anys, va ser representat del Consell Social de la Joventut— tenia el català molt rovellat i preferiria respondre en espanyol, mentre al seu costat el jutge Baltasar Garzón l'instava que ho fes així sense cap mena de concessió.

I Fàtima, que té l'espanyol com una de les seves llengües, ni que sigui per influència familiar, va respondre en espanyol. A l'acabament de la setmana, pero, l'advocadessa i la mateixa Fàtima Afkir van concedir la primera entrevista televisiva al programa «Col·lapse» de TV3 —tot i que la mateixa advocadessa havia manfiestat la preferència i l'estima que tenien per Helena Garcia Melero—, cosa segurament que va obligar el presentador Ricard Ustrell a dir de passada que havia aparegut al programa «Tot es mou», quan en realitat havien conectat amb la roda de premsa, com altres mitjans. I, oh sorpresa!, al llarg de la setmana, la Fàtima ja podia parlar en català, almenys en la primera part de l'entrevista de «Col·lapse», sense rastre del rovell que havia manifestat que patia a la roda de premsa per la llengua del país on a néixer i créixer.

La diglòssia, repetim-ho, és això. Quan es va preparar la roda de premsa a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia, es devia acordar que es faria la roda de premsa íntegrament en espanyol —que Catalunya encara es Espanya, conxo!— i la mateixa Fàtima, davant la pregunta en català de la periodista va preferir —en un acte de generositat intel·ligent— fer veure que tenia el català rovellat malgrat les set llengües que coneix per no trencar amb el pacte dels que, en aquest moment, han aconseguit que la seva vida faci un tomb que, fa uns anys, era impensable que pogués fer mai.

La diglòssia lingüística també és això: la concessió a la diglòssia política del que es considera superior davant del feble. I, si no, que baixi Sant Raimon de Penyafort, protector de la Fundació Privada fundada fa trenta anys amb motiu dels aleshores 700 anys de l'advocacia de Barcelona, i que ens il·lumini!



Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |