«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 291 - Febrer 2026

La crítica a la corda fluixa
Que la crítica ha perdut pistonada és un fet. Han anat desapareixent suplements, columnes, seccions i professionals que s'hi dedicaven dels mitjans i, en la gran majoria de casos, no han estat substituïts. Paradoxalment han aparegut opinions de tota mena a les xarxes sense cap contrast, a vegades amb ressenyes mínimes i, en molts casos, sota el signe dels anomenats ifluenciadors que, com més seguidors, menys creïbles en ser cotractats de sota mà per la indústria del gènere criticat. No se'n salva la música, no se'n salva el cinema, no se'n salva el teatre i el gènere que rep més bastonades és el de la literatura fins al punt que aquells o aquelles que s'hi dedicaven amb honestedat des de feia anys avisen que qualsevol dia tiraran la tovallola. Això és el que ha fet pública una veterana crítica literària tipa, segurament, de pressions o amenaces velades inconcebibles. L'article és seu i es pregunta si la crítica literària d'avui és un miratge o una quimera. Maria Àngels Cabré n'ha parlat a la revista digital Núvol.

«L’altre dia va visitar Barcelona el prestigiós editor Constantino Bértolo, gallec resident a Madrid. Uns quants ens vam aplegar a la llibreria Documenta per assistir a la presentació del seu llibre El arte de rechazar manuscritos, publicat per Debate. Sóc conscient que la gent del gremi literari que viu entotsolada en la literatura feta exclusivament en català ni se’n va assabentar, però els asseguro que val molt la pena escoltar el que ha estat un dels descobridors d’un bon grapat de valuoses veus literàries de l’anomenada generació X (de Ray Loriga a Marta Sanz, passant per Lolita Bosch, Mercedes Cebrián o Elvira Navarro).

»Jo li tinc una especial estima perquè va publicar la meva primera novel·la. Una novel·la que com ell mateix em va dir poca gent apreciaria, i així ha estat. No és el cas de Jordi Cadena, que l’any 2016 la va adaptar al cinema amb el títol de L’amant del silenci. Una pel·lícula a la qual tampoc ningú no ha fet cas i que no han passat ni a TV3, tot i que Jordi Cadena és un dels nostres directors rellevants.

»A la Documenta, amb la seva sornegueria habitual, Bértolo va parlar d’assumptes molt sucosos, com ara la desaparició dels lectors editorials (tan necessaris), de la manca de sentit de l’autoedició (en un món amb més escriptors que lectors), de la compra descarada de jurats (que generalment pertanyen al mateix grup editorial que convoca el premi) o del respecte que es deu als escriptors que envien manuscrits a les editorials (perquè s’han dedicat esforçadament a les seves obres).

»Entre el públic hi havia el crític Ignacio Echevarría, que allà per l’any 2004 va haver de marxar d'El País per fer una crítica negativa d’una novel·la de Bernardo Atxaga al suplement Babelia on feia molt que col·laborava amb excel·lència. Una novel·la publicada a l’Editorial Alfaguara, que llavors pertanyia al mateix grup editorial que el diari en qüestió. Una crítica que al mateix diari que la va publicar li va semblar que anava contra els seus interessos. Un diari que va escudar-se en la ximpleria majúscula que era un atac personal a l’escriptor, quan el crític es limitava a dir raonadament que la novel·la era dolenta.

»Com que es dóna la circumstància que fa un parell d’anys vaig viure un cas semblant de caça de bruixes per publicar al diari Ara una crítica negativa de la darrera novel·la d’Eva Baltasar (en la qual va quedar clar que hi havia autors i autores que no creien en la crítica literària si no els afavoria), tot i que l’ARA és un diari que creu en la llibertat d’expressió i hi segueixo col·laborant, em va semblar oportú preguntar al respecte al savi Bértolo, que també ha exercit com a crític literari. I va ser clar. Va dir que avui dia, quan el pensament crític ha desaparegut, fer crítica literària és impossible.

»Que trist haver de sentir que hem perdut la partida pel que fa a mantenir un ecosistema literari sa. El nostre ecosistema literari està podrit i ben podrit. Cada dia són més els lectors i les lectores que se m’apropen per dir-me que els llibres que es publiquen cada cop són més dolents, i més encara els que s’esbomben a tort i a dret. Sí, la qualitat dels llibres ha baixat dràsticament, perquè el criteri amb el qual es publicava abans ha desaparegut: les línies vermelles s’han desdibuixat, els grans grups no deixen treballar als editors seguint criteris de qualitats i els premis ja no s’entenen com a plataformes de construcció d’autors i autores, sinó com mecanismes de monetització.

»Sempre ha existit la literatura comercial, però la literatura comercial pot ser també solvent. Sempre hi ha hagut autors i autores dolents, però no cal que guanyin premis de prestigi. Ara passen coses inimaginables, com que Juan del Val guanyi el Premi Planeta o David Uclés vengui 300.000 exemplars d’una obra de dubtosa qualitat i després li donin el premi Nadal per una novel·la encara pitjor. Però cap problema, perquè ell mateix ha dit en una entrevista que passarà olímpicament de les crítiques dolentes (que seran gairebé totes) i es fiarà del criteri dels lectors (entenc que sempre que els agradi la seva novel·la). Clar que sempre li quedarà llegir i rellegir una i mil vegades la crítica elogiosíssima que li ha dedicat La Vanguardia, el diari en el qual “casualment” Uclés també publica.

»La impossibilitat de fer crítica literària és una de les raons per les quals el nostre sistema està podrit, però ocupa també un lloc principal la irresponsabilitat dels mitjans de comunicació, fidels als seus interessos partidistes i no al respecte que deuen als seus lectors. D’altres perills són l’endogàmia, l’amiguisme i les pressions editorials.

»No saben com es degrada la literatura cada cop que un diari, una ràdio o una televisió elogia un producte dolent i l’eleva a la categoria de llibre imprescindible. No saben la credibilitat que perden els mateixos mitjans que engreixen la seva vàlua fins a la nàusea i fins a quin punt malmeten la seva credibilitat. Igual passa amb la política, on la desafecció creixent no és resultat de la casualitat sinó de l’incompliment reiterat de compromisos i promeses.

»Ja els dic, fer crítica literària avui és impossible. Per no parlar de com és d’ingrat que la gent confongui la crítica a un llibre (un mer producte editorial) amb la crítica a una persona de carn i ossos. Atxaga, Eva Baltasar i David Uclés poden ser persones encantadores. Però no em demanin que m’agradin els seus llibres si puc raonar amb solvència per què no m’agraden.

»És probable que l’ocàs de la literatura comencés aquí el dia que El País va decidir que els crítics no podien anar contra els seus interessos corporatius. És possible que aquell dia la cosa comencés a anar pel pedregar. La resta ha estat bufar i fer ampolles. Un pensament d’especulació literària, un pessic de manca de rigor periodístic i ja està. Com va dir Bértolo l’altre dia, sense una societat amb esperit crític la crítica és impossible. Per això m’estic plantejant deixar-la.



Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |