Els espectadors es trobaran amb una escenografia interactiva, efeces visuals espectaculars i música original en una aventura escènica per a tota la família a través del Regne de la Fantasia. Fins al 31 de gener del 2026 es pot viure l'aventura immersiva «Geronimo Stilton Live» en un espai de 1.200 metres quadrats a l'espai Westfield de La Maquinista de Barcelona. És la primera vegada que l'univers de Geronimo Stilton es pot viure amb aquesta experiència immersiva. Anteriorment se n'havien fet dues versions en teatre musical, el 2010 i el 2012, «Geronimo Stilton: el musical del Regne de la Fantasia», dirigit per Manu Guix i Àngel Llàcer; i el 2016, «Geronimo Stilton. Gran retorn a Fantasia», dirigit per Xavi Lloses i Lluís Danés, sempre al Teatre Condal. L'actual versió immersiva combina teatre amb un recorregut interactiu i escenografies espectaculars amb l'objectiu que els espectadors ajudin Geronimo i els seus amics a descongelar la Reina Floridiana i recuperar la màgia del Regne de la Fantasia. La proposta està concebuda com una obra de teatre de gran format en moviment per indrets com l’Eco del Rosegador al Portal Màgic, el Bosc de les Fades Congelat, el Poble dels Gnoms, la Forja Màgica i el Laberint de Gel, amb un repartiment d'intèrprets, un disseny d'escenografia, projeccions de vídeo, música original de Rafel Plana i Fernando Velázquez i disseny sonor. La série de Geronimo Stilton s'ha traduït a més de 50 llengües i, segons dades editorials, ha arribat a superar els 180 milions d'exemplars venuts. En català, es troba a l'Editorial Estrella Polar del Grup 62 i la majoria de les aventures han estat traduïdes per l'escriptor David Nel·lo. Aquesta proposta immersiva neix de la productora que ha portat als escenaris espectacles musicals com «La jaula de las locas», «La tienda de los horrores», «Cantando bajo la lluvia», «The Producers» i «El dia de la marmota».
[11.12.25]
El Premi Cavall Fort 2025 alterna la seva convocatòria entre articles de divulgació i contes literaris, que es publiquen, un cop premiats, a la mateixa revista. Aquest 2025 corresponia als contes i el premi ha estat atorgat a Isabel Torras (Barcelona, 1965), psicòloga i docent, amb els contes «El cangur i la veïna», «Germanes» i «Balú». El Premi Cavall Fort s'atorga des del 1963 i té actualment una dotació de 2.500 €. En el seu palmarès figuren molts dels autors que integren el catàleg de la literatura infantil i juvenil dels últims cinquanta anys. La guanyadora del 2025, Isabel Torras, exerceix de professora de futurs mestres i educadors socials. Des de l'any 1987 ha publicat diversos contes a la revista. Els tres contes guanyadors, que també s'hi publicaran pròximament, parlen de fets quotidians dins d'un registre realista com l'arribada d'un cangur nou, un estiu amb febre que frustra les vacances o una anada a platja.
[10.12.25]
El centre Barbican, considerat un dels espais culturals més influents d’Europa i una referència mundial en arts escèniques contemporànies, destaca per la seva aposta valenta per propostes innovadores, experimentals i amb mirada internacional. La invitació del centre a la companyia catalana Engruna és un reconeixement al treball del grup de Sabadell i a la seva dedicació a la creació d'espectacles per a primers espectadors. Inspirat en la fragilitat i l’equilibri de l’univers, l'espectacle convida als infants a explorar i viure una experiència compartida que es construeix de nou a cada funció. «Univers» és una experiència poètica que celebra la descoberta, la presència i l’escolta profunda. Durant quaranta minuts, cossos i objectes es desordenen, es tornen a ordenar i troben el seu lloc dins d’un univers immens, un espai on conviure amb la vulnerabilitat i descobrir com allò més petit pot transformar-ho tot. La temporada al centre Barbican de Londres de la companyia Engruna s'afegeis a la gira internacional que el grup ha fet durant els últims anys a espais de Corea del Sud, Escòcia dins el Festival Imaginate d'Edimburg, a Irlanda dins del Baboró International Children’s Festival de Galway, a Dublín i Belfast, així com als Països Baixos, Dinamarca amb el Festival Bora-Bora d’Aarhus, la República Txeca, França i diverses ciutats d’Anglaterra, com Canterbury i Hull. Amb l'espectacle «Univers» han estat nominats als Premis de la Crítica catalana i als Premis Max de les Arts Escèniques.
[05.12.25]
La divulgadora de la natura, editora i autora de contes per a infants Roser Romaní (Barcelona. 1962) ha mort als 63 anys a causa del càncer que patia [26 novembre]. Es dóna la cruel fatalitat que el 14 d'agost [2025], a causa d'un accident de trànsit, va morir també el seu germà, l'il·lustrador i ninotaire Joan Romaní “Scaramuix”, als 69 anys, nascut igualment a Barcelona el 1957. Els dos germans, juntament amb el vigatà Josep Cabanas, van crear el 2005 Edicions Casablanca, dedicada a la publicació de contes il·lustrats relacionats amb el respecte i la divulgació de la natura i la pagesia. Entre aquests, els més coneguts són la sèrie «En Fermí i la Valentina» que va començar amb el conte «En Fermí. El ratolí pagès». Els germans Roser i Josep Romaní i Josep Cabanas, van canviar la seva vida urbana per la natura de Taradell (Osona) on van crear Mas Casablanca, un espai rural per donar a conèixer la pagesia a través d'activitats escolars i familiars. Des del 1992, van començar a difondre la vida a la seva granja amb les primeres visites fins a consolidar un projecte professional que ha rebut, des d'aleshores nombrosos grups a més d'ampliar amb diversos títols la col·lecció d'Edicions Casablanca.
[26.11.25]
Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans coorganitzaran a partir d'ara la Nit de les Lletres Catalanes, que tindrà lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el 14 de març de 2026. La nit de premis tan veterans com el Sant Jordi de novel·la o el Carles Riba de poesia sempre es feia, des de l'any 1951, al voltant del 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia. Ara es cancel·la l'edició del 2025 i partir del 2026 es renovarà definitivament com a Nit de les Lletres Catalanes, amb un mou model, més gran i més espectacular, i una primera gala, retransmesa per TV3 després del TNVespre, el dissabte 14 de març del 2026, des de la Sala Oval del MNAC. L'acte comptarà també amb el suport del Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i del Departament de Política Lingüística, entre altres institucions i patrocinadors privats. Els premis Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants i el Joaquim Ruyra de novel·la per a joves formen part del catàleg de premis i s'hi mantenen amb les dotacions habituals de 4.000 € i 6.000 € respectivament i posterior publicació dins el segell de La Galera (Abacus Futur). El que sí que augmentarà dotació és el premi Sant Jordi de novel·la, convocat per Òmnium Cultural i editat per Univers (Abacus Futur) que passa de 65.000 € a 75.000 € i es converteix en el premi més ben dotat de les lletres catalanes. S'hi mantenen també els premis Mercè Rodoreda (contes i narracions) editat per Empúries (6.000 €); el premi Carles Riba de poesia editat per Proa (5.000 €); el premi Internacional J.B.Cendrós i el premi de Comunicacio Muriel Casals. Com que la Nit de les Lletres Catalanes tindrà el caràcter de gala —la comparen amb els Premis Gaudí de cinema—, s' afegiran altres premis que s'atorgien com l'Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any a obra publicada (25.000 €); el premi Montserrat Franquesa de Traducció a obra publica que atorga el PEN Català (4.000 €); el premi Vinyeta FICOMIC (obra publicada) al millor còmic publicat en català l’any anterior (2.000 €); el premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica (obra inèdita) que convoqen la Diputació de Barcelona i l’Agrupació Dramàtica Barcelona, que hereta la trajectòria del premi Frederic Roda i amb 15.000 € de dotació desvinculats dels drets d’autor; i el premi Lo Somni al nou talent literari (obra inèdita), convocat per La Magrana, a obra de narrativa, per generar nous talents. S’hi podran presentar autores i autors novells que no tinguin cap obra publicada o que en tinguin, com a màxim, una. Té una dotació de 10.000 € desvinculats dels drets d’autor. Malgrat que la data d'aquesta nova edició serà el mes de març, es preveu que en futures edicions s'avanci al mes de febrer, cosa que el 2026 no era possible per la coincidència d'emissió televisiva dels premis Gaudí i Goya de cinema.
[03.11.25]
La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» arriba aquest 2025 a la seva desena edició, amb l'objectiu de continuar fomentant la lectura. Més de 66.000 infants catalans que aquest any fan 6 anys reben a casa una targeta-regal per valor de 13 euros que els dóna dret a adquirir el llibre que vulguin en una llibreria que estigui adherida a la campanya impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre el 15 d'octubre i l'1 de desembre. En aquesta edició hi participen més de 500 llibreries de tot Catalunya. L’any passat, la campanya va arribar a 69.101 infants, dels quals gairebé un 58% van fer ús de la targeta, la segona xifra més alta des de la posada en marxa de la iniciativa el 2016. El 2024, els llibres més escollits van ser en català (73% de les compres), amb un total de 6.902 títols de 385 editorials. Les llibreries independents van liderar els bescanvis, amb un 57,7% de les vendes, davant el 42,2% de les cadenes. Com cada any, la campanya compta amb la col·laboració del Departament d’Educació i Formació Professional, que ha elaborat una Guia per al professorat amb propostes per treballar a l’aula el llibre triat per cada alumne.
[15.10.25]
L'escriptor David Nel·lo (Barcelona, 1959) ha obtingut el Premi Vaixell Vapor 2025 amb la novel·la «Tot sol a la ciutat», una història sobre un nen que sobreviu en solitari en una Barcelona deserta. I l'escriptor Llorenç Capdevila Roure (Alpicat, Segrià, 1969) obté el Gran Angular amb la novel·la «El Jim i la Janis», una història sobre sentiments ambientada a la dècada dels anys setanta del segle passat. Els dos premis, que ja ha publicat instantàniament l'Editorial Cruïlla, tenen una dotació d'11.000 euros cadascun. El Premi Vaixell de Vapor ha arribar a la 41a edicio i el Gran Angular, a la 35a edició. La novel·la «Tot sol», de David Nel·lo, presenta en Dante, un nen que viu una vida corrent a Barcelona però que un dia veu que tot ha canviat la ciutat està deserta i la gent flota dins d’unes bombolles gegants de color verd indestructibles que han aparegut a totes les places. El Dante fa tot el possible per adaptar-se a la nova situació i busca solucions enginyoses a cada nou repte que se li posi al davant. David Nel·lo ja havia guanyat el premi Vaixell de Vapor l'any 1994 amb la novel·la «L'Albert i els menjabrossa» i al llarg de la seva trajectòria, que també inclou la traducció i la música, ha publicat una quarantena de títols i ha obtingut altres premis com l'Andròmina, l'Edebé el Prudenci Bertrana o el Sant Jordi. D'altra banda, la novel·la «El Jim i la Janis», de Llorenç Capdevila Roure, guanyadora del Gran Angular, per a lectors joves, uneix la nostàlgia d'un passat ple de moments especials i l'esperança de saber que tothom pot viure una història d'amor autèntic. En ple estiu, el millor amic del Mitus se’n va a Chicago. Però l’ictus del seu oncle li capgira els plans i ho aprofita per conèixer millor la seva vida. Llorenç Capdevila exerceix de professor a l'Institut d'auro de Santpedor i ha obtingut abans premis com el de narrativa Vila d'Ascó, el Leandre Colomer, o el Lector de l'Odissea. Els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular de l'Editorial Cruïlla formen part del catàleg de premis per a infants i joves del grup SM que hi destina 200.000 euros en conjunt i en diferents llengües i modalitats.
[02.10.25]
L'entrevista «Amb Caterina Valriu», publicada a la revista digital La Veu dels Llibres, signada pel professor Vicent Vidal ha estat distingida amb el XXIV Premi Aurora Díaz-Plaja que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a un article d'anàlisi o estudi sobre literatura infantil i juvenil publicat en qualsevol llengua i en qualsevol suport de mitjà de comunicació. L'entrevista, publicada el 3 d'agost del 2024 i valorada pel jurat pel seu extens contingut i l'amplitud de la trajectòria de l'entrevistada que reflecteix. El jurat de l'edició ha estat integrat per Josep Antoni Fluixà, Anna Herráez, Pere Martí Bertran i Miquel Rayó. El guardonat, Vicent Vidal, a més de professor de secundària, és autor de l'assaig «Una història de la literatura popular valenciana 1873-2019», (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020). El Premi es lliura a Palma, coincidint amb el III Seminari de Literatura Infantil i Juvenil.
[30.09.25]
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha recuperat aquest 2025 el Premi Mercè Llimona d'Àlbum Il·lustrat que des del 1997 al 2011 s'havia convocat en col·laboració amb l'Obra Social de l'antiga Caixa Catalunya i la publicació a Publicacions de l'Abadia de Montserrat, rellevant el premi nadalenc que s'atorgava des del 1986 (històricament, doncs, catorze edicions). En aquella primera etapa el premi optava primer exclusivament per un conte escrit i posteriorment, en una segona convocatòria, per les il·lustracions del conte premiat. La recuperació ha significat també un canvi en una única convocatòria per a un àlbum il·lustrat complet, que serà publicat per l'Editorial A Buen Paso. Pel que fa a l'actual quinzena edició, ha estat premiada l'autora Blanca Caminal Comadira (Girona, 1979) amb l'obra «La sopa». El premi, que té en aquesta recuperació una dotació de 5.000 euros, ha canviat també pel que fa a la presentació d'originals. Les primeres catorze edicions eren exclusivament en català. Ara, els textos dels àlbums candidats poden ser en català o espanyol, cosa que més que representar un avanç o obertura —ho seria si s'hagués internacionalitzat a diverses llengües— és un retrocés cap a una cooficialitat que, en el cas de l'espanyol, ja té altres convocatòries i moltes opcions de difusió. El jurat del Premi Mercè Llimona 2025 ha estat integrat per Eva Bolaño (regidora de Cultura), Arianna Squilloni (editora A Buen Paso), els il·lustradors Christian Inaraja i Sebastià Serra i la llibretera Veri Pena (llibreria A Tres Tintes). Segons el jurat, s'ha valorat especialment “l'aposta per un llenguatge gràfic fresc i directe, capaç de transmetre emocions amb senzillesa i humor, i que manté, alhora, una gran qualitat artística.” L'autora Blanca Caminal parla del seu conte com un projecte molt íntim a partir d'una història que connecta amb el record de persones que ja no hi són com la seva àvia. Blanca Caminal combina la docència d'art en diversos centre educatius de Girona amb la faceta d'il·lustradora, que ella mateixa recorda que va començar quan ja tenia fets els quaranta anys.
[27.09.25]
Leire Bilbao Barruetabeña (Bizkaia, 1978) ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2025 per la novel·la «Klera», publicada a l'Editorial Elkar. El premi té una dotació de 30.000 euros i s'atorga anualment a una obra publicada en català, basc, gallec o espanyol. El jurat de l'edició considera que «Klera» excel·leix per “una bellesa poètica i per diverses disciplines artístiques, com la il·lustració, amb un compromís implícit per la cultura, la pau i la convivència, amb temàtiques com la guerra i la mort, d'una manera accessible per als lectors infantils. L'autora és llicenciada en Dret Econòmic per la Universitat de Deusto i ha publicat tant poesia per a adults com literatura per a infants i joves, àmbit en el qual ha obtingut premis com l'Euskadi de Literatura 2017 i el Kiriko 2019. Traduïda a diverses llengües, algunes de les seves composicions han estat musicades.
[25.09.25]
Fina Rifà (Palma, Illes, 1939) és una de les il·lustradores més veteranes i reconegudes en l'àmbit editorial català. Amb un catàleg de més de 200 llibres il·lustrats, el primer el 1963, «Chiribit», de Marta Mata, i el segon el 1964, «Tula, la tortuga», de Maria Àngels Ollé, ha expandit la seva obra en col·leccions d'editorials com La Galera, Cruïlla, Casals o Publicacions de l'Abadia de Montserrat, a més de la revista Cavall Fort. Mestra de professió (va estudiar magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona i va exercir com a professora d'expressió plàstica a les escoles Talitha i Dovella de Barcelona) va estar involucrada amb la professió de la il·lustració com a vicepresidenta i presidenta de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC) entre els anys 1986 i 1987. Fina Rifà, de família barcelonina malgrat haver nascut a les Illes, forma part de la nissaga Llimona (el seu avi era el pintor Joan Llimona) i va fer els seus primers estudis de dibuix i pintura al taller de Núria Llimona i de Josep Serra Llimona, a més del Centre Artístic de Sant Lluc i l'Escola Eina. La seva obra no s'ha limitat a la il·lustració de llibres per a infants sinó que també ha il·lustrat cartells, programes o fins i tot portades de discos com les del cantant Xesco Boix i les del grup Ara va de bo, a més de dissenyar peces per a l’empresa de joguines Didó. El carrilet de fusta natural i tintada, creat juntament amb Anton Font el 1968, forma part de la col·lecció permanent del Museu del Disseny de Barcelona (DHub).
Altres premis de llibre infantil il·lustrat
D'un palmarès d'una quinzena de guardons [veure aquí la relació de totes les categories], l'edició dels Junceda 2025 han distingit també la il·lustradora Núria Rubio amb el premi Elefanta per «L'inventari d'Ifigènia»; la il·lustradora Gala Pont, en la categoria de llibre infantil de ficció, per «El jardí del veí sempre és més verd»: i els dibuixants Arianne Faber i Pepon Meneses, en la categoria d'animació, per «el nas del Mic».
[24.09.25]
L'escriptora i il·lustradora Jutta Bauer (Hamburg, Alemanya, 1955) ha mort sobtadament a causa d'una al·lèrgia infecciosa. L'autora, coneguda aquí per alguns dels seus àlbums publicats, era reconeguda com un dels noms més destacats de la literatura alemanya contemporània per a infants i joves. El 2001 va ser distingida amb el Premi Alemany de Literatura Juvenil i el 2010, amb el Premi Hans Christian Andersen. Jutta Bauer, va estudiar a la Universitat d’Enginyeria d'Hamburg, es va iniciar com a autora de còmic i caricaturista a la dècada dels anys vuitanta del segle XX i posteriorment com a dibuixant de la sèrie «Juli» i algunes novel·les de l'escriptora Christine Nöstlinger. Alguns dels seus títols més traduïts són «La reina dels colors», «Selma», «L'àngel de l'avi», «Així va començar tot» o «Per què vivim als afores de la ciutat».
[10.09.25]
L'escriptor Josep Vallverdú ha celebrat el seu 102è aniversari a Balaguer (Noguera), on ara resideix. Vallverdú, que va néixer a Lleida el 9 de juliol del 1923, i que ara reposa de l'allau d'homenatges que va rebre amb motiu del seu centenari, ha desvelat que abans d'acabar l'any hi haurà una continuació de la seva novel·la més popular, «Rovelló», personatge de ficció que es va fer encara més conegut a través de la sèrie televisiva. La segona part de «Rovelló», que també publicarà l'Editorial La Galera, com ja va fer el 1969 després que l'autor guanyés el Premi Josep Maria Folch i Torres del 1968, és també una mirada global de l'autor al seu univers literari amb una trama adaptada als joves lectors del segle XXI, però mantenint l'esperit trapella del popular gos Rovelló. Segons ha desvelat el mateix autor, el gos truca a casa d'una veïna i li parla com qualsevol altre veí cosa que provoca que el poble es mobilitzi i investigui que hi ha davant d'aquesta aparició. La novel·la «Rovelló» segons dades de l'editorial, ha arribat a la 30a edició amb més de 75.000 exemplars venuts fins ara. La seva continuació garanteix la pervivència de Rovelló com un dels personatges clàssics de la literatura catalana d'entresegles [vegeu aquí una il·lustració de Rovelló feta pel mateix autor el 2020]. Josep Vallverdú té una extensíssima obra publicada, amb més de 300 títols entre els quals hi ha novel·la, narrativa, traducció, poesia, assaig de viatges i memòries.
[09.07.25]
El dibuixant Jordi Viladoms (Sant Vicenç de Castellet, Bages, 1967) ha mort sobtadament als 57 anys. Era l'autor de personatges i historietes com «Pesquis i Baliga» i havia il·lustrat una versió renovada d'«En Pere sense por», que havien reescrit Teresa Duran i Albert Jané. Col·laborador habitual de les revistes Cavall Fort i El Tatano, autor de la primera portada d'El Tatano, havia treballat amb diferents mitjans de comunicació i editorials com La Galera o Publicacions Abadia de Montserrat, entre altres. Per a aquest segell, havia il·lustrat el 1993 el clàssic «Les aventures d'en Perot Marrasquí» de Carles Riba. Havia publicat també, d'autoria pròpia, el 1997, «Nil al museu», a La Galera.
[05.07.25]
L’escriptora Arianna Squilloni (Milà, Itàlia, 1976) i la il·lustradora Raquel Catalina (Madrid, 1973) són les guanyadores de la 18a edició del Premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat que convoca l'Editorial Kalandraka juntament amb el Departament d'Educació del Consell de Santiago. El premi té una dotació de 9.000 euros i l'editorial té prevista la publicació a la tardor en cinc llengües: català, espanyol, gallec, basc i portuguès, com és habitual en la línia del segell. «Gran i petita», segons el jurat, és un àlbum que complementa el text i la imatge amb un subtil rerefons poètic. El relat de fons narra el viatge vital d'una dona gran que deixa la ciutat per tornar al camp. Les il·lustracions destaquen per una paleta cromàtica continguda i un ús expressiu del blanc i negre. L'escriptora Arianna Squilloni, resideix a Catalunya on dirigeix l'Editorial A Buen Paso des de fa disset anys. La il·lustradora Raquel Catalina, formada en Belles Arts a Madrid i postgraduada en il·lustració a València, va rebre el Premi de la Fira de Bolonya el 2023. La divuitena edició del Premi ha rebut 288 projectes d'autors procedents de setze països. El jurat ha considerat atorgar una menció especial a l'autora xilena María Paz García Finch per l'àlbum «L'espera».
[30.06.25]
El 40è Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves, que forma part del cartell dels Premis Literaris de Girona, ha estat per a l'escriptora Marta Minguella per «Assassinat a Highburn», una història que s'ambienta en un exclusu castell irlandès on, en una reunió anual d'empresa, un dels socis principals és assassinat. La Freya, una adolescent brillant però inadaptada, intenta esbrinar les raons d'un crim que no vol investigar ningú. El premi té una dotació de 6.000€ i s'hi han presentat 39 originals. El Jurat ha estat integrat per Dolors Cabrera, David Cirici, Xavier Gual, Anna Pardos (Mixa) i Patrizia Campana, editoria del segell Estrella Polar del Grup 62.
[18.06.25]
Amb el títol «El viatge de Nur o els nens del Zodíac», l'escriptora i il·lustradora Maria Espluga (Barcelona, 1968) ha activat a la plataforma Verkami [vegeu aquí les característiques] la proposta de publicació d'un àlbum il·lustrat a través d'una campanya que tenia previst d'allargar fins al 14 de juliol, però que, en el moment de publicar aquesta informació, pràcticament està coberta fins al pressupost de 6.500 euros, cosa que fa endevinar que l'èxit de la resposta ha estat immediat amb prop un centenar de subscriptors. Segons l'autora, «El viatge de Nur o els nens del Zodíac» [vegeu aquí un tràiler de l'àlbum] vol explorar la màgia dels mites i símbols que intriguen l'esser humà des de fa milers d'anys. L'autora afirma que ha fet un àlbum que l'aproxima al misteri de l'astrologia, un dels llenguatges simbòlics més antics del món i que, paradoxalment, no existia en suport de literatura il·lustrada. Maria Espluga, que té un extens catàleg de més d'un centenar de publicacions de llibres per a infants i joves il·lustrats, es dedica a aquest àmbit professional des que el 1989 va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana i a Elisava i alterna aquesta activitat amb la creació de màscares i titelles d'algunes obres de teatre familiar. Maria Espluga forma part d'una família dedicada a la literatura, la il·lustració i el teatre. Filla de la reconeguda il·lustradora Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944), és germana de l'actriu i directora teatral Tilda Espluga. L'autora i il·lustradora Maria Espluga, amb aquest nou àlbum, no s'adreça només als interessats per entendre els cicles de la vida i la natura sinó als lectors àvids de descobrir en cada lectura un món nou. «El viatge de Nur o els nens del Zodíac» té prevista la publicació a finals d'any i es presenta amb una primera part narrativa i una segona part amb les claus per descobrir les referències del relat en una trama que transita pel recorregut vital, la transformació i el misteri.
[12.06.25]
L'escriptora Care Santos ha obtingut el Premi Protagonista Jove en la categoria de 14 a 16 anys per la novel·la «Els Medina», publicada a l'Editorial Edebé i l'escriptor Ricard Efa ha obtingut el Premi Protagonista Jove en la categoria de 12 a 14 anys per la novel·la «Noceà: Atari & Tika» pubicat a l'Editorial Mai Més. La gala del 2025, que ha tingut lloc al Teatre Fortuny de Reus, organitzada per l'entitat convocant, l'IBBYCat (antic Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil), ha atorgat també els premis Atrapallibres. En la categoria de 9 anys, l'ha obtingut «L'arbre i jo», de Blanca Bravo i Cristina Picazo, publicat a l'Editorial Animallibres; en la categoria de 10 anys, «En Marc i en Moha», de Kim Fupz Aakeson i Rasmus Bregnhøi, en traducció de Maria Rossich, publicat a l'Editorial Takatuka; i en la categoria d'11 anys, el còmic «Molly Wind. Bibliotecàries a cavall», de Catalina González i Toni Galmés, publicat a l'Editorial Astronave / Norma Editorial. Aquests premis els atorga un jurat format per lectors joves a partir d'una prèvia selecció d'un jurat d'experts.
[11.06.25]
Quim Crusellas (Artés, Bages, 1969) ha escrit un relat per a primers lectors amb una trama que satiritza l'absurditat de la guerra. Amb «Les cruentes batalles de la reina Xinxeta», amb il·lustracions d'Aina Bonet (París, 1994), l'autor del conte novel·lat ha creat una història que ridiculitza l'absurditat de la guerra des d'una òptica dels infants. El Premi Emili Teixidor el convoca l'Editorial La Galera en memòria de l'escriptor de »Pa negre» i un dels noms de la literatura per a infants i joves de la Represa. Una reina capriciosa es queda sense cavall i sense diners a les arques reials i per això decideix que el millor és declarar la guerra per treure'n un bon pessic. Però la seva intenció se'n va en orris quan les hosts li fan el buit i, en comptes de fer la guerra es podria dir que fan l'amor i es fan amigues de les bruixes, els ogres o les sirenes.
[10.06.25]
Amb la novel·la «Nils, no tinguis por», l'escriptor, ventríloc, actor i titellaire Xavier Margenat (Girona, 1964) ha guanyat el Premi de Narrativa Infantil Guillem Cifre de Colonya, que convoquen la fundació del mateix nom i publica l'Editorial Barcanova. El premi té una dotació de 7.000 euros. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sara Moyano, Ramon Bassa, Pere Martí Bertran i Miquel Rayó. Hi han concorregut 23 originals. La novel·la guanyadora de Xavier Margenat, el protagonista, que pateix assetjament escolar, troba un amic a qui li encanten els misteris i que el convidarà a visitar les ruïnes de l'antic casino de l'Arrabassada. Amb aires també de novel·la negra, la trama els fa testimonis d'un crim, però quan el denuncien, la policia no els fa cas. El thriller evoluciona amb humor cap a una investigació del crim i un recorregut per alguns dels llocs més sinistres de Barcelona a la recerca d'un tresor llegendari.
[04.06.25]
Els personatges de Harry Potter, Herminone Granger i Ron Wasley tindran noves cares després de les que la primera adaptació cinematogràfica de la saga de l'escriptora J. K. Rowling, estrenada el 2001, hagin sobreviscut el quart de segle XXI i estiguin encara vigents en els diferents suports o plataformes. Els aleshores emergents i joves intèrprets Daniel Radcliffe, Rupert Grint i Emma Watson passaran a la història i els agafaran el relleu els joves Dominic McLaughlin (Harry Potter), Arabella Stanton (Hermione Granger) i Alastair Stout (Ron Weaslay), que han estat escollits després d'un càsting fet amb més de 32.000 infants candidats per posar-se en la pell del trio de joves mags. La nova sèrie està produïda per la plataforma HBO Max i mostra també el canvi de tendència en un quart de segle: del boom de la pantalla gran del 2001 es passa ara a un altre previsible boom, però, en suport digital i pantalla domèstica. Els tres personatges entraran a l'escola de màgia Hogwarts, després que hi siguin admesos, tal com marca la trama de la saga de J. K. Rowling que HBO Max assegura que s'ha respectat fidelment de l'original, cosa que està garantida tenint en compte el control dels drets i les versions que sempre ha exercit sobre la representació de l'autora. Els productors executius de la nova sèrie, Francesca Gardiner i Mark Mylon, juntament amb la mateixa J.K. Rowling, remarquen que els nous joves intèrpets escollits tenen escassa experiència en el món audiovisual, però en destaquen el talent i la bona sintonia amb la història i els personatges. Altres actors veterans de la sèrie seran John Lithgow (director Dumbledore), Janet McTeer (professora Minerva McGonagall), Nick Frost (Hagrid), Paapa Essiedu (professor Snape), Luke Thallon (Quirinus Quirrell) o Paul Whitehouse (Argus Filch), entre d'altres. Es dóna el cas que la notícia de la nova sèrie, que tindrà set temporades, una per cada llibre, i que es preveu que s'estreni entre finals del 2026 i inicis del 2027, arriba en un moment que l'escriptora J. K. Rowling ha generat una polèmica per les seves opinions contràries al reconeixement dels drets del col·lectiu trans. Els mateixos actors de les pel·lícules de la primera versió, Daniel Radcliffe, Emma Watson i Rupert Grint, defensors dels drets, han tingut públiques desavinences amb l'autora. HBO Max, però, es manté al marge de la polèmica i, com passa en altres casos o opinions de personatges cèlebres, no s'ha plantejat cap mena de veto.
[02.06.25]
La vintena edició del Festival Món Llibre té lloc del 23 al 25 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), a la plaça Joan Coromines i a la Biblioteca Gabriel García Márquez. S'incorpora per primera vegada un eix temàtic de cada edició que en aquesta primera ocasió és al voltant de la literatura i el joc. Aquest esdeveniment que s'ha consolidat entre les famílies i els infants per fomentar l'interès pel llibre i la lectura, organitzat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) es presenta aquest 2025 amb la novetat de la direcció compartida per Anna Juan Cantavella (Doctora en Antropologia Social i Cultural i Màster en Llibres i literatura infantil) i Pius Martínez (Tècnica Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Màster en edició), les dues autores de diversos assajos sobre la didàctica de la lectura en els lectors infants i joves. Amb aquesta nova etapa, el Festival Món Llibre 2025 vol reforçar el seu paper com a aparador de les millors propostes de la literatura infantil i juvenil contemporània. El seu objectiu és oferir una experiència on el llibre es converteixi en el centre d’un univers d’activitats pensades per explorar obres que responen a la diversitat lectora i estimulen el pensament crític dels infants i joves. Una oportunitat per compartir lectures en família i per descobrir autors, il·lustradors i editorials que amplien l’univers literari dels i les visitants. La programació de Món Llibre 2025 es completa amb una jornada professional i amb tallers de creació literària i plàstica conduïts per autors, il·lustradors i editorials.
[04.05.25]
La segona edició del Premi de Poesia per a Infants Rosa Sensat, que convoquen l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’Editorial Kalandraka, organitzat pel grup transVersant la poesia, ha estat atorgat al recull «Gangues de ganxet» de l'autora Olga Colomer Falguera (Terrassa, 1966). L'autora, que ha estudiat Art Dramàtic a l'Institut del Teatre del Vallès, és actriu i directora teatral. Va treballar a la sèrie «Plats bruts» de TV3 i va fer gira per Catalunya i Europa amb l'obra «Excuses», de Joel Joan i Jordi Sànchez, entre altres peces dramàtiques. Amb el paper de Pau Polida ha fet actuacions en biblioteques, centres cívics i festivals de teatre. Amb el conte «Gangues de ganxet», entra en el món de la literatura per a infants amb un recull poètic que l'Editorial Kalandraka publica pròximament en suport àlbum il·lustrat. La segona edició del Premi de Poesia Rosa Sensat, que té una dotació de 5.000 euros, ha rebut 59 originals poètics candidats i el jurat ha estat integrat per Raimon Portell, Amàlia Ramoneda, Helena García, Júlia Ferrer, Eva Morell i Queralt Girbau que ha valorat el recull guanyador pels jocs fònics i lèxics, la riquesa de vocabulari i l’humor i uns poemes que utilitzen una llengua viva que desperta la creativitat.
[11.04.25]
La jove il·lustradora ucraïnesa Maria Jaiduk (Kherson, Ucraïna, 2006) ha obtingut el 15è Premi Internacional d'ill·lustració Bologna Children’s Book Fair-Fundación SM amb el projecte d'un àlbum que SM publica. El premi té una dotació de 15.000 euros i s'atorga en el marc de la Fira de Bolonya. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Joëlle Jolivet, il·lustradora francesa; Kiyoko Matsuoka, director del Museu d'Art d'Itabashi (Tòquio); i Mario Dequel, responsable de Disseny de l'Editorial SM. Segons aquest jurat, Maria Jaiduk narra mitjançant la il·lustració una història d'una manera clara i descriptirca i utilitza la llum com un element clau. La història del seu àlbum expressa una crítica social i una sensibilitat davant el canvi climàtic i l'ecologia amb una reflexió sobre el consum de la societat actual. Maria Jersón estudiava en un institut de física i tecnologia quan la Rússia del genocida Vladimir Putin va envair Ucraïna. Amb la seva família, es van refugiar a Geòrgia i va continuar la seva educació a distància amb classes d'il·lustració dues vegades a la setmana, Va començar a fer les seves primeres històries dibuixades l'any 2022 i l'any següent va començar el projecte Killing Goda on va aprofundir en els fonaments de la il·lustració i va obtennir una beca del govern per ingressar a l'Acadèmia Nacional de les Arts de Liiv (Ucraïna). Aquest premi d'il·lustració es va crear el 2009 i està adreçat a artistes que no hagin complert els 35 anys i que hagin estat seleccionats per a la mostra de la Fira de Bolonya.
[03.04.25]
L'escriptora Ledicia Costas (Vigo, 1979) ha obtingut el Premi SM El Barco de Valor en llengua espanyola amb la novel·la «Feriópolis», una obra de gènere fantàstic que dóna eu al món interior dels infants amb tota la seva complexitat i oferint-los un suport com a refugi. Segons l'autora és el viatge en una muntanya russa que va des la inquietud fins a l'esperança passant per un camí ple d'emocions i personatges inoblidables. L'altre premi de l'edició del 2025 és el SM Gran Angular que ha obtingut l'escriptora Marina Aguirre (Burgos, 1990) amb la novel·la «Hoy honramos a los vivos», que en paraules de l'autora convida a fer un viatge d'autoconeixement des de la mort a l'esperança amb una veu que connecti amb els adolescents actuals. Els Premis SM tenen una dotació de 35.000 euros cadascun i arriben aquest 2025 a la seva 47a edició en una trajectòria dels més consolidats de la literatura per a infants i joves. Cal tenir en compte que el grup SM atorga altres premis en altres llengües i àmbits territorials com El Vaixell de Vapor i el Gran Angular en llengua catalana.
[02.04.25]
L'escriptora francesa Marion Brunet (Vaucluse, Avinyó, 1976) ha estat la distingida amb el prestigiós Astrid Lindgren Memorial Award que atorga el govern suec anualment des del 2002 i que s'ha posicionat com el Nobel de Literatura Infantil i Juvenil pel seu origen suec i per la dotació més important del sector, 5 milions de corones sueques (uns 540.000 euros). La seva obra, destinada principalment als lectors joves, abasta qüestions com per exemple la reproducció assistida i l'homofóbia (el seu debut amb la novel·la «Frangine») i altres novel·les en les quals sempre aprofundeix en problemes socials propis dels adolescents. Durant la seva trajectòria, Marion Brunet ha guanyat més de trenta premis, entre els quals l'UNICEF Prize for Youth Literature, als quals cal afegir ara l'Astrid Lindgren. L'autora, abans de dedicar-se professionalment a l'escriptura, va treballar com a educadora en una llar d'acollida d'infants i després en un hospital de dia per a adolescents. No és estrany, doncs, que d'aquestes experiències hagi extret moltes de les històries literàries. Entre les seves obres més recents publicades en català hi ha «Sense fe ni llei» (Fanbooks) i «L'estiu circular» (Club Editor).
[01.04.25]
El premi, que s'atorga des del 1956, té un caràcter bianual i es decideix a partir de les candidatures que presenten les diverses literatures, entre les quals la catalana sota el paraigua de la candidatura oficial de l'Estat espanyol. Per a l'edició del 2026, entre 78 candidatures de 44 països, s'hi presenten com a candidates l'escriptora catalana Maite Carranza (Barcelona, 1958) i la il·lustradora basca Elena Odriozola (Sant Sebastià, 1967). Les dues tenen una àmpia i reconeguda trajectòria en els seus àmbits respectius i, en el cas de Maite Carranza, és una de les escriptores catalanes per a infants i joves amb major nombre d'obres traduïdes a altres llengües. L'International Board on Books for Young People (IBBY) ha fet públiques les candidatures dels 44 països coincidint amb la Fira del Llibre de Bolonya. El veredicte del premi, atorgat per un jurat internacional, tindrà lloc a principis del 2026.
[31.03.25]
La secció dels Països Baixos de l'International Board on Books for Young People (IBBY) protagonitza aquest 2025 el missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que commemora la data del naixement de Hans Christian Andersen (Odense, Dinamarca, 2 abril 1805 - Østerbro, Dinamarca, 1875), coincidint amb el 220è aniversari del naixement i el 150è aiversari de la seva mort. Una efemèride rodona en tots sentits que recorda qui va ser un dels màxims creadors i divulgadors de la rondallística europea del segle XIX. L'IBBY, organització fundada el 1953 per la periodista alemanya Jella Lepman, manté la seva funció de construir ponts entre els infants i les diverses cultures a través de la literatura. El Dia Internacional del Llibre Infantil té lloc des del 1967 arreu del món i cada any una secció de les que integren aquest organisme (A Catalunya el representa l'IBBYCat, antigament ClijCat o Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) té l'oportunitat de ser la protagonista del missatge i el cartell que s'encarreguen a destacats autors del seu país a partir d'un lema que en aquesta edició és el de la llibertat d'imaginació. L'escriptora Rian Visser (Middelbeers, Països Baixos, 1966) ha escollit el registre de la poesia a partir d'un recull publicat per ella mateixa el 2021 i que va ser guardonat als Països Baixos i també a Bèlgica. La il·lustradora Janneke Ipenburg (Utrecht, Països Baixos, 1979), coautora d'una sèrie d'àlbums amb l'escriptora del missatge, ha elaborat un cartell que reflecteix l'estil personal que utitilitza en les seves creacions i que es fusiona amb alguns dels versos del poema de Rian Visser amb un arbre que floreix amb les branques de les paraules de diverses de les llengües a les quals es difon el missatge internacional.
[16.03.25]
L'escriptora Beatriz Giménez de Ory (Madrid, 1972) ha obtingut el premi Edebé 2025 en la modalitat infantil amb la novel·la «Tres niños tristes y medio unicorno», que vol ser un homenatge al Quixot a través d'una colla que busca el seu lloc al món. La novel·la, que representa el debut de l'autora en el segell Edebé, tracta amb humor i fantasia l'autodescoberta i la força de l'amistat. El premi està dotat amb 25.000 euros i ha estat deciit per un jurat integrat per Teresa Colomer, Antonio G. Iturbe, Ángeles González Sinde, Roberto Santiago, Elena Valencia i Vicenç Villatoro. D'altra banda, l'escriptor David Lozano (Saragossa, 1974), ha obtingut el Premi Edebé en la modalitat juvenil —que ja havia obtingut també el 2018—, ara amb l'obra «Cacería», que s'endinsa en el futurisme de la Intel·ligència Artificial i la capacitat de l'ésser humà per crear universos nous tot i dependre cada veada més de la tecnologia. La dotació del premi juvenil és de 30.000 euros i el jurat l'han integrat per Xavier Brines, Paula Jarrín, Óscar López, Rosa Navarro Durán, Care Santos i Elisenda Vergés-Bo. Els Premis Edebé han arribat a la 33a edició i es mantenen amb la dotació més important aquí en l'àmbit per a infants i joves. Segons l'editorial, en aquesta edició s'han presentat 209 originals en les dues modalitats, 166 en espanyol, 33 en català, 10 en gallec i 4 en basc. Els Premis Edebé han estat traduït fins ara a 22 llengües i tenen presència en 25 països.
[20.02.25]
L'escriptor i traductor Jose López (Sabadell, Vallès Occidental, 1988) ha guanyat el Premi Carlemany de Foment de la Lectura 2025 amb la novel·la «Abans no s'apagui», una història que relata la història d'un jove que viu el suïcidi d'un company. El protagonista decideix marxar de viatge per Europa per trobar respostes davant la pèrdua del seu amic. L'experiència el porta a treballar en hostels, a fer d'au-pair i a conèixer persones que li canviaran la manera d'entendre el món i d'enfrontar-se als dubtes existencials. La novel·la la publica l'Editorial Columna el mes de maig. El Premi Carlemany l'atorguen el Grup 62 i el Govern d'Andorra. En les primeres edicions tenia una dotació de 42.000 €, que posteriorment va baixar a 10.000 € i que actualment s'ha situat en 8.500 €, una reculada significtiva tenint en compte el potencial dels dos convocants. L'autor José López és llicenciat en Filosofa i, en certa manera com el seu protagonissta, ha treballat en hostels, granges, botigues i d'au-pair, tot i que també ha pogut dedicar-se a la feina editorial i la traducció.
[12.02.25]
La jove escriptora Helena Moreno Padilla (Almeria, 2008) ha guanyat el Premi Jordi Sierra i Fabra que convoca la Fundació de l'autor en la seva vintena edició amb la novel·la «Más allá de la muralla», una història d'aventures de gènere fantàstic ambientada en un poblat d'éssers mitològics. Sunny és un els que viu en una ciutat emmurallada. Quan la muralla pateix un atemptat i roben l'espasa de la guardiana de la ciutat, Sunny i un amic ferrer intenten recuperar-la amb un seguit d'aventures. La novel·la la publica SM i el jurat ha estat integrat per Berta Márquez, Elena O'Callaghan, África Vázquez i Pep Duran i Arturo Padilla. D'aquesta edició han estat finalistes els joves autors Júlia Córcoles (Múrcia), Marcos Carrizo (Saragossa) i Rosa María Berrocal (Madrid), tots tres habituals en anteriors edicions com a finalistes.
[11.02.25]
L'editor fundador de Thule Edicions, José Díaz Gutiérrez (Badalona, 1968) substitueix l'editor de Joventut, Lluís Zendrera (Barcelona, 1962), com a president de l'IBBY Espanya (antiga OEPLI, Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil). Lluís Zendrera continua com a president de l'IBBYCat (antic Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil). José Díaz Gutiérrez és llicenciat en Filologia Hispànica, especialitzat en Literatura Llatinoamericana i màster en Edició. Des de l'any 1996 ha estat vinculat al món editorial, on ha exercit de corrector, traductor, coordinador editorial, tècnic editorial i editor. L’any 2003 va crear Thule Ediciones, editorial especialitzada en llibres il·lustrats per a totes les edats. José Díaz hereta el projecte de l'organització de l'IBBY World Congress 2028, esdeveniment que té 70 anys d'historia i que el 2028 tindrà lloc a Barcelona.
[20.01.25]
El veterà premi Destino Apel·les Mestres, que arriba a la 43a edició, ha escollit com a guanyadora de l'edició del 2025 la dibuixant Lali Miró Batlle, establerta al barri de Sants de Barcelona. El premi està dotat amb 4.500 euros i la publicació corresponent. El jurat ha estat integrat per David Sierra, Paula Jarrín, Pedro Mañas, Albert Arrayás i Anna Casals. «El 37 del carrer Major» és un conte que convida els lectors a convertir-se en uns veïns més del carrer per on camina el protagonista, el Nel. Un conte que tracta temes com la solidaritat veïnal, les relacions entre diverses generacions i la soledat. Lali Miró Batlle va estudiar il·lustració a l’Escola de la Dona i més tard a l’École Duperré, a París. Des del 2021 es dedica professionalment a la il·lustració. Ha publicat àlbums com «El contagi» (premi Vila de Térmens 2023) i «A la recerca del mico perdut», de l'escriptor Oriol Canosa. Arran d'una residència creativa a Faberllull, a Olot, organitzada per l’Institut Ramon Llull, va treballar en un àlbum il·lustrat per a l’editorial eslovena Zalozba Hart, de l'escriptora Barbara Hanus.
[09.01.25]
La plataforma «RadioContes» és la primera app de pòdcasts de ficció narrativa per a infants de parla catalana. Ara amplia les seves opcions amb l'estrena del primer pòdcast dissenyat especialment per a infants sords. La iniciativa compta amb la col·laboració de la cooperativa Laifari, institució que impulsa el coneixement de la Llengua de Signes Catalana (LSC). RadioContes, que ja té una audiència consolidada, segons els seus responsables, amb més de 9.000 escoltes mensuals, fa aquest pas per incloure la comunitat d'infants sords amb el suport de videopòdcasts on els usuaris poden veure una persona signant, sense altres imatges que desviïn la seva atenció de la narració, perquè es concentrin en el conte i estimulin la imaginació. Els contes de «La Dragoneta Papaxut», els més escoltats a la plataforma convencional pels infants a partir de 3 anys, és la primera sèrie escollida per obrir aquest nou canal en versió de videopòdcast per a sords. S'ha elaborat de cap i de nou pensant en les característiques d'aquesta comunitat. S'han suprimit segons quins elements innecessaris i s'hi han incorporat elements propis de la Llengua de Signes Catalana, sempre amb una narradora a la pantalla. La plataforma digital RadioContes compta amb un equip que lidera l'actriu i comunicadora Marta Catalan, amb més de quinze anys d'experiència en l'àmbit de la narració, a més del compositor i enginyer de so Albert Nardi, i la periodista i educadora especialitzada en pedagogia de la diversitat, Ruth Mañero. El catàleg de «RadioContes» inclou diversos audiocontes i audiosèries d'accés lliure.
[08.01.25]
Ricard Lobo i Gil (Barcelona, 1936) ha mort el 3 de gener de 2025, als 88 anys. Exmonjo del Monestir de Monserrat i de Sant Miquel de Cuixà, als anys setanta del segle passat va participar amb Lluís Maria Xirinacs en la Comissió de Serveis de les Comunitats Critianes de Base. Va formar part de la plataforma de constitució de l'Assemblea de Catalunya. Un cop va abandonar l'orde benedictí, va estar en contacte amb el president Josep Tarradellas a Saint Martin le Beau, que el va nomenar membre de l'Organisme Consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Això va fer que el 1978, un cop restablerta la Generalitat, el president Tarradellas el nomenés director del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), ratificat després pel president Jordi Pujol, càrrec que va exercir fins al 2006. Ricard Lobo i Gil, assagista amb diverses publicacions, va dedicar una part de la seva obra creativa a la literatura per a infants i joves, primer amb tres títols de la col·lecció Petita Història, de l'Editorial Mediterrània, il·lustrada per Pilarín Bayés: Ramon Llull, Arnau de Vilanova i Vila de Llívia. També va publicar una novel·la per a joves, «Elisenda, escriu-me!», el 1986, escrita a quatre mans amb Josep Maria Puigjaner, en aquest cas a la col·lecció L'Odissea, de l'Editorial Empúries.
[04.01.25]
