Davant la reconversió de molts centres educatius en institut-escola, la Institució de les Lletres Catalanes amplia la possibilitat de demanar dos autors del programa «Autors a les aules» a aquells centres que tenen línies de primària i secundària
Prop de 400 autors formen part del programa «Lletres a les aules» (anteriorment: «Itineraris de Lectura» i «Autors a les aules»), que la Institució de les Lletres Catalanes subvenciona a centres educatius mitjançant la col·laboració del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu del programa «Lletres a les aules» és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors. El programa «Autors a les aules» preveu aquest curs que aquells centres que ofereixen línies de primària i secundària (és a dir, els reconvertits institut-escola) puguin sol·licitar dos autors. Prop de 400 autors formen part del programa, alguns dels quals tenen també en xarxa una guia orientativa de la seva obra. L'activitat és gratuïta pel que fa als centres educatius i l'únic requisit és que el grup-classe hagi fet la lectura d'una de les obres de l'autor sol·licitat. [Més informació]

L'il·lustrador Joma fa doblet amb el Premi d'Honor Junceda i el Premi Maria Rius
L'il·lustrador Joma (Josep Maria Rius i Ortigosa, Barcelona, 1954) ha reut amb pocs dies de diferència el Premi d'Honor Junceda i el Premi Maria Rius pel conjunt de la seva obra. Pel que fa al Premi Maria Rius, també s'ha distingit Manuel Barrios per la seva innovació en els nous llenguatges audiovisuals. Els Premis Junceda [palmarès íntegre aquí], en la seva 24a edició, han premiat els àlbums i les creacions d'il·lustració més destacades de l'últim any, entre les quals es troben els àlbums «Petita, Mare, Àvia», d'Akiara Books, que també ha rebut un premi per «Dormo al carrer», il'àlbum «Cartes imprevistes», d'Animallibres. En conjunt, els premis Junceda distingeixen una quinzena de categories. [Més informació]

Un article de les bibliotecàries Susana Ariño, Teresa Mañà i Aurora Vall d'anàlisi i estudi sobre la literatura infantil i juvenil i el fons personal de l'homenatjada publicat a la revista L'Avenç obté el 25è Premi Aurora Díaz Plaja
L'article «Descobrir Aurora Díaz Plaja a través del seu fons personal», de les bibliotecàries Susana Ariño, Teresa Mañà i Aurora Vall, publicat a la revista L’Avenç (núm. 518, abril 2025) ha obtingut el 25è Premi Aurora Díaz Plaja d'anàlisi i estudi sobre la literatura infantil i juvenil que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El jurat del premi, que és honorífic i sense dotació, ha estat integrat per Josep Antoni Fluixà, Anna Herráez, Pere Martí Bertran i Caterina Valriu que destaquen el repàs de la vida i l'obra d'Aurora Díaz Plaja i Contestí (Barcelona, 1913 - 2003), a través del fons conservat a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB). Les tres autores de l'article [versió integra aquí] col·laboren conjuntament en l'organització de l'arxiu personal d'Aurora Díaz Plaja, escriptora, bibliotecària, assagista i crítica literària. El Premi que porta el seu nom selecciona cada any els millors articles d'anàlisi, estudis o investigacions publicats en qualsevol llengua en un mitjà de difusió general o especialitzat, tant en suport paper com digital, que tractin sobre aspectes de la literatura infantil i juvenil en català. En aquesta edició, el lliurament coincideix amb la celebració del VIII Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, que té lloc el 29 i 30 d'octubre a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida. [Més informació]

Un àlbum poètic il·lustrat d'Antonio Rubio i Carmen Queralt publicat per l'Editorial Kalandraka obté el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2026 del ministeri de Cultura espanyol
L’escriptor Antonio Rubio (El Puente del Arzobispo, Toledo, 1953) i la il·lustradora Carmen Queralt (Madrid, 1952) han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2026 que atorga el Ministeri de Cultura espanyol i que té una dotació de 30.000 €. L'àlbum «Divertimentos: juegos poéticos», publicat per l'Editorial Kalandraka, és un recull de poemes que tracten temes de l’univers quotidià i imaginatiu de la infància. Aborda aspectes com l’abecedari, els números, la natura o les estacions. Tot plegat ho fa a través de personatges humans i animals que construeixen una poesia divertida i juganera. L'autor dels poemes, segons els membres del jurat, transforma la paraula en un espai de joc, descobriment i experimentació amb un desafiament enginyós per l’oïda i la imaginació que celebra la creativitat verbal, la musicalitat i l’humor. Sobre les il·lustracions de Camen Rubio, el jurat destaca també que la seva tècnica aporta dinamisme a una comparsa d’animals, vegetals i éssers fantàstics que multipliquen les ressonàncies de cada vers. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per María José Gálvez, Jesús González, Carme Riera, Lourdes Otaegi, Moisés Selfa, Artur Ahuir i Alex Gurrutxaga, a més d'altres vocals designats per entitats del sector i l'autora de l'edició anterior, Leire Bilbao. [Més informació]

Les editorials El Cep i la Nansa, Animallibres i Zahorí Books formen part dels llibres seleccionats per The White Ravens el 2026
La selecció de The White Ravens 2026 ha escollit tres àlbums de factura catalana: «Què estan mirant?», de Salvador Comellas (text) i Gusti (Il·Lustracions), oublicat per El Cep i la Nansa Edicions; «El cor del Bosc Negre», de Laia Longan (text) i Jordi Vila Delclòs (il·lustracions), publicat per l'Editorial Animallibres; i «Coreografies animals», de Núria Solsona (text i il·Lustracions, publicat per l'Editorial Zahorí Books. La selecció d'aquest organisme amb seu a La Internationale Jugendbibliothek de Munic es fa anualment i des de fa anys sempre hi han estat integrats autors i editorials catalans. [Més informació]

El Rovelló trist
El 2022, amb motiu d'una antologia en homenatge al crític literari Josep Maria Aloy (Manresa, Bages, 1948 - 2020), biograf de Josep Vallverdú, vaig tenir l'honor de participar-hi juntament amb altres 35 autors i 14 il·lustradors, amb el conte breu Retall de biografia apòcrifa de l'avi Rovelló (nascut a Can Vallverdú, Puiggròs, Les Garrigues, 1968). Era una mirada afectuosa i irònica sobre aquesta icona de la literatura per a infants que ha estat i és el gos Rovelló. Allà, en Rovelló ja s'havia fet vell i era des de la tendresa que manteníem una conversa sobre el pas del temps i la vellesa. Si participar-hi literàriament ja va ser un goig, encara ho va ser més que el conte, per gentilesa dels hereus del crític Josep Maria Aloy, es va publicar acompanyat d'un dibuix inèdit del mateix autor Josep Vallverdú, de la sèrie «El Rovelló trist», creada arran de la mort de qui havia estat amic i biògraf. Dibuixar era una de les flaques amagades de Josep Vallverdú al costat de la seva prolífica i extensa obra que abasta tots els gèneres possibles (narrativa, novel·la, conte, poesia, memòries, viatges, traducció...) a banda, esclar, de la seva faceta de docent juntament amb qui va ser la seva primera muller, Isabel Arqué (morta el 2012). Josep Vallverdú, que aquest 9 de juliol havia complert 103 anys, deixa un llegat únic que compta, sobretot, amb un ús de la llengua en plena fortalesa i una mirada avançada als temps, cosa que fa que moltes de les seves novel·les per a joves —dissortadament descatalogades com és habitual en el sector— formen un corpus literari imprescindible i totalment recuperable. No és en va que, Josep Vallverdú, és l'únic autor —etiquetat, malgrat tot i inevitablement, com a autor de literatura per a infants i joves—, que ha estat distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. I l'únic també que té recollida la gairebé totalitat de la seva obra completa per a infants i joves en una sèrie de catorze volums publicats per l'Editorial La Galera —en realitat, “la seva editorial”— entre el 1995 i el 2001. Però, com passa amb els grans autors, sempre hi ha un personatge que se'ls escapa de les mans i regna eternament per damunt de tots els altres: Rovelló.
Andreu Sotorra, escriptor i periodista (21 juliol 2026).

Cliqueu aquí per llegir el conte íntegre, il·lustrat amb un dibuix inèdit de Josep Vallverdú: Retall de biografia apòcrifa de l'avi Rovelló (nascut a Can Vallverdú, Puiggròs, Les Garrigues, 1968)

Cliqueu aquí per llegir l'article «Un home de paraula», d'Andreu Sotorra, publicat a La Vanguardia (23 juliol 2026)

La mort de l'escriptor Josep Vallverdú als 103 anys deixa un dels llegats més importants d'entresegles en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil
L'escriptor Josep Vallverdú (Lleida, Segrià, 9 juliol 1023 - Balaguer, La Noguera, 21 juliol 2026) ha mort dotze dies d'haver complert 103 anys i mig anys després d'haver tancat una intensa presència pública arran del seu centenari i dels reconeixements que havia rebut en els últims anys, a més de la seva constant publicació, com la seqüela de «Rovelló» o altres obres que encara han quedat inèdites, de caire memorístic. Josep Vallverdú ha mort a la ciutat de la Noguera, a Balaguer, on residia actualment després que el 2012 perdés la seva primera muller, la mestra Isabel Arqué, reconeguda també a Lleida per la seva feina en favor de l'escola catalana en temps de la Dictadura, i es casés en segones núpcies amb Antonieta Vilajoliu, viuda de Josep M. Monill i del científic lleidatà Joan Oró, una antiga amistat que mantenia el matrimoni Vallverdú amb ella des de l'any 1956. L'obra de Vallverdú és tan prolífica com extensa, amb novel·les per a joves, narrativa, poesia, teatre, assaig, memòries, viatges i traducció, a més de la seva faceta de docent que el va portar per diverses comarques catalanes fins que, a la maduresa, es va establir a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) amb la seva primera dona, Isabel Arqué. Actualment, amb la segona dona, Antonieta Vilajoliu, residia a Balaguer, ciutat que ha centrat el comiat de l'escriptor i el reconeixement de milers de lectors que s'han fet amb molts dels seus llibres, però sobretot, amb el mite de Rovelló. [Més informació]

Les il·lustradores Anna Aparicio i Neus Caamaño, seleccionades per al 17è Catàleg Iberoamericà Il·lustra que convoca la Fundació SM dins la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara
Aquesta 17à edició ha comptat amb la participació de 827 il·lustradors de 20 països. D'entre tots ells, 43 han estat els escollits per formar part de la publicació anual del Catàleg Iberoamericà. Les il·lustradores catalanes Anna Aparicio (Barcelona, 1991) i Neus Caamaño (Terradelles, Vilademuls, Pla de l'Estany, 1984) formen part del catàleg, com ja van fer també el 2023. Al seu costat, hi ha també cinc dibuixants més de tot l'Estat: Andrea Carreras, Pau Santiago, Elena Hormiga, Carla Novillo i Nuria Pocero “Nuppita Pittman”. En aquesta edició, el mexicà Luis Miguel Sanvicente Oliveros (Mèxic, 1970) ha estat el guanyador del primer premi per la seva obra gràfica i l'original exploració visual de les seves il·lustracions que barregen un univers simbòlic popular amb referències reinterpretades poèticament. El premi, que covoca la Fundació SM dins de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), té una dotació de 5.000 dòlars EUA i és considerat una de les principals mostres internacionals de la il·lustració iberoamericana. [Més informació]

La llibreria Casa Anita de Barcelona, distingida amb el Premi Boixareu Ginesta al llibreter de l'any que la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya lliurarà en un acte de la Fira Internacional del Llibre Liber 2026
La Junta Directiva de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE) ha atorgat el premi Boixareu Ginesta al llibreter de l'any, que s'atorga des del 1995, a la llibreria Casa Anita, de la vila de Gràcia de Barcelona. El premi es lliurarà dins de la Fira Internacional del llibre, Liber 2026, que té lloc a Barcelona del 29 de setembre a l'1 d'octubre, en un acte a la sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La llibreria Casa Anita, regentada per la seva fundadora, la filòloga, exeditora i llibretera Oblit Baseiria Virgili (Barcelona, 1963), compleix més de vint anys com un espai de referència en la divulgació de la literatura per a infants i joves, amb un interès especial per l'àlbum il·lustrat i també amb activitats de promoció de la lectura. Va ser fundada el 2004 en un petit local del carrer Santa Eugènia, a la vila de Gràcia. Amb el seu creixement es va traslladar al carrer de Vic, on va incorporar un pati ampli que, amb el pas del temps, s'ha convertit en un dels seus espais més emblemàtics. Per aquest indret han passat narradors, il·lustradors, autors, centres educatius, famílies i infants de procedències molt diverses. Casa Anita desenvolupa propostes artístiques i literàries adreçades a alumnat d'infantil, primària i secundària i manté una col·laboració activa amb centres escolars. En els últims anys, Casa Anita ha ampliat la seva activitat amb l'obertura de l'Obrador, un nou local situat davant de la llibreria, que funciona com a sala d'exposicions, taller creatiu i punt de trobada per a presentacions. [Més informació]

Un musical familiar sobre l'etapa d'infància i formació d'Antoni Gaudí que compta amb la cocreació de Casa Batlló farà temporada al Teatre Poliorama a partir del novembre després de reestrenar-se al Teatre Fortuny de Reus
L'espectacle és una producció de la companyia Trílope amb la cocreació de Casa Batlló i, en clau de musical, recrea els anys d'infància i de formació del petit Antoni Gaudí i l'entrada a l'adolescència. La trama es basa en les referències d'aquella època que van marcar l'arquitectura de Gaudí i que reprodueix en tants casos la bellesa de la natura que va viure durant la seva infància i joventut al Baix Camp, entre Riudoms i Reus, on estava establerta la seva família. L'espectacle s'estrenarà al Teatre Poliorama el 15 de novembre i s'hi representarà fins al 24 de gener tots els diumenges en sessions matinals familiars. El musical combina estils i registres diversos que beuen de les fonts que van des de Mozart a Led Zeppelin amb The Police o Gossos, entre altres. El musical, amb una durada aproximada d'una hora i mitja, combina la paraula amb la música, sempre intentant reflectir l'imaginari gaudinià que té tothom a través de la seva obra. Abans de la temporada al Teatre Poliorama, el musical «Gaudí: el despertar del geni» es preestrena en una funció única al Teatre Fortuny de Reus (26 juny), la ciutat que commemora d'una manera especial, per ser el lloc de naixença de l'arquitecte de la Sagrada Família, el Park Güell, La Pedrera o la Casa Batlló, el centenari de Gaudí. L'autoria del musical és d'Alfredo Ruiz i Cristina Estarelles, que n'és també la directora, al costat d'Asier Olabarrieta com a director musical i autor dels arranjaments. El personatge d'infant d'Antoni Gaudí és interpretat per l'actriu Estel Aparicio i el veterà actor Lluís Soler hi posa la veu en off del Gaudí adult. Entre els personatges del musical hi ha la mare de Gaudí (Irene Jódar), el germa de Gaudí (Andreu Domènech), el pare Llanes (Albert Triola), el diplomàtic Eduard Toda, amic d'infància de Gaudí (Núria Masip) o un altre dels amics de Gaudí i Toda, Josep Ribera (Natalia Revilla), amb qui d'adolescents van planejar ja una restauració del monestir de Poblet que finalment faria Eduard Toda. Altres personatges més secundaris són Pere Berenguer (un deixeble de Gaudí), el senyor Martorell (arquitecte amic de Gaudí) o la senyora Jujol (dona de l'arquitecte, decorador i dibuixant Josep Maria Jujol) interpretats per Arnau Prats, Asier Olabarrieta i Lara Streccia respectivament. La majoria d'aquests intèrprets tenen també la doble funció de músics: violí, saxo, flauta travessera, clarinet, bateria, tamborí, flabiol, contrabaix, guitarra, piano, harmònica, flauta irlandesa o percussió. La resta de l'equip artístic està integrat per David Pintó (ajudant de direcció), Miquel Barcelona (coreògraf), Sarah Bernady, Raúl Vilassis i Cristina Estarelles (escenografia), Cristina López (vestuari), construcció de telons i teler (Pilar Albadalejo i Josep Pons). El musical és recomanat per a espectadors a partir de 6 anys i compta amb l'assessorament històric de Mireia Freixa. La productora Trípole té una trajectòria de quinze anys amb la creació d'espectacles i esdeveniments culturals diversos. [Més informació]

L'escriptora Laia Aguilar obté el 41è premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves amb una història futurista i distòpica amb la psicosi d'un virus que canvia el món
L'escriptora Laia Aguilar (Barcelona, 1975), autora de la coneguda novel·la «Wolfgang», guanya el 41è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil amb «La fuga», una història ambientada en un futur pròxim i distòpic, oerò que podria ser real, arran que un virus letal alliberat pel desgel ha canviat el món. Per sobreviure, la societat ha imposat una mesura radical: aïllar tots els menors que en siguin portadors. El premi té una dotació de 6.000 euros i s'atorga dins els Premis Prudenci Bertrana. [Més informació]

L'autora Lirios Bou guanya el 6è Premi Emili Teixidor que convoca La Galera amb un àlbum sobre el camí iniciàtic per créixer amb el personatge d'un gos humanitzat
Amb el conte il·llustrat «El senyor Rutineli i el vent huracanat», l'autora Lirios Bou (Alcoi, País Valencià, 1988), ha obtingut el 6è Premi Emili Teixidor de contes i àlbum il·lustrat protagonitzat per un gos molt organitzat que descobreix en una aventura iniciàtica que ni que a vegades es perdi el control, també es pot avançar en el repte de créixer. El premi, que té una dotació de 2.500 euros, és una oportunitat per a obres destinades a primers lectors, entre 5 i 7 anys. El conte de Lirios Bou, que es publicarà a la tardor, ha estat atorgat per un jurat integrat per Antonia Justicia, Laura Espot, Aitor Martos i Núria Figueras. L'autora Lirios Bou és la primera vegada que publica a La Galera, tot i que la seva obra de creació literària i d'il·lustració, com aquesta, ja ha estat reconeguda anteriorment amb premis com el de les Llibreries Valencianes, amb un àlbum que també comptava amb la seva doble autoria de text i il·lustracions, com l'actual llibre guanyador del sisè premi Emili Teixidor. El premi d'aquesta edició s'ha fet públic coincidint amb la celebració del 60è aniversari de la col·lecció Grumets, la més emblemàtica de La Galera, a la nova Casa Abacus del carrer Peu de la Creu, que ha reunit autors, tant escriptors com il·lustradors, que hi han publicat en aquests sis decennis i que en conjunt, tal com ha remarcat la directora de La Galera, Pema Maymó Veny, arriben a més de 250 autors, una bona representació dels quals ha estat reconegut en aquest aniversari amb el lliurament de la insígnia «Sóc un Grumet». [Més informació]

Tina Vallès i Mercè Galí obtenen el Premi Llibreter 2026 de literatura infantil i juvenil pel seu llibre «Cartes imprevistes» publicat a l'Editorial Animallibres
Els premis Llibreter 2026 han distingit en la categoria de literatura catalana, el llibre «Cartes imprevistes», amb text de Tina Vallès i il·lustracions de Mercè Galí, publicat a l'Editorial Animallibres. Pel que fa a la categoria altres literatures, el premi és per a «El gegant de ferro», de Ted Hughes, amb il·lustracions de Chris Mould, traducció de Marina Espasa, publicat per Blackie Books. I en la categoria d'àbum il·lustrat, el premiat és «El racó de pensar», de Pieter van Den Heuvel, traducció Maria Rosich, Editorial Litera. Altres premis han estat, en literatura catalana, per a «Sau», de Ferran Garcia, editat per Males Herbes. En la categoria d'altres Literatures, s¡ha premiat «Cop de llum», de Rita Bullwinkel, traduït per Ferran Ràfols i editat per a Segona Perifèria. I en la categoria d'assaig, pensament i altres narratives, el guardonat és «La passió dels estranys», de Marina Garcés, publicat per Galaxia Gutenberg. [Més informació]

Un teatre dedicat al públic familiar obrirà la temporada 2026-2027 dins el nou espai immersiu del Club Súper 3 que s'inaugura aquest maig al barri de la Sagrada Família
El Súper3 salta de la pantalla al món real amb l'obertura de «Fantàstix», un nou espai immersiu de 2.000 metres quadrats basat en l’univers del SX3, al carrer Rosselló, 485, al barri de la Sagrada Família. L'experiència consisteix en una aventura immersiva d'una hora on els infants d'entre 2 i 12 anys es converteixen en els protagonistes d'una missió per combatre el virus de l’apagada creativa. Mitjançant tecnologia 4D i teatre, les famílies s'endinsen en un recorregut on els més petits poden conèixer els personatges més populars del 3Cat, com en Titó, el Mic, els Beta, Ladybug o l'abella Maia. Alhora, l’experiència inclou narratives tradicionals catalanes i universals, com en «Patufet», «La volta al món en 80 dies» o «Alícia al país de les meravelles». L'experiència de «Fantàstix», malgrat formar part de la institució pública Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), costen 17 € per al públic general, 14 € per a majors de 65 anys i 11 € per a menors de 14 anys. Els membres del Club Súper3 poden comprar les entrades a un preu especial de 9 €, i els infants de menys d’1 any hi poden entrar gratuïtament. A banda del recorregut interactiu, el projecte impulsat per 3Cat i Grup Transversal incorporarà, a partir del setembre, un teatre amb programació anual d'espectacles familiars. El recinte també inclou una cafeteria tematitzada i una botiga amb productes educatius. [Més informació]

Els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove 2026 que convoca l'IbbyCat i decideix un jurat de lectors joves tanquen dos anys celebrats al Teatre Fortuny de Reus amb els escriptors guardonats Núria Parera, Pep Puig i Daniel Hernández Chambers entre altres
Els Premis Atrapallibres han estat per als llibres «Ànec coix, gallina cega» d'Ultich Hub i Jörg Mühle, traduït per Anna Soler Horta, publicat per l'Editorial Takatuka (categoria 9 anys); «A,B,C i la Sra. Smith», de Núria Parera i Quim Amate, publicat per Babulinka Books (categoria 10 anys); «La cançó del soldatet», de Pep Puig, il·lustracions de Toni Galmés, publicat per L'Altra Tribu (categoria 11 anys). I els Premis Protagonista Jove han estat per als llibres «El llop», de Saša Stanišić i Regina Kehn, traduït per Cristina Sala, publicat per L'Altra Tribu (categoria 12 - 14 anys); i «Reis de la muntanya», de Daniel Hernández Chambers, traduït per Martinia Garcia Serra, publicat per l'Editorial Edebé (categoria 14 - 16 anys). La gala de lliurament dels premis s'ha celebrat en els dos últims anys al Teatre Fortuny de Reus que ha passat el relleu a la ciutat de Barcelona on tindran lloc l'any 2027 com a preàmbul de l'IBBY World Congress que tindrà lloc l'any 2028 i que té com a organitzador amfitrió l'IbbyCat. Els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove són decidits per un jurat de milers de lectors joves catalans a partir d'una tria prèvia d'un jurat integrat per especialistes del sector i s'atorguen a llibres publicat en català. En aquesta edició, de la quinzena de llibres finalistes candidats, només mitja dotzena corresponien a autoria catalana. [Més informació]

L'il·lustrador Jesús Cisneros guanya el Premi Nacional d'Il·lustració 2026 que atorga el ministeri de Cultura espanyol
L'autor té un extens catàleg per a tots els públics i ha publicat una trentena d'obres d'àlbum il·lustrat destinades a infants i joves. Jesús Cisneros Laguna (Saragossa, 1969) té una obra consolidada que el jurat ha valorat per la seva potència i expressivitat que combina força, sensibilitat i narrativa visual. El Premi Nacional d'Il·lustració del ministeri de Cultura espanyol té una dotació de 30.000 euros i s'atorga anualment. Jesús Cisneros, que fa vint anys havia guanyat el premi Lazarillo de l'Oepli, ha estat reconegut anteriorment en festivals internacionals com la Biennal de Lisboa o la del Fira del Llibre de Bolonya. A banda de les publiacions, l'obra de Jesús Cisneros s'ha exposat en mostres de França, Portugal, Itàlia, Mèxic, Corea, Turquia o Ucraïna. [Més informació]

Ricard Ruiz Garzón guanya el Premi Guillem Cifre de Colonya amb una novel·la ambientada a Escòcia que combina humor, fantasia i reflexions sobre la família
L'escriptor i divulgador de la literatura per a infants i joves, Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) ha obtingut el 45è Premi Guillem Cifre de Colonya amb la novel·la «Trenta pares vaig tenir (i encara me'n queden dos)». Amb una trama ambientada a Escòcia, Ricard Ruiz Garzón ha combinat en la trama humor, gènere fantàstic i una reflexió sobre la família a partir d'una adolescent que viatja amb els seus pares durant les vacances d'estiu, però el viatge li cau com una tortura perquè detesta la pluja, no entén l'escocès i només pensa que el que voldria és estar amb les seves amigues. Però el fet que descobreixi una jove pèl-roja, un corb i unes antigues espirals fa que fomuli un dèsig insòlit: canviar de pares. És així com la protagonista viu una sèrie d'experiències amb diveres família que li fan veure la realitat de la vida d'una altra manera. La novel·la té referències de rondalles tradicionals i de relats de novel3les clàssiques del gènere fantàsic. El premi Guillem Cifre de Colonya té una dotació de 7.000 euros, que atorga Colonya Caixa Pollença i que publica l'Editorial Barcanova. El jurat d'aquesta edició, que segons l'organització ha rebut 21 originals, ha estat integrat per Pere Martí Bertran, Miquel Rayó, Sara Moyano i Francisca Mas. [Més informació]

L'escriptora Mercè Viana, la revista Camacuc i les novel·les de Tina Vallès i Mercè Galí i de Muriel Villanueva, entre els guardonats dels Premis dels Escriptors Valencians
L'escriptora Tina Vallès (Barcelona, 1976) i la il·lustradora Mercè Galí (Barcelona, 1973) han obtingut el premi de literatura infantil dels Premis dels Escriptors Valencians per la novel·la «Cartes imprevistes» publicada a la col·lecció L'Arca de l'Editorial Animallibres. En la mateixa edició, l'escriptora Muriel Villanueva (Benimaclet, 1976), ha obtingut el premi de narrativa juvenil per la novel·la «El cel de l'aigua», publicada per Sembra Llibres. A més, l'escriptora i pedagoga Mercè Viana (Alfafar, 1946) i la revista per a infants Camacuc, han estat distingides amb el premi a la Trajectòria i a la Difusió, respectivament. Aquests premis, que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià no tenen dotació econòmica i corresponen a obra publicada. Formen part dels altres premis atorgats en narrativa, assaig, traducció i teatre a Carles Fenollosa, Íngrid Guardiola, Marc Casals i Guadalupe Sáez. [Més informació]

Mor als 75 anys Victoria Fernández que va ser fundadora de la revista CLIJ i es va dedicar a la difusió de la literatura infantil i juvenil des dels mitjans de comunicació i en col·laboració amb diverses editorialsVictoria Fernandez ha mort a Mataró (Maresme), on residia, als 75 anys. Nascuda a Gijón el 1951, havia fundat des del 1988 la revista CLIJ (Cuadernos de Literatura Infantil i Juvenil), encara activa. Amb aquesta publicació va contribuir de manera decisiva a prestigiar la literatura destinada a infants i joves, amb obertura a escrptors, editors, llibreters i recomanadors. Abans, Victoria Fernández havia dirigit el Festival Internacional de Cinema de Gijón entre els anys 1982 i 1985, dedicat aleshores al cinema realitzat per a infants i joves, i va ser també la secretària general de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (SEMINCI) durant dues dècades. Va ser col·laboradora habitual del suplement Babelia del diari El País i de revistes com Qué Leer. També va exercir de jurat en premis literaris com els Premis Edebé, els Premis SM o el Premi Jordi Sierra i Fabra, entre d'altres. Per la seva labor amb la revista CLIJ va rebre el Premi Nacional de Foment de la Lectura, atorgat pel Ministeri de Cultura espanyol, el 2005; el Premi Platero, del Consejo General del Libro Infantil y Juvenil (2005); i el Premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya el 1995. [Més informació]

La Cantània que convoca L'Auditori des de fa 37 edicions i que implica més de 35.000 infants estrena aquest 2026 la peça «L'últim rellotge» amb lletra de l'escriptora Tina Vallès i música de Jordi Cornudella
La Cantània, el projecte participatiu en forma de cantata dissenyat i produït pel Servei Educatiu de L’Auditori, torna a reunir aquest 2026 alumnes de 4t, 5è i 6è de primària. La nova edició, que és la 37a, farà cantar, en més de 100 concerts, 35.000 infants de més de 1.000 escoles de primària de Catalunya i diverses ciutats de l'Estat espanyol. Enguany, la nova cantata «L’últim rellotge» fa una reflexió sobre el pas del temps i el sentit de la vida i presenta la història d’una venedora de rellotges que arriba al Poble de Després, un indret enigmàtic on el temps sembla perdre el seu significat. La cantata compta amb la composició musical de Jordi Cornudella (Terrassa, 1989) i la lletra de l'escriptora Tina Vallès (Barcelona, 1976). La Cantània 2026 manté el compromís amb l’accessibilitat universal, amb mesures com la interpretació en LSC, sobretítols, bosses tàctils i recursos adaptats per a infants, docents i públic. Els concerts tenen lloc a L’Auditori i també en diversos municipis de Catalunya. A l’escenari, els iinfants cantaires estan acompanyats per un equip artístic format per Elisenda Carrasco, Oriol Castanyer, Eva Martínez i Ana Boixeda a la direcció musical; Adrià Aubert i Cristina Martí a la direcció escènica, i Josep Prats a la coordinació musical, així com per músics professionals, en una proposta pensada específicament per a un gran cor d’infants. [Més informació]

L'il·lustrador i escriptor canadenc Jon Klassen guanya l'Astrid Lindgren Memorial Award 2026 considerat el Nobel de la literatura per a infants i joves i dotat amb 540.000 euros
L'escriptor Jon Klassen va estudiar animació i després es va traslladar del Canadà a Los Angeles. Va treballar en l'animació de «Kung Fu Panda» i «Coraline», entre altres projectes. Autor i il·lustrador, ha tingut nombrosos èxits amb les seves publicacions amb àlbums que han estat guardonats en anteriors ocasions per altres premis internacionals. Jon Klassen (Winnippeg, Maitoba, Canadà, 1981) ha estat traduït i publicat en català amb diferents de les seves obres com els àlbums il·lustrats «Aquest barret no és meu», «Dues tortugues i un barrret», «En Jan i en Pep fan un forat», «Hem trobat un barret», «On és el meu barret?» o «La calavera», entre altres. El Premi Astrid Lindgren, que s'atorga a Suècia, és considerat el Nobel de la Literatura per a infants i joves. Té una dotació de 5 milions de corones sueques (540.000 euros aproximadament) i el seu anunci anual adopta el format de l'anunci dels Premis Nobel, tot i que actualment es fa coindicir amb la Fira de Bolonya. El jurat de l'Astrid Lindgren Memorial Award 2026 ha justificat el seu veredicte perquè considera que Jon Klassen, “a través de la seva narració subtil i evocadora amb paraules i imatges, obre noves perspectives sobre el paper de l'ésser humà a l'univers. ¿Què passa quan una roca cau del cel, quan els barrets desapareixen o una calavera comença a viure una vida pròpia?”, diuen els membres del jurat que afegeixen: ´Amb precisió, emoció i enginy creatiu, els reptes de la vida, la incertesa i l'esperança, es retraten en un joc de color i de forma. Els contes de Jon Klassen destaquen per la seva elegància natural i la seva profunditat ambigua, on el lector esdevé cocreador.” [Més informació]

Una novel·la sobre les dificultats socials en la infància i el drama de la desaparició d'una adolescent en les trames dels Premis El Barco de Vapor i Gran Angular 2026 que atorga el grup editorial SM
Amb la novel·la «La memoria de las bicicletas» l'escriptor Josan Mosteiro (Barcelona, 1970) ha obtingut el premi El Barco de Vapor 2026, adreçat a lectors infantils. D'altra banda, la novel·la «La cuarta vida de Blanca Cuervo» d'Alba Quintas Garciandia (Madrid, 1994), que es va inciar en la literatura amb el premi per a joves Jordi Sierra i Fabra, ha obtingut el premi Gran Angular 2026. Els dos premis estan dotats amb 35.000 euros cadascun i els publica el grup editorial SM. El català Josan Mosteiro parla en la seva novel·la d'un infant d'onze anys que passa el pitjor estiu de la seva vida perquè els seus pares travessen un moment difícil però també serà el de la descoberta del costat positiu de la vida. L'escriptora madrilenya Alba Quintas entra en la novel·la d'investigació amb un inspector que es troba amb el cas de la desaparició d'una adolescent que viu també en un món hostil per a la seva maduresa. Dues novel·les de caire social, doncs, que tracten temes tan vius en aquest moment com la precarietat de moltes famílies i els drames de segons quines circumstàncies juvenils. [Més informació]

La il·lustradora italiana Margaux Romano guanya el 16è Premi Internacional d'Il·lustració de la Fira de Bolonya i el Grup SM
El jurat del 16è Premi Internacional d'Il·lustració que convoquen conjuntament el grup editorial SM i la Fira de Bolonya, dotat amb 15.000 euros i la publicació corresponent, ha estat integrat en aquesta edició per Anna i Elena Balbusso, duet italià bessó que treballa en il·lustració, art i disseny a tot el món; Stian Hole, il·lustrador, dissenyador gràfic i autor noruec; i Lara Peces Ruisánchez, directora artística de literatura infantil i juvenil d'Ediciones SM. Segons aquest jurat, la dibuixant italiana Margaux Romano (Lodi, Llombardia, Itàlia, 2001) s'expressa, malgrat la seva joventut, amb una veu diferent i amb una forta personalitat. L'obra de Romano mostra un acurat ús del contrast, en les línies i el color i també amb els elements de les seves làmines fusionant el llenguatge abastracte i el figuratiu en una mesurada organització de l'espai. El rerefons de la seva obra transmet un aire filosòfic de solitud i de sentiments humans en els quals els primers lectors i usuaris d'álbums il·lustrats es poden identificar. L'àlbum de Margaux Romano, encara sense títol definitiu, es publicarà el 2027 i es presentarà dins de la Fira de Bolonya de l'any vinent. [Més informació]

L'escriptora Maite Carranza rep la distinció de la Creu de Sant Jordi per la seva aportació a la literatura per a infants i joves
L'escriptora, guionista, antropòloga i professora Maite Carranza (Barcelona, 1958) ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi 2026 que atorga el govern de la Generalitat de Catalunya. L'autora té una setantena de llibres publicats i ha estat traduïda a més de vint-i-cinc llengües. La seva obra ha rebut alguns dels premis més destacats de la literatura catalana per a infants i joves i també va ser distingida amb el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. La seva trilogia «La guerra de les bruixes», publicada per l'Editorial Edebé, va representar el seu llançament internacional. Precisament aquest 2026 ha estat proposada candidata als premis Hans Christian Andersen i l'Astrid Lindgren Memorial Award, que s'hann fet públics dins de la Fira de Bolonya. [Més informació]

El programa de suport a les llibreries de l'Ajuntament de Barcelona preveu destinar 150.000 euros per a la compra de llibres per a les biblioteques escolars entre altres propostes
Campanya municipal inèdita a favor de les llibreries. L'Ajuntament de Barcelona potenciarà l'obertura de llibreries en locals de propietat municipal que estiguin situats prop d'espais culturals; destinarà 150.000 € a la compra de llibres per a biblioteques escolars; destinarà 300.000 € per a la compra de llibres en català en Bonus Cultura; invertirà 200.000 € en una campanya promocional per visibilitzar les llibreries; invertirà 80.000 € per a digitalització del suport informàtic de les llibreries i dotarà 4 beques per accedir a cursos per obtenir el Diploma de l'Escola de Llibreries de la Universitat de Barcelona. En conjunt, el programa impulsat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) està dotat amb 850.000 euros amb l’objectiu de reforçar, impulsar i visibilitzar el sector llibreter de la ciutat com a peça clau del model cultural i de proximitat. La iniciativa desplega un conjunt d'una quinzena d'accions a partir de quatre grans eixos: la capacitació professional, la presència digital, la connexió comunitària i el reforç dels ajuts i subvencions. El pla parteix de la consideració de les llibreries no només com a establiments comercials, sinó com a agents culturals essencials en la promoció de la lectura i en la vida cultural de barri. La ciutat de Barcelona té actualment 134 llibreries agremiades al Gremi de Llibreters, un terç de les quals tenen menys de 5 treballadors. El Gremi de Llibreters insta ara altres institucions d'arreu de Catalunya perquè adoptin el pla o una part del programa en suport de les llibreries de fora de Barcelona. [Més informació]

L'escriptor Michael Rosen i la il·lustradora Cai Gao guanyen els premis biennals Hans Christian Andersen 2026 atorgats dins la Fira de Bolonya
Els premis biennals Hans Christian Andersen 2026 han estat atorgats a l'escriptor Michael Rosen (Harrow, Middlesex, Regne Unit, 1946) i la il·lustradora xinesa Cai Gao (Changsha, Xina, 1946). Els premis, decidits per un jurat internacional (llegiu aquí l'acta oficial), s'han fet públics dins de la Fira de Bolonya. [Més informació]

L'actor John Travolta adapta al cinema com a director el conte per a infants que va publicar fa trenta anys basat en una nit de boira viscuda en un hotel amb la seva dona i el seu fill esperant autorització per volar amb avioneta
L'any 1992, l'actor nord-americà John Travolta (Englewood, Nova Jersey, 1954), es trobava a l'hotel Hilton Garden Inn Bangor, de Maine, amb la seva dona i el seu fill, a mitjanit, esperant l'autorització per poder volar fins a la seva residència quan la boira s'aixequés, cosa que no va passar fins a la matinada. D'aquella nit va néixer cinc anys després, el 1997, el conte per a infants, «Propeller one-way night coach» (Autobús nocturn d'anada amb hèlix), un àlbum de 42 pàgines publicat a Time Warner Books, amb il·lustracions d'ell mateix i promocionat com ”una faula per a lectors de totes les edats”. Ara, 30 anys després, John Travolta debuta com a director amb una adaptació al cinema d'aquell conte que estrenarà dins de la Première del Festival de Cannes 2026. John Travolta, que és pilot i amant de l'aviació des de molt jove, ha rodat la pel·lícula produïda per Apple Original Films. Després de l'estrena a Cannes, es podrà veure a la plataforma d'Apple. La trama del conte es basa en els records d'infantesa de l'actor, des que va fer el seu primer vol en avió. La història representa un viatge nostàlgic ambientat a l'edat d'or de l'aviació. Un jove entusiasta dels avions, Jeff (interpretat per l'actor Clark Shotwell) i la seva mare (interpretada per l'actriu Kelly Eviston-Quinnett) fan un viatge a través dels Estats Units fins a Hollywood que transforma la seva vida. Entre els àpats a l'avió, seqüències amb les assistents de vol (interpretades per les actrius Ella Bleu Travolta, la filla de l'actor i director, i Olga Hoffmann), amb algunes escales de vol inesperades i la troballa de passatgers extraordinaris, el viatge té moments màgics que marquen per sempre el futur del jove protagonista. L'actor John Travolta, que ara té 72 anys i que ha treballat com a actor en una setantena de pel·lícules, trepitjarà de nou la catifa vermella de Cannes, però aquesta vegada com a director debutant. [Més informació]

Tina Vallès i Raimon Portell, entre els distingits amb els Premis Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil 2026 que s'han atorgat al Monestir de Montserrat
El Premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil ha estat atorgat a l'escriptora Tina Vallès i la il·lustradora Mercè Galí per «Cartes imprevistes». El Premi Crítica Serra d'Or de literatura juvenil ha estat per a l'escriptor Raimon Portell per l'obra «Només el vent». S'han atorgat també els premis Crítica Serra d'Or de coneixements infants i joves a «Canta-me'n una. Canta-me'n dues», de Miqui Giménez, Vanesa Amat i Maria Girón, i el Crítica Serra d'Or de còmic adreçat a infants i joves a la il·lustradora Raquel Gu per «És una bruixa? Mites, mentides i realitat». Els premis del 2026, que han guardonat altres categories de novel·la, poesia i assaig per a adults, han estat lliurat en aquesta ocasió al Monestir de Montserrat coincidint amb el seixantè aniversari de la creació d'aquests premis anuals. [Més informació]

«El zoo d'en Pitus» té des d'ara una versió en còmic per commemorar el seixantè aniversari de la seva primera publicació quan l'autor Sebastià Sorribas va guanyar el Premi Folch i Torres
L’edició ha anat a càrrec de l’editor i especialista en còmic, Carles M. Miralles, i compta amb les il·lustracions de la muralista valenciana Maria Martínez, coneguda amb el nom artístic de Galleta Maria. Aquesta edició coincideix amb el seixantè aniversari de la primera edició que va obrir la col·lecció Els Grumets de la Galera, amb il·lustracions de Pilarín Bayés, després que el seu autor Sebastià Sorribas (Barcelona, 1928-2007) hagués guanyat l'any anterior el Premi Josep Maria Folch i Torres. Sebastià Sorribas, llicenciat en Història, va centrar la seva obra per a infants en el retrat dels barris populars, com el Raval de Barcelona, on ell havia nascut. Seixanta anys després, la novel·la manté els valor d'amistat i solidaritat amb la colla que munta un zoo per recollir diners perquè un company seu malalt pugui viatjar a Suècia perquè el visiti un especialista. Sebastià Sorribas, autor també de novel·les com «Viatge al país dels lacets» o «La cinquena gràcia de Collpelat» i d'una sèrie de dotze títols sobre Història de Catalunya, va rebre diversos reconeixements com el Premi Serra d'Or en dues oasions o la Creu de Sant Jordi. [Més informació]

Els Premis Lazarillo que convoca l'OEPLI premien l'escriptora Marina Motero i l'il·lustrador Eduardo Flores i anuncien una aturada fins al 2027 per repensar l'organització i potenciar els autors i la difusió
Els Premis Lazarillo, que el 2028 commemoraran el setantè aniversari de la seva creació, el 1958, per l'antic organisme franquista del Instituto Nacional del Libro Español, i que des del 1986 en va agafar el relleu l'IBBY Espanya - OEPLI, amb el patrocini del Ministeri de Cultura a través de la Direcció General del Llibre, del Còmic i de la Lectura i la col·laboració de McDonald’s, adreçat a les quatre llengües de l'Estat espanyol, entren en una fase d'aturada, almenys fins al 2027, per repensar, segons els seus promotors, el reforç del paper dels autors (escriptors i il·lustradors) i millorar-ne la difusió. Actualment, els premis tenen una dotació de 6.000 euros per a cadascuna de les dues modalitats. L'edició dels originals presentats a l'última convocatòria han estat atorgats a l'escriptora Marina Montero (Burgos, 1990), pel que fa a la modalitat de creació literària, per la seva novel·la «Sobre cristales rotos» i el premi de la modalitat d'àlbum il·lustrat ha estat per a l'il·lustrador Eduardo Flores (Saragossa, 1970) i la seva obra «Superburro y Zorroplás». [Més informació]

L'escriptora Care Santos i el seu fill cineasta Adrián Olmedo Santos guanyen a quatre mans el premi Anaya de novel·la que narra la història del planeta des de la mirada d'una pedra
El premi Anaya de novel·la s'atorga a una obra adreçada a lectors entre 8 i 12 anys. L'escriptora Care Santos (Mataró, 1970), juntament amb el seu fill, el director, guionista i cineasta, Adrián Olmedo Santos (Barcelona, 2002), han guanyat la XXIII edició amb la novel·la «Kő. La historia más grande jamás contada», que sembl que manllevi el títol de la superproducció nord-americana «The Greatest Story Ever Told» que el 1965 van dirigir George Stevens, David Lean i Jean Negulesco, a sis mans, i amb un metratge de més de 200 minuts, sobre Jesús de Natzaret. En el cas de Care Santos i Adrián Olmedo, l'obra narra en primera persona la història del planeta, però des de la mirada d'una pedra. Una trama que s'entén com un cant a la natura i una certesa que vol mostrar que cada ésser forma part d'un conjunt global. El premi Anaya de Literatura Infantil i Juvenil, que es convoca per a obres en espanyol, té una dotació de 12.000 euros. [Més informació]

L'escriptor Alejandro Palomas i el creador teatral Víctor Borràs guanyen els premis Joaquim Ruyra i Folch i Torres de la 75a Nit de les Lletres Catalanes
El creador de la companyia Teatre Nu, Víctor Borràs, ha guanyat el premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants amb l'obra «Animals que cauen del cel», amb una trama de records que marquen la infantesa. L'obra la publica l'Editorial La Galera i té una dotació de 4.000 euros. D'altra banda, l'escriptor Alejandro Palomas ha obtingut el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves amb l'obra «Una veritat», una novel·la sobre els perills que assetgen actualment els més joves. El premi, publicat també per La Galera, té una dotació de 6.000 euros. Els dos premis s'han atorgat dins de la gala de la 75a Nit de les Lletres Catalanes organitzada per Òmnium Cultural, l'Institut d'Estudis Catalans amb la retransmissió íntegrament en directe per primera vegada per TV3. [Més informació]

La figura de l'escenògraf i director fundador del Teatre Lliure Fabià Puigserver vista des dels ulls dels infants a través del projecte Tàndem en col·laboració amb la Fundació Catalunya La Pedrera i l'escola La Sedeta del barri de Gràcia de Barcelona [Més informació]

Una novel·la de fantasia èpica de Lourdes Viver Merino guanya el XXI Premi Jordi Sierra Fabra per a joves autors [Més informació]

L'escriptor Silvestre Vilaplana guanya el 45è Premi Enric Valor convocat per l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent amb una novel·la sobre l'addicció al joc entre joves [Més informació]

L'escriptor Toni Mata guanya el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura [Més informació]

Les escriptores Paloma Bordons i May R Ayamonte guanyen amb temàtiques de memòria històrica i ecologia els Premis Edebé 2026 de literatura per a infants i joves dins d'una convocatòria que ha batut el rècord de candidats amb 520 originals [Més informació]

Mor als 67 anys l'escriptora i guionista Anna Fité Salvans, guanyadora del 1r premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors i autora també d'obres teatrals i contes per a infants [Més informació]

Un àlbum sobre el valor de les petites coses il·lustrat per Leire Salaberria i escrit per María Leach guanya el premi Destino Infantil Apel·les Mestres [Més informació]

Versions teatrals musicals de l'àlbum il·lustrat «El fil invisible» de Míriam Tirado, del relat clàssic «El Petit Príncep» d'Antoine de Saint- Exupéry o del contre tradicional de «Hansel i Gretel» acumulen aniversaris des de la seva estrena i continuen congregant noves generacions de primers espectadors [Més informació]

Mor als 92 anys l'escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos, representant de la generació de postguerra de les Terres de l'Ebre, poeta, narradora i autora de diverses obres per a infants i joves [Més informació]

Una obra de teatre immersiva de gran format reuneix els personatges més coneguts de la sèrie «Geronimo Stilton» en una proposta de la productora Nostromo Live [Més informació]

El Premi Cavall Fort 2025 en la modalitat de contes premia la psicòloga i docent Isabel Torras per un recull de tres contes basats en la realitat quotidiana [Més informació]

La companyia Engruna Teatre presenta el seu espectacle sensorial «Univers» adreçat a infants fins a 2 anys al centre Barbican de Londres [Més informació]

Els premis Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants i el Joaquim Ruyra de novel·la per a joves deixen d'atorgar-se la tradicional Nit de Santa Llúcia que Òmnium Cultural cancel·la després de 74 anys per convertir-la en una gala televisiva el març del 2026[Més informació]

La veterana il·lustradora Fina Rifà rep el Premi Junceda d'Honor 2025 en la gala de lliurament de premis anuals de l'Associació d'Il·lustradors de Catalunya a més de Núria Rubio, Gala Pont, Arianne Faber i Pepon Meneses entre els altres guardonats [Més informació]

Una novel·la fantasiosa de David Nel·lo sobre una Barcelona deserta i una història de sentiments de Llorenç Capdevila Roure guanyen els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2025 de l'Editorial Cruïlla [Més informació]

El professor Vicent Vidal rep el premi Aurora Díaz-Plaja per una entrevista a l'escriptora Caterina Valriu publicada a «La Veu de Llibres» [Més informació]

El Premi Mercè Llimona s'ha recuperat, després de tretze anys sense convocar-se, distingint l'àlbum il·lustrat «La sopa» de l'autora gironina Blanca Caminal Comadira [Més informació]

L'escriptora Leire Bilbao guanya el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2025 del ministeri de Cultura espanyol per la novel·la «Klera» [Més informació]

La literatura per a infants combinada amb la divulgació de la natura perden en poc temps de diferència els germans Roser i Joan Romaní “Scaramuix” creadors amb Josep Cabanas del Mas i Edicions Casablanca de Taradell [Més informació]

Mor als 70 anys l'escriptora i il·lustradora alemanya Jutta Bauer reconeguda com una de les autores per a infants i joves més importants de la literatura alemanya contemporània [Més informació]

Un cens de més de 66.000 infants catalans que aquest 2025 fan 6 anys tenen opció a utilitzat la targeta-regal per adquirir un llibre en una llibreria adherida a la campanya del Gremi de Llibreters [Més informació]

Més clips d'actualitat a l'Hemeroteca de «Cornabou» [Cliqueu aquí]

Víctor Borràs Gasch. Origami en clau d'ala delta. «Animals que cauen del cel». Il·lustracions: Carolina T. Godina. Col·lecció Grumets. Editorial La Galera - Abacus Futur. 63è Premi Folch i Torres. Barcelona, 2026. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13.06.26) [Llegir crítica]

David Nel·lo. Crusoisme i game over. «Tot sol a la ciutat». Il·lustracions: Cristina Losantos. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla - Grup SM. 41è Premi El Vaixell de Vapor. Barcelona, 2026. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 04.04.26) [Llegir crítica]

Patrícia Geis / Ximena Maier / Jordi Rius & Jordi Folck. Gaudir Gaudí. Jordi Folck & Jordi Rius. «El somni de Gaudí, Toda i Ribera». Pròleg d'Armand Puig i Tàrrech. Biblioteca Jordi Folck de Dramatúrgies, 7. Editorial Hola Creador i Veus Públiques Edicions. Reus / Barcelona, 2026. A partir de 12 anys. Jordi Folck. «L'arquitecte de les formes impossibles». Il·lustracions de Ximena Maier. Editorial Barcanova. Barcelona, 2026. Apartir de 7 anys. Patrícia Geis. «Gaudí». Text de l'autora. Col·lecció Això és un Artista. Editorial Combel. Barcelona, 2026. A partir de 7 anys. (Revista Digital CORNABOU, 31.03.26) [Llegir crítica]

Jordi Folck. La literatura i la música convertides en teatre. «Biblioteca Jordi Folck de Dramatúrgies»: «La Biblioteca del senyor Seguín», «Salvat-Papasseit i els nens de la meva escala», «Soc Àngel Guimerà» i «L'Aventura de llegir». Coedició d'Hola Creador (Creativitat - Cultura - Educació) i Veus Públiques. Reus - Barcelona, 2024-2025. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 26.05.25) [Llegir crítica]

Carles Sala i Vila. Un caramel de mel i malsons. «Els caramels de l'illa de la Mel». Il·lustracions: Marta Montañá. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula. Barcelona, 2024. A partir de 6 anys. (Revista Digital CORNABOU, 17.07.24) [Llegir crítica]

Berta Jardí. El bibliobús de la Claudina. «El bibliobús del front». Il·lustració de la coberta: Ignasi Font. Disseny de la col·leccio: Enric Jardí. Editorial Univers - Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2023. A partir de 14 anys. (Revista Digital CORNABOU, 21.10.23) [Llegir crítica]

Vanina Starkoff. Desplega't, Mare Terra! «Gràcies, Mare Terra!». Text tradicional indígena. Traducció d'Inês Castel-Branco. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys. (Revista Digital CORNABOU, 4 gener 2023) [Llegir crítica]

Beatrice Alemagna. La crueltat de Blancaneu. «Adeu Blancaneu». Traducció de Bel Olid. Editorial Combel. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

George Orwell. Tot allò que camini sobre dues potes és un enemic. «La revolta dels animals». Il·lustracions de Quentin Gréban. Traducció de Jordi Vidal i Tubau. Editorial Baula. 157 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 12 desembre 2022) [Llegir crítica]

Peter Bailey (il·lustracions interiors) i Max Schindler (il·lustració coberta). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Mites i llegendes». Pròleg de Michael Morpurgo. Traducció de Maria Bertran, Pol Cruells, Montse Molist, Andrea Puig i Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 348 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

Justine Brax (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «La princesa Tòtem». Text de Sébastien Perez. Concepció i realització gràfica: Benjamin Lacombe. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 32 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

Benjamin Lacombe (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Les bruixes». Text de Cécile Roumiguière. Traducció d'Andrea Puig. Col·lecció Enciclopèdia d'Éssers Màgics. Editorial Baula. 72 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

“Bluebirdy” o Fatemeh Haghnejad (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Les fades». Text de Sébastien Perez. Maquetació original de Fréderique Deviller. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Col·lecció Enciclopèdia d'Éssers Màgics. Editorial Baula. 64 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

Toon Tellegen. Cartes animals amb un rerefons molt humà. «Cartes de l'esquirol a la formiga». Il·lustracions d'Axel Scheffler. Traducció de Ferran Bach. (En espanyol: «Cartas de la ardilla a la hormiga», traducció de Heilette Van Ree). Col·lecció Blackie Little. Editorial Blackie Books. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 7 anys. (Revista Digital CORNABOU, 20 maig 2022) [Llegir crítica]

Daniel Hernández Chambers. El carter no sempre truca dues vegades. «Creus a la sorra». Traducció d'Òscar Vendrell Corrons. Pàgs. 99. Col·lecció La Llum del Far. Editorial Baula. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 19 abril 2022) [Llegir crítica]

Rita Sineiro. ¿Refugiats...? Connais pas!. «Cues de somnis». Il·lustracions de Laia Domènech. Text de Rita Sineiro. Traducció de Pere Comellas. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys. (Revista Digital CORNABOU, 7 abril 2022) [Llegir crítica]

Michael Morpurgo. L'illa de la infància. «L'illa dels frarets». Traducció de David Nel·lo. Il·lustracions de Benji Davies. Pàgs. 113. Col·lecció Èxit. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 07.01.2022) [Llegir crítica]

Lewis Carroll, Hans Christian Andersen, Germans Grimm. Fades de luxe. «A través del mirall i allò que Alícia hi va trobar», de Lewis Carroll. Traducció de Martina Beascoa Graells. Traducció del prefaci i el text de Lewis Carroll: Maria Bertran i Mar Viayna. Traducció dels textos sobre l'autor i l'il·lustrador: Mariona Arabia Ventura. Il·lustracions de Chris Riddell. Pàg. 316. Disseny de Macmillan Children's Books. Editorial Baula. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. «Contes de Fades». Antologia de contes tradicionals del món. Inclou narracions de Hans Christian Andersen i els Germans Grimm. Pròleg de Michael Mompurgo. Traducció de Jordi Vidal i Montse Molist. Il·lustracions addicionals de Peter Bailey. Pàgs. 476. Disseny de Macmillan Children's Books. Editorial Baula. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13.12.21) [Llegir crítica]

Meritxell Martí i Xavier Salomó. Sobreviure en un mar mort. «Sanukay». Text de Meritxell Martí. Il·lustracions de Xavier Salomó. Pàgines 104. Editorial Flamboyant. Barcelona, 2021. A partir de 8 anys. (Revista Digital CORNABOU, 03.12.21) [Llegir crítica]

Jesús Ballaz. Un floc de cabell blanc. «El net del Còndor. Dels Andes a Barcelona (El nieto del Cóndor. De los Andes a Barcelona)». Traducció de Joan Pujades, amb la revisió d'Elena Martín Valls. Il·lustracions de Kim Amate. Pàgs. 180. Col·lecció Akinarra. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 30.08.2021) [Llegir crítica]

Ursula Wölfel. El cavall de foc de l'home blanc. «Estel Fugaç (Fliegender Stern)». Il·lustracions de Regina Kehn. Traducció al català: Marta Pera Cucurell. Traducció a l'espanyol: Alejandro Isidro. Pàgs. 97. Col·lecció Joves Lectors. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys.(Article d'Andreu Sotorra, 26.03.21) [Llegir crítica]

El directori «La Saloquia» recull els anteriors articles de crítica literària [Cliqueu aquí]

El blog «La Saloquia» recull l'hemeroteca de les crítiques literàries des del 1989 fins a l'actualitat [Cliqueu aquí]

El directori «En família» de «Clip de teatre» recull crítiques d'espectacles teatrals adreçats a un públic infantil i juvenil [Cliqueu aquí]

Per fer el recorregut visual des del 2009 al 2020, cliqueu aquí:

La Institució de les Lletres Catalanes manté el programa que permet que prop de 400 autors participin en la campanya de fòrums en centres educatius a través del programa «Lletres a les aules» [Més informació i connexions sol·licitud fòrums]

«Cornabou» manté el directori «Dossier» amb articles d'opinió sobre l'àmbit infantil i juvenil [Més informació]

«Cornabou» manté el directori «Dossier» amb treballs de recerca sobre l'àmbit infantil i juvenil [Més informació]

«Cornabou» manté un cens d'il·lustradors amb obra publicada per a infants i joves, que complementa el que ja funciona d'escriptors, i n'enregistra més de 700 en actiu [Més informació]

Un cens elaborat per «Cornabou» confirma que ja són més de 1.000 els autors catalans amb obra publicada per a infants i joves [Més informació]

Manifest «Per la no reutilització del llibre literari a les aules. La biblioteca personal és un dret» Col·lectiu d'escriptors i il·lustradors catalans. [Més informació]

Adhesions al manifest per un programa de l'ensenyament de la literatura a l'Ensenyament Secundari [Més informació]

Manifest «Per una presència digna de la literatura a l'ensenyament» Grups de Recerca d'Universitats dels Països Catalans. [Més informació]